1 Per aquell temps, Judŕ va separar-se dels seus germans i se'n va anar a viure a casa d'un home d'Adul·lam que es deia Hirŕ.2 Allŕ va cončixer la filla d'un cananeu que es deia Xua i s'hi va casar.3 Ella va quedar embarassada i va donar a llum un fill; Judŕ li posŕ el nom d'Er.4 Va tenir encara un altre fill, i ella li posŕ el nom d'Onan.5 Va tenir un tercer fill i li va posar el nom de Xelŕ; Judŕ era a Quezib quan el nen va néixer.6 Judŕ va casar Er, el seu fill primogčnit, amb una dona que es deia Tamar.7 Perň Er, el primogčnit de Judŕ, ofenia el Senyor, i el Senyor el va fer morir.8 Llavors Judŕ va dir a Onan: --Compleix el teu deure de cunyat: casa't amb la viuda del teu germŕ i dóna una descendčncia al teu germŕ.9 Perň Onan, sabent que el fill que naixeria no seria seu, cada cop que tenia relacions amb la seva cunyada deixava caure el semen a terra per no donar descendčncia al seu germŕ.10 Aquest comportament ofenia molt el Senyor, que també el va fer morir.11 Llavors Judŕ va dir a la seva nora Tamar: --Torna-te'n a casa del teu pare i queda't viuda fins que el meu fill Xelŕ s'hagi fet gran. Deia aixň perquč temia que també Xelŕ morís com els seus germans. Tamar, doncs, se n'anŕ a viure a casa del seu pare.12 Passat molt de temps, va morir una filla de Xua, la muller de Judŕ. Acabat el temps de dol, Judŕ va pujar a Timnŕ, amb el seu amic Hirŕ d'Adul·lam, a trobar els qui esquilaven els seus ramats.13 Van fer-ho saber a Tamar: --El teu sogre puja a Timnŕ per a la tosa de les ovelles.14 Tamar veia que Xelŕ ja s'havia fet gran i que no l'havien casada amb ell. Llavors es va treure els vestits de viuda, es va cobrir la cara amb un vel i s'assegué a l'entrada d'Enaim, que es troba en el camí de Timnŕ.15 Judŕ va veure Tamar i la prengué per una prostituta, ja que duia un vel a la cara.16 No sabia que fos la seva nora. Es decantŕ del camí cap on era ella i li digué: --Au, vinga, que vull estar amb tu. Ella li va demanar: --Quč em donarŕs per estar amb mi?17 Ell li va respondre: --T'enviaré un cabrit del meu ramat. Ella va replicar: --Sí, perň, mentrestant, dóna'm una penyora.18 Ell va preguntar: --Quina penyora vols? Ella va respondre: --El teu segell amb el cordó i el bastó que portes. Els hi va donar i va jeure amb ella, que va quedar embarassada.19 Després ella se'n va anar, es va treure el vel i es tornŕ a posar els vestits de viuda.20 Judŕ va enviar el seu amic d'Adul·lam a portar el cabrit promčs i recuperar les penyores donades a la dona, perň no va trobar-la.21 Va preguntar a la gent del lloc: --On és la prostituta que era a Enaim vora el camí? Ells van contestar: --Aquí no hi ha hagut mai cap prostituta.22 L'amic se'n tornŕ a trobar Judŕ i li digué: --No l'he trobada. I la gent del lloc assegura fins i tot que allŕ no hi ha hagut mai cap prostituta.23 Judŕ va replicar: --Que s'ho quedi! Encara faríem el ridícul, jo que li he enviat el cabrit i tu que no l'has trobada.24 Uns tres mesos més tard, van informar Judŕ: --Tamar, la teva nora, s'ha prostituďt i a més ha quedat embarassada! Judŕ va manar: --Traieu-la fora i que la cremin.25 Quan ja la treien, va fer dir al seu sogre: --L'home a qui pertany tot aixň és qui m'ha deixat embarassada. I va afegir: --Mira a veure de qui són aquest segell, aquest cordó i aquest bastó.26 Judŕ els va recončixer i exclamŕ: --Té més raó ella que jo, perquč, de fet, jo l'havia de donar per muller al meu fill Xelŕ. I Judŕ no va dormir mai més amb ella.27 Quan va arribar l'hora del part, Tamar portava al ventre dos bessons.28 Mentre donava a llum, un dels bessons va treure la mŕ. La llevadora la va agafar i va lligar-hi un fil escarlata, dient: --Aquest serŕ el fill gran.29 Perň el nen va retirar la mŕ i fou el seu germŕ qui va sortir. La llevadora va exclamar: --Com t'has obert pas! Judŕ li va posar el nom de Peres.30 Després va sortir el seu germŕ, que tenia a la mŕ el fil escarlata, i li va posar el nom de Zčrah.