1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
Segon poema d'Elifaz
1 Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job:L'home no ho sap pas tot
2 Un savi no respon amb lliçons buides,no infla el pit amb raons sense valor;
3 no empra arguments que no serveixen
ni parla per parlar.
4 Tu mines el temor de Déu
i tires per terra allň que d'ell puguem dir,
5 perquč parles amb malícia
i tries el llenguatge dels astuts.
6 Et condemna la teva boca, no pas jo:
t'acusen els teus llavis.
7 żEt van infantar el primer?
żVas néixer abans que les muntanyes?
8 żAssisteixes al consell de Déu
i acapares la seva saviesa?
9 Quč saps tu que no sapiguem nosaltres?
Quč coneixes que nosaltres ignorem?
10 Entre nosaltres hi ha savis i experts,
amb més edat que el teu pare.
11 żEt sembla poc que Déu et consoli
i que nosaltres et parlem dolçament?
12 Per quč perds la calma
i se t'encenen els ulls
13 quan et revoltes contra Déu
i enraones sense fre?
14 Un home, żpot ser pur?
żPot creure's just un nat de dona?
15 Si Déu no es fia dels seus sants,
si ni el cel no és pur als seus ulls,
16 encara menys ho serŕ un home,
rebel i repugnant,
que engoleix el mal com si fos aigua.
Les lliçons dels savis
17 Escolta'm i t'instruiré;et diré el que conec per experičncia,
18 allň que expliquen els savis:
ells no amaguen res.
Ho han aprčs dels seus pares,
19 d'aquells a qui fou donat el país
sense que cap estranger s'infiltrés enmig d'ells.
20 La vida del malvat és un turment continu:
els seus anys estan tots comptats.
21 Sempre sent veus que l'esglaien,
el Devastador l'assalta mentre estŕ en pau.
22 No confia escapar de la tenebra:
viu entre l'espasa i la paret.
23 Veu al seu davant el bec dels voltors,
no s'escaparŕ de la desfeta.
El jorn de la tenebra l'aclapara,
24 l'envaeixen el temor i l'angoixa,
l'acorralen com el rei que prepara l'escomesa.
25 Ha volgut alçar la mŕ contra Déu!
Ha gosat desafiar el Totpoderós!
26 Avança amb el coll tibat
darrere el seu escut enorme,
27 perquč té la cara robusta
i l'esquena plena de força.
28 Habita en viles destruďdes,
en cases on ningú no viuria,
condemnades a ser una ruďna.
29 Un home així no es farŕ ric,
no mantindrŕ el seu patrimoni,
la seva hisenda no prosperarŕ.
30 No podrŕ sortir de la tenebra,
la xardor rostirŕ els seus rebrots,
encesos per l'alč de Déu.
31 Confia en l'engany, i s'equivoca,
perquč l'engany serŕ el seu salari,
32 que es consumirŕ abans d'hora:
el seu brancam no reverdirŕ.
33 Serŕ com un cep amb raďm agre,
com un oliver que perd la flor.
34 Les colles d'impius són bordes;
el foc crema les seves cases,
perquč les han bastides amb suborn.
35 Qui engendra malícia, infanta maldat.
Aquest, dintre d'ell, cova l'engany!