1 Jacob habitava en el país de Canaan, on el seu pare ja havia viscut com a immigrant.2 Aquesta és la histňria de la família de Jacob. Josep tenia disset anys i pasturava els ramats amb els seus germans, perň encara era un noi entre els fills de Bilhŕ i de Zilpŕ, dones del seu pare. Les noves que portava al seu pare sobre els seus germans no eren bones.3 Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquč l'havia tingut quan ja era vell, i li havia fet teixir una túnica de mŕnigues amples.4 Els seus germans s'adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per aixň el detestaven i no eren capaços de parlar-li amigablement.5 Una vegada, Josep va tenir un somni i el contŕ als seus germans, que encara van avorrir-lo més.6 Els digué: --Escolteu quin somni he tingut.7 Durant la sega érem al camp lligant garbes. Tot d'una, la meva garba s'ha aixecat i s'ha posat dreta, mentre que les vostres garbes l'envoltaven i es prosternaven davant la meva.8 Els seus germans li contestaren: --Que potser has de ser el nostre rei o bé l'amo que ens domini? I l'avorriren encara més, pels somnis que tenia i la manera com els explicava.9 Josep va tenir encara un altre somni i el contŕ als seus germans. Els digué: --Encara he tingut un altre somni: el sol, la lluna i onze estrelles es prosternaven davant meu.10 Aquest somni, Josep el va contar al seu pare i als seus germans. El pare el va renyar: --Quč vol dir, aixň que has somiat? żQue jo, la teva mare i els teus germans haurem de venir a prosternar-nos davant teu?11 Els seus germans estaven engelosits de Josep, perň el seu pare anava rumiant tot aixň.
Josep, venut pels seus germans
12 Els germans de Josep havien anat a Siquem a pasturar els ramats del seu pare.13 Un dia, Israel va dir a Josep: --Els teus germans són a Siquem amb els ramats. He pensat d'enviar-t'hi. Josep va respondre: --Aquí em tens, pare.14 El pare li va dir: --Vés a veure com estan els teus germans i el bestiar i porta-me'n notícies. El pare el va enviar des de la vall d'Hebron, i Josep arribŕ a Siquem.15 Un home el va trobar errant pel camp i li preguntŕ: --Quč busques?16 Josep va respondre: --Busco els meus germans. Sabries dir-me on pasturen els ramats?17 L'home li va dir: --Ja són fora d'aquí. He sentit que deien: "Anem a Dotan." Josep anŕ, doncs, a buscar els seus germans i va trobar-los a Dotan.18 Ells el veieren de lluny i, abans que se'ls acostés, maquinaven de matar-lo.19 I es deien entre ells: --Mireu, aquí ve el somiador.20 Vinga, matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que una bčstia ferotge l'ha devorat. Així veurem com acaben els seus somnis.21 Perň Rubčn, que ho va sentir, volent salvar-lo de les seves mans, digué: --No el matem!22 I va afegir: --No us taqueu de sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, perň no li poseu les mans al damunt! Rubčn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare.23 Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mŕnigues amples,24 el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua.25 Després s'assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromŕtiques —goma adragant, estorac i lŕdanum—, que transportaven a Egipte.26 Aleshores Judŕ va dir als seus germans: --Quč en traurem de matar el nostre germŕ i d'encobrir la seva sang?27 Venem-lo als ismaelites, perň no li posem la mŕ al damunt, que al capdavall és germŕ nostre, de la nostra prňpia sang. Els seus germans se'l van escoltar.28 Uns marxants medanites que passaven per allŕ van treure Josep fora de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van emportar a Egipte.29 Quan Rubčn va tornar a la cisterna, Josep ja no hi era. Llavors, desesperat, s'esquinçŕ els vestits30 i, tornant cap als seus germans, els digué: --El noi ja no hi és! On puc anar jo, ara?31 Ells van degollar un cabrit i van xopar de sang la túnica de Josep.32 Després van fer portar la túnica de mŕnigues amples al seu pare amb aquest encŕrrec: «Hem trobat aixň. Mira si és la túnica del teu fill o no ho és.»33 Jacob la va recončixer i exclamŕ: --És la túnica del meu fill! Una bčstia ferotge ha devorat Josep! L'ha trossejat!34 Jacob es va esquinçar els vestits, es posŕ una roba de sac i durant molt de temps va fer dol pel seu fill.35 Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, perň ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill.36 Entretant, a Egipte, els medanites van vendre Josep a Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guŕrdia reial.