1 L'endemŕ Holofernes va ordenar a tot el seu exčrcit i a totes les tropes que l'acompanyaven en l'expedició que avancessin contra Betúlia, que ocupessin els accessos de la muntanya i que ataquessin els israelites.2 Tots els homes capaços de lluitar van emprendre la marxa aquell mateix dia. Era un exčrcit de cent setanta mil soldats d'infanteria i dotze mil de cavalleria, sense comptar les tropes d'intendčncia que seguien a peu. Eren una multitud enorme.3 Van acampar a la vall, vora la font de Betúlia, i es desplegaren formant un quadrat des de Dotan fins a Belbaim i des de Betúlia fins a Ciamó, que és davant mateix d'Esdrelon.4 A la vista d'aquella multitud, els israelites quedaren trasbalsats, i es deien entre ells: «Aquesta gent esbrostarŕ tot el país. Les muntanyes més altes, les torrenteres i els tossals no podran suportar tant de pes.»5 Cadascú va prendre les seves armes, van encendre fogueres a les torres i van passar en guŕrdia tota aquella nit.6 L'endemŕ Holofernes va desplegar tota la cavalleria a la vista dels israelites que eren a Betúlia.7 Va inspeccionar els accessos a la ciutat, va buscar les fonts d'aigua i se'n va apoderar. Va apostar-hi destacaments de soldats experimentats i se'n tornŕ al campament.8 Tots els caps edomites, tots els qui comandaven les tropes moabites i els generals de la regió del litoral es van presentar a Holofernes i li van dir:9 --Senyor nostre, digna't escoltar el nostre consell, i el teu exčrcit no sofrirŕ ni una sola baixa.10 Aquests israelites no es refien de les seves llances sinó de l'alçada de les muntanyes on habiten. No és gens fŕcil d'arribar als cims d'aquells turons.11 Per aixň, senyor nostre, evita d'enfrontar-te directament contra ells, com se sol fer, i no perdrŕs ni un sol home del teu exčrcit.12 Queda't al campament i reserva tots els teus soldats. Deixa que els teus servents ens apoderem de la font que neix al peu de la muntanya.13 És d'aquesta font que es proveeixen d'aigua tots els habitants de Betúlia. Quan la set els consumeixi, la ciutat es rendirŕ. Mentrestant, nosaltres i la nostra gent pujarem a ocupar els turons de més a prop i hi acamparem per vigilar que ningú no surti de la ciutat.14 La fam els farŕ decaure, a ells, a les seves dones i als seus fills, i, abans no els toqui l'espasa, quedaran estesos pels carrers del lloc on viuen.15 Així els farŕs pagar car el fet d'haver-se revoltat contra tu en comptes de sortir a rebre't pacíficament.16 Aquestes propostes van agradar a Holofernes i als seus oficials, i va donar ordre de posar-les en prŕctica.17 Els ammonites van aixecar el seu campament i amb cinc mil assiris acamparen a la vall. Allŕ s'apoderaren de les fonts que proveďen d'aigua els israelites.18 Els edomites i els ammonites van pujar muntanya amunt i acamparen davant de Dotan. Van enviar un destacament cap al sud i un altre cap a l'est, davant d'Egrebel, que es troba prop de Cus, al costat del torrent Mocmur. La resta de l'exčrcit assiri cobria materialment la plana amb el seu campament. Tendes i bagatges formaven una massa compacta. Eren una multitud immensa.
Rigors del setge i protestes de la gent
19 Els israelites van clamar al Senyor, el seu Déu. A la vista de tots els enemics que els envoltaven i davant la impossibilitat de trencar el cercle, s'havien desanimat.20 Tot l'exčrcit assiri, infanteria, carros de guerra i cavalleria, van estrčnyer el setge durant quaranta dies. Els habitants de Betúlia havien acabat l'aigua que tenien recollida.21 Les cisternes es buidaven i ja no hi havia cap dia que poguessin beure pel que necessitaven; l'aigua anava racionada.22 Els nens petits s'afeblien; les dones i els joves defallien de set i queien per les places de la ciutat i dins els seus portals. La situació era insostenible.23 Tot el poble, joves, dones i criatures, es van concentrar per protestar contra Ozies i les autoritats de la ciutat. Llançaven grans crits davant els ancians i deien:24 --Que Déu judiqui entre vosaltres i nosaltres pel gran mal que ens heu causat negant-vos a pactar amb els assiris.25 Ara no tenim qui ens ajudi. Déu ens ha posat en mans dels enemics. Caurem a terra davant d'ells, estesos per la set i la misčria.26 Crideu-los, doncs, i deixeu la ciutat a mercč d'Holofernes i de tot el seu exčrcit. Que la saquegin.27 Val més caure captius a les seves mans. Serem els seus esclaus perň viurem. Els nostres ulls no hauran de veure la mort dels nostres petits ni veuran com expiren les nostres mullers i els nostres fills.28 Us conjurem pel cel, per la terra i pel nostre Déu i Senyor dels nostres pares, que ens demana comptes pels nostres pecats i per les culpes dels nostres avantpassats. Us conjurem que avui mateix feu el que us hem dit.29 Tota l'assemblea va esclatar alhora en grans plors i clamaven al Senyor Déu amb veu forta.30 Llavors Ozies els va dir: --Coratge, germans! Resistim encara cinc dies, amb l'esperança que el Senyor Déu nostre es compadeixi de nosaltres. Ell no ens abandonarŕ per sempre.31 I si passats aquests dies no ens envia cap socors, faré com vosaltres dieu.32 Va manar que la gent se'n tornés al lloc que tenien assignat. Els homes se n'anaren a les muralles i a les portes de la ciutat, i van fer tornar a casa les dones i els infants. Tots estaven molt abatuts.