← Anterior Gènesi 49 Següent →

Jacob beneeix els seus dotze fills

1 Jacob va cridar els seus fills i els digué: --Reuniu-vos i us anunciaré el que us passarŕ en el futur:
2 Aplegueu-vos i escolteu, fills de Jacob,
escolteu el vostre pare Israel.
3 »Rubčn, tu ets el meu primogčnit,
la meva força,
la primícia del meu vigor,
superior en dignitat, superior en poder,
4 impetuós com els aiguats.
Perň no serŕs més que els altres,
perquč vas pujar al llit del teu pare:
pujant al meu llit, et vas deshonrar.
5 »Simeó i Leví són germans,
s'han decidit a destruir
amb violčncia.
6 No vull tenir part en el seu complot,
no vull assistir a la seva conjura;
enfurismats van matar uns homes,
gent forta com toros,
mutilant-los de grat.
7 Maleďt el seu enuig, tan violent,
el seu furor, massa cruel!
Repartiré els seus fills
entre les tribus de Jacob,
els escamparé
per les tribus d'Israel.
8 »Judŕ, els teus germans t'enaltiran.
Agafarŕs pel coll els enemics,
es prosternaran davant teu
els teus germans.
9 Judŕ, fill meu, ets un cadell de lleó
que tornes de la caça.
Com un lleó t'ajeus i t'estires.
Ets una lleona. Qui et farŕ aixecar?
10 El ceptre no serŕ mai pres de Judŕ,
no mancarŕ als seus fills
el comandament,
fins que vindrŕ aquell a qui pertany
i a qui els pobles obeiran.
11 Fermarŕ a la vinya el seu pollí,
als ceps triats, el fill de la somera;
rentarŕ amb vi la seva roba,
amb sang de raďms la seva túnica.
12 Tindrŕ els ulls tčrbols de tant de vi,
les dents blanques de tanta llet.
13 »Zabuló viurŕ vora la mar,
serŕ una badia
on les naus fondejaran.
El seu territori arribarŕ fins a Sidó.
14 »Issacar és un ase robust,
ajaçat entre les cledes.
15 Veu que és bonic el seu lloc de repňs,
que el país és agradable,
i ajup l'espatlla sota la cŕrrega,
sotmčs a treballs forçats.
16 »Dan farŕ de jutge del seu poble,
com una de les tribus d'Israel.
17 Serŕ una serp vora el camí,
un escurçó vora la ruta;
picarŕ la pota del cavall
i farŕ caure d'esquena el cavaller.
18 Senyor, jo espero la teva salvació.
19 »A Gad l'atacaran
incursions de bandolers;
perň, quan ell els ataqui,
no els deixarŕ de petja.
20 »Aser tindrŕ un pa suculent,
farŕ que sigui les delícies dels reis.
21 »Neftalí és una cérvola en llibertat,
que cria cervatells bonics.
22 »Josep és un plançó fruitós,
un plançó fruitós vora una font;
els seus brots s'enfilen paret amunt.
23 L'han provocat
disparant en contra d'ell,
l'han atacat llançant-li sagetes.
24 Perň el seu arc es manté ferm,
mentre ell mou ŕgilment braços i mans,
pel poder del Déu fort de Jacob,
pel nom del Pastor, la Roca d'Israel.
25 Que el Déu del teu pare t'ajudi,
que el Déu totpoderós et beneeixi:
benediccions de dalt el cel,
benediccions de les aigües abismals,
sota la terra;
benediccions de la dona
que és fecunda,
26 benediccions del teu pare, més potents
que les benediccions
de les muntanyes antigues,
millors que les delícies
de les collades eternes.
Que totes elles davallin
damunt el cap de Josep,
sobre el front
del qui ha estat consagrat
sobre els germans.
27 »Benjamí és un llop que destrossa:
al matí devora una presa,
al vespre en reparteix les despulles.
28 Tots aquests formen les dotze tribus d'Israel. Aquestes són les paraules que els va dir el seu pare quan va beneir-los. Donŕ una benedicció apropiada a cada un.

Mort de Jacob

29 Després Jacob els va donar les seves darreres recomanacions. Els digué: --Estic a punt de reunir-me amb els meus. Enterreu-me amb els meus pares a la cova del camp d'Efron, l'hitita: 30 és la cova del camp de Macpelŕ, davant de Mambré, al país de Canaan. Abraham va comprar aquell camp a Efron, l'hitita, per tenir una sepultura en propietat. 31 Allí hi ha enterrats Abraham i la seva dona Sara, i Isaac i la seva dona Rebeca. I allí jo mateix vaig enterrar Lia. 32 Són el camp i la cova comprats als hitites. 33 Quan hagué donat aquestes recomanacions als seus fills, Jacob tornŕ a estirar-se al llit, va morir i es va reunir amb els seus.