1 Vosaltres, doncs, germans, poble sant que compartiu una vocació celestial, fixeu la vostra mirada en Jesús, enviat de Déu i gran sacerdot de la fe que professem.2 Ell té tota la confiança d'aquell qui el va designar, tal com Moisčsera digne de confiança en tota la casa de Déu.3 Perň Jesús és molt més digne de glňria que Moisčs, ja que el qui construeix una casa és sempre més honorat que la casa mateixa.4 Efectivament, tota casa té el seu constructor, perň el constructor de tot és Déu.5 Moisčs era digne de confiança en tota la casa de Déutan sols com a servent, amb la missió de donar testimoni d'allň que Déu revelaria després.6 Perň Crist és digne de confiança com a Fill, i ha estat posat al capdavant de la seva casa. I aquesta casa som nosaltres, si mantenim el coratge de gloriar-nos d'allň que esperem.
Exhortació: L'entrada al repňs de Déu
7 Per aixň, com diu l'Esperit Sant: Avui, quan escolteu la seva veu,8 no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió, el dia de la prova en el desert,9 quan van posar-me a prova els vostres pares i em temptaren; i van anar veient les meves obres10 durant quaranta anys. Per aixň em vaig disgustar amb aquella generació i vaig dir: «Sempre tenen el cor esgarriat, desconeixen els meus camins.»11 Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repňs.»12 Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe, que l'aparti del Déu viu.13 Més aviat, mentre duri la proclamació d'aquell «avui», exhorteu-vos els uns als altres dia rere dia perquč la seducció del pecat no endureixi ningú.14 Hem estat associats al Crist, perň cal que mantinguem ferma fins a la fi la confiança que teníem al principi.15 Tal com ha estat dit: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió.16 I qui són els qui després d'escoltar es van rebel·lar? Tots els qui havien sortit d'Egipte guiats per Moisčs.17 I amb qui va estar disgustat durant quaranta anys? Amb aquells qui van pecar i deixaren els seus cossos pel desert.18 I a qui va jurar que no entrarien al seu lloc de repňs? A aquells qui van desobeir.19 Veiem, doncs, que no hi pogueren entrar per la seva manca de fe.