1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
Quart discurs d'Elihú
1 Elihú va continuar encara i va dir:Déu fa justícia i salva
2 Tingues pacičncia i t'instruiré,encara he de parlar a favor de Déu.
3 Faré servir tots els meus coneixements
per a donar la raó al meu creador.
4 T'asseguro que no diré res de fals:
tens al davant un savi de cap a peus!
5 Déu té el poder i no n'abusa,
és poderós i decideix amb fermesa.
6 No deixa viure l'impiu
i fa justícia als oprimits.
7 No es desentén dels justos;
els posa amb els reis dalt el tron,
els hi fa seure per sempre.
Perň ells s'enorgulleixen
8 i, llavors, queden presos en cadenes,
capturats pels lligams de l'aflicció.
9 Déu els mostra el mal que han fet,
la seva culpable prepotčncia;
10 els fa parar l'orella a la correcció,
els diu que es converteixin de la maldat.
11 Si escolten i obeeixen,
passen els seus dies en el goig,
acaben en pau la seva vida.
12 Perň si no escolten, moren amb violčncia,
expiren sense haver entčs res.
13 Aquesta gent de mala fe s'encenen,
no supliquen quan Déu els afligeix.
14 Moren en plena joventut,
acaben la vida en el deshonor.
15 Perň Déu salva el pobre amb la pobresa,
li fa parar l'orella amb l'aflicció.
16 També a tu, Déu et sostreia
de l'estretor de l'angoixa
i et portava a un espai de llibertat:
la teva taula era plena de menjar.
17 Ara el mal que has fet t'omple de cŕstigs,
el judici i la sentčncia t'aclaparen.
18 No et deixis včncer per la rŕbia,
ni vagis darrere un fort suborn:
19 no te'n sortirŕs ni amb or ni amb els teus béns
ni amb tots els recursos de la força.
20 No confiďs en la nit,
perquč els pobles s'hi esfumen!
21 No et decantis cap al mal
preferint-lo a l'aflicció!
Déu és savi i poderós
22 Déu té força i majestat.żQui pot ser mestre com ell?
23 żQui pot dir-li com ha d'obrar?
żQui li retraurŕ un mal fet?
24 Recorda't de lloar les seves obres,
que tots els homes proclamen.
25 Tothom les pot contemplar
ni que les miri de lluny.
26 Déu és gran, inabastable,
no es poden comptar els seus anys.
27 Ell atrau les gotes d'aigua
i, llavors, d'aquesta boira en fa pluja,
28 que els núvols del cel aboquen
i escampen sobre els humans.
29 żQui comprčn que els núvols planin
i que el tro retrunyi a la volta del cel?
30 Ell desplega el seu llampec sobre la mar,
la vesteix de llum fins als peus.
31 Així vetlla sobre els pobles,
dóna menjar en abundŕncia.
32 Amb les mans branda el llampec
i l'envia contra el blanc.
33 El so del tro l'anuncia,
fins i tot els ramats el pressenten.