Joan 1 Següent →
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Prňleg (1,1-18)

1 Al principi existia
el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
2 Ell estava amb Déu al principi.
3 Per ell tot ha vingut a l'existčncia,
i res no hi ha vingut sense ell.
4 En ell hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes.
5 La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.
6 Déu enviŕ un home que es deia Joan.
7 Vingué com a testimoni
a donar testimoni de la llum,
perquč per ell tothom cregués.
8 Ell no era la llum,
venia solament a donar-ne testimoni.
9 Existia el qui és la llum veritable,
el qui ve al món
i il·lumina tots els homes.
10 Era present en el món,
que per ell ha vingut a l'existčncia,
i el món no l'ha reconegut.
11 Ha vingut a casa seva,
i els seus no l'han acollit.
12 Perň a tots els qui l'han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit de ser fills de Déu.
13 No han nascut
per descendčncia de sang,
ni d'un desig carnal,
ni d'un voler humŕ,
sinó de Déu mateix.
14 El qui és la Paraula s'ha fet home
i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glňria,
glňria que ha rebut
com a Fill únic del Pare,
ple de grŕcia i de veritat.
15 Joan dóna testimoni d'ell
quan proclama:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi
em passa al davant,
perquč, abans que jo, ell ja existia.»
16 De la seva plenitud,
tots nosaltres n'hem rebut
grŕcia rere grŕcia.
17 La Llei fou donada per Moisčs,
perň la grŕcia i la veritat
han vingut per Jesucrist.
18 A Déu, ningú no l'ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i estŕ en el si del Pare,
és qui l'ha revelat.

Senyals prodigiosos i diŕlegs (1,19-12,50)

Testimoni de Joan Baptista

(Mt 3,1-12; Mc 1,2-8; Lc 3,15-17)

19 Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren: --Qui ets, tu? 20 Ell no es va negar a respondre i confessŕ clarament: --Jo no sóc el Messies. 21 Ells li preguntaren: --Qui ets, doncs? Elies? Els respon: --No el sóc. --Ets el Profeta? Respongué: --No. 22 Llavors li digueren: --Doncs qui ets, tu? Quč hem de respondre als qui ens han enviat? Quč dius de tu mateix? 23 Ell va declarar: --Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaďes. 24 Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, 25 li van fer aquesta altra pregunta: --Per quč bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta? 26 Joan els respongué: --Jo batejo només amb aigua; perň enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, 27 el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandŕlies. 28 Aixň va passar a Betŕnia, a l'altra banda del Jordŕ, on Joan batejava. 29 L'endemŕ, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamŕ: --Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! 30 És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquč, abans que jo, ell ja existia." 31 Jo no el coneixia; perň, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquč ell es manifestés a Israel. 32 Joan testimoniŕ encara: --He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. 33 Jo no el coneixia, perň el qui m'enviŕ a batejar amb aigua em va dir: "Aquell damunt el qual veurŕs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant." 34 Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.

Primers deixebles

35 L'endemŕ, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles 36 i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: --Mireu l'anyell de Déu! 37 Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. 38 Jesús es girŕ i, en veure que el seguien, els preguntŕ: --Quč busqueu? Ells li digueren: --Rabí —que vol dir «mestre»—, on t'estŕs? 39 Els respon: --Veniu i ho veureu. Ells hi anaren, veieren on s'estava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. 40 Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germŕ de Simó Pere. 41 Andreu anŕ primer a trobar el seu germŕ Simó i li digué: --Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit». 42 I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué: --Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et dirŕs Cefes —que vol dir «pedra». 43 L'endemŕ, Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu: --Segueix-me. 44 Llavors Felip, que era de Betsaida, el poble d'Andreu i de Pere, 45 va trobar Natanael i li digué: --Hem trobat aquell de qui van escriure Moisčs, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret. 46 Natanael li replicŕ: --De Natzaret en pot sortir res de bo? Felip li diu: --Vine i ho veurŕs. 47 Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué: --Mireu un autčntic israelita, un home que no enganya. 48 Li diu Natanael: --D'on em coneixes? Jesús li respon: --Abans que Felip et cridés, t'he vist sota la figuera. 49 Li diu Natanael: --Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel. 50 Jesús li digué: --żCreus només perquč t'he dit que t'havia vist sota la figuera? Coses més grans veurŕs! 51 I afegí: --Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els ŕngels de Déu pujant i baixantsobre el Fill de l'home.