1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
1 Series com un focque encén la garriga
o que fa bullir l'aigua.
Així els teus enemics sabrien qui ets:
al teu davant les nacions tremolarien,
2 quan fessis prodigis
inesperats i terribles.
Baixaries, i les muntanyes
es fondrien davant teu.
3 Mai no s'ha sentit a dir;
cap orella no ha sentit
ni cap ull ha vist mai
un altre Déu, fora de tu,
que afavorís així
els qui confien en ell!
4 Perň ara has colpit
els qui amb goig obraven el bé
i es recordaven dels teus camins.
Tu t'has irritat
i nosaltres ens hem desviat,
per més que seguir-te
era sempre la nostra salvació.
5 Tots som ara com gent impura,
les nostres bones obres són
com una roba tacada d'impureses.
Ens hem marcit com la fulla caiguda
i les nostres culpes
se'ns emporten com el vent.
6 Ningú no invoca el teu nom
ni es desvetlla per recórrer a tu.
Ens amagues la teva mirada
i permets que ens fonguem
per les nostres culpes.
7 Perň malgrat tot, Senyor,
tu ets el nostre pare.
Nosaltres som l'argila,
i tu, el terrisser:
tots som obra de les teves mans.
8 No t'irritis, Senyor, fins a l'extrem,
no et recordis per sempre
de les nostres culpes.
Mira'ns:
tots nosaltres som el teu poble.
9 Les teves ciutats santes
són un desert,
Sió estŕ despoblada,
Jerusalem és una desolació.
10 El foc ha consumit
el temple sant, la nostra glňria,
on et lloaven els nostres pares.
Allň que més estimŕvem
és ara una ruďna.
11 żCallarŕs, Senyor, veient tot aixň?
żEns afligirŕs en silenci, sense mida?