1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Els deportats tornaran
1 El Senyor es compadirŕ dels descendents de Jacob. Els d'Israel seran encara els seus predilectes, i els farŕ tornar a la seva terra. Els estrangers s'ajuntaran a ells, s'uniran al poble de Jacob. 2 Altres pobles prendran els d'Israel i els conduiran al seu país. Perň allí, a la terra del Senyor, els israelites posseiran aquells pobles com a esclaus i esclaves. Faran presoners els qui els havien empresonat i dominaran els qui els dominaven.Sŕtira contra el rei de Babilňnia
3 Israel, el dia que el Senyor et farŕ reposar després de tants sofriments i angúnies, després del dur esclavatge a quč has estat sotmčs, 4 entonarŕs aquesta sŕtira contra el rei de Babilňnia:«Quina fi, la del tirŕ!
S'ha acabat la seva arrogŕncia.
5 El Senyor ha trencat
el ceptre dels malvats,
la vara dels dominadors
6 que bastonejava els pobles
furiosament i sense parar,
que dominava amb rŕbia les nacions
i les perseguia sense treva.
7 Ara la terra reposa tranquil·la
i esclata en crits d'entusiasme;
8 els xiprers i els cedres del Líban
també s'alegren i diuen:
"D'ençŕ que jeus a la tomba
no ve ningú més a tallar-nos."
9 »El país dels morts es remou
amb l'anunci de la teva arribada;
desvetlla per tu
les ombres dels morts,
les de tots els poderosos de la terra;
fa aixecar dels seus setials
els reis de les nacions.
10 Tots et saluden i et diuen:
"Ara tu també ets feble:
t'has tornat com nosaltres!"
11 La teva arrogŕncia
s'ha enfonsat al país dels morts
al so de les teves arpes.
El teu jaç és la podridura,
i els cucs et fan de cobrellit.
12 »Com has caigut del cel,
estel brillant del matí!
Ara has de jeure a terra,
tu que dominaves les nacions!
13 Tu pensaves:
"Pujaré fins al cel,
posaré ben alt el meu tron,
per damunt de les estrelles de Déu,
i m'asseuré a la muntanya
on es reuneix la cort divina,
a tocar del cel.
14 Cavalcaré sobre els núvols
i seré com el Déu altíssim."
15 De fet, perň,
has baixat al país dels morts,
al fons de tot dels inferns.
16 Els qui et veuen entrar t'observen,
et miren fixament i diuen:
"żÉs aquest l'home
que feia tremolar la terra
i trontollar els reialmes?
17 żAquest transformava el món
en un desert,
arrasava les ciutats
i negava la llibertat als presoners?"
18 »Tots els reis de les nacions
reposen amb honor,
cada un a la seva tomba.
19 A tu, en canvi,
t'han llançat fora del sepulcre,
com un fetus mal format,
com carronya trepitjada:
et cobreixen els cadŕvers
de guerrers traspassats per l'espasa,
que han baixat
al més pregon de l'abisme.
20 Perň ni dintre la tomba
t'ajuntarŕs amb ells,
perquč has devastat el teu país,
has assassinat el teu propi poble.
Ningú no pronunciarŕ
mai més el nom
de la teva dinastia criminal.
21 Per la culpa dels pares
prepareu ara la matança dels fills:
que no s'alcin més
a conquerir la terra
i a omplir de ciutats el món sencer!
22 »Ho dic jo, el Senyor de l'univers:
M'alçaré contra Babilňnia
i n'exterminaré el nom i tot vestigi,
tot rebrot i tota posteritat.
23 La convertiré en terra pantanosa,
domini dels eriçons.
L'esbandiré d'una escombrada.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers.»
Desfeta dels assiris
24 Escolteu un juramentdel Senyor de l'univers:
«Us asseguro que es farŕ
el que he planejat,
que es complirŕ el que he decidit.
25 Esmicolaré els assiris
dins el meu país,
els trepitjaré
dalt les meves muntanyes;
així el meu poble
serŕ alliberat del jou,
de la cŕrrega amb quč van afeixugar
les seves espatlles.»
26 Aquesta és la decisió
del Senyor de l'univers
per a tots els paďsos;
la seva mŕ amenaça totes les nacions.
27 Quan ell pren un determini,
qui el farŕ fracassar?
Quan la seva mŕ amenaça,
qui la hi farŕ retirar?
Contra els filisteus
28 Aquest presagi és de l'any que va morir el rei Acaz.29 No us alegreu, filisteus,
de veure trencat
el bastó que us feria;
si el bastó era una serp,
el rebrot serŕ un escurçó,
i el fruit, un drac volador.
30 Els més miserables tenien menjar,
i els pobres reposaven segurs;
ara, la fam que els enviaré
els exterminarŕ,
i el drac matarŕ els supervivents.
31 Crideu i lamenteu-vos,
ciutats fortificades!
Filistea, fon-te de por,
perquč ve del nord un núvol de fum,
un exčrcit en formació compacta.
32 Quč respondrem
als ambaixadors filisteus?
Que el Senyor mateix ha fundat Sió
i que allí es refugien
els pobres del seu poble!