1 Jacob va sentir que els fills de Laban deien: «Jacob ha pres tot el que era del nostre pare: s'ha fet ric a costa d'ell.»2 A més, Jacob s'adonava que Laban no li feia la mateixa bona cara d'abans.3 El Senyor va dir a Jacob: --Torna al país dels teus pares, al lloc on vas néixer. Jo seré amb tu.4 Jacob va fer cridar Raquel i Lia perquč vinguessin al camp on tenia els seus ramats,5 i els digué: --He notat que el vostre pare ja no em fa la mateixa bona cara d'abans; perň el Déu del meu pare és amb mi.6 Vosaltres sabeu prou que he servit el vostre pare amb totes les meves forces;7 i tanmateix s'ha burlat de mi canviant-me la paga deu vegades. Perň Déu no ha permčs que em fes mal.8 Si el vostre pare deia: "Les cries clapejades seran la teva paga", tot el ramat paria animals clapejats. Si deia: "Les cries tacades seran el teu sou", tot el ramat paria bestiar tacat.9 Déu ha pres el bestiar del vostre pare i me l'ha donat a mi.10 Una vegada, a l'čpoca en quč el bestiar entra en zel, vaig veure en somnis que els mascles que cobrien les ovelles eren ratllats, clapats o tacats.11 Durant el somni, l'ŕngel de Déu em va cridar: "Jacob!" Jo vaig respondre: "Quč manes?"12 Ell em va dir: "Mira i fixa-t'hi bé: tots els mascles que cobreixen les ovelles són ratllats, clapats o tacats. És que jo veig tot el que Laban t'estŕ fent.13 Jo sóc el Déu que se t'aparegué a Betel, on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometença. Ara posa't en camí, surt d'aquest país i torna al país on vas néixer."14 Raquel i Lia van donar a Jacob aquesta resposta: --żÉs que encara tenim part i heretat a la casa del nostre pare?15 żNo ens ha tractat com a persones estranyes, venent-nos i quedant-se amb el diner que ens pertocava?16 Tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és nostra i dels nostres fills. Fes, doncs, tot el que Déu t'ha manat.17 Jacob va fer muntar els fills i les dones dalt dels camells.18 Es va endur també tot el bestiar i els altres béns que havia adquirit a Padan-Aram i es posŕ en camí per anar a trobar el seu pare Isaac, al país de Canaan.19 Laban, per la seva banda, se n'havia anat a tondre les seves ovelles, i Raquel ho va aprofitar per a robar els ídols domčstics del seu pare.20 Jacob, d'amagat de Laban, l'arameu, va fugir sense dir-li res.21 Va fugir amb tot el que posseďa, va travessar el riu Eufrates i se n'anŕ de dret cap a les muntanyes de Galaad.
Laban persegueix Jacob
22 Al cap de tres dies van comunicar a Laban que Jacob havia fugit.23 Aleshores prengué amb ell gent de casa seva, el perseguí durant set dies i l'aconseguí a les muntanyes de Galaad.24 Perň, aquella nit, Déu vingué a visitar en somnis Laban, l'arameu, i li va dir: «Vés amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en bé com en mal.»25 Laban va arribar fins on era Jacob. Aquest tenia la tenda plantada a les muntanyes de Galaad, i Laban amb els seus homes també va plantar la seva en aquella muntanya.26 Laban va dir a Jacob: --Quč has fet? M'has enganyat! T'has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra.27 Per quč has fugit en secret i m'has enganyat? Si m'ho haguessis fet saber, jo t'hauria acomiadat enmig de cants de festa, al so de cítares i tamborins.28 Ni tan sols m'has deixat besar les meves filles i els meus néts. Has tingut ben poc seny!29 Ara jo podria fer-vos mal, perň anit el Déu del teu pare em va advertir: "Vés amb compte a no dir res a Jacob, tant en bé com en mal."30 Perň, si te n'has anat perquč enyoraves molt la casa del teu pare, per quč m'has robat els meus déus?31 Jacob va respondre a Laban: --Tenia por i em pensava que potser em prendries les teves filles.32 Perň aquell a qui trobis els teus déus, ho pagarŕ amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho. Jacob no sabia que Raquel havia robat els ídols domčstics.33 Laban va entrar a les tendes de Jacob, de Lia i de les dues serventes, i no hi trobŕ res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la de Raquel.34 Perň Raquel, que havia pres els ídols domčstics, els havia amagat a la sella del camell i s'hi havia assegut al damunt. Laban va regirar tota la tenda i no hi va trobar res.35 Raquel va dir llavors al seu pare: --Que el meu senyor no s'enfadi si no puc aixecar-me davant seu; és que tinc el que solen tenir les dones. Acabat l'escorcoll, Laban no havia trobat els ídols domčstics.36 Aleshores Jacob es va enfurismar contra Laban i li va dir: --Quina és la meva falta, quin és el meu pecat, perquč em persegueixis així?37 Has regirat tot el que és meu. żHi has trobat res de casa teva? Ensenya-ho a la meva gent i a la teva, i que ells decideixin entre nosaltres dos!38 Fa vint anys que estic amb tu; les teves ovelles i les teves cabres no han parat mai de criar, i no he menjat ni un sol xai dels teus ramats.39 No t'he portat mai cap bčstia destrossada per un animal salvatge: te la compensava amb una de les meves. Tu, en canvi, em reclamaves les bčsties robades tant de dia com de nit.40 De dia em devorava la calor, i de nit, el fred, tant que no arribava a aclucar els ulls.41 He passat vint anys a casa teva: catorze anys he servit per les teves dues filles i sis per adquirir el teu ramat, i tu m'has canviat la paga deu vegades.42 Si el Déu del meu pare, el Déu d'Abraham i l'Esglai d'Isaac no hagués estat amb mi, m'hauries fet marxar amb les mans buides. Perň Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu.
Pacte de Laban i Jacob
43 Laban va respondre a Jacob: --Aquestes filles són meves, aquests fills són meus i és meu també aquest bestiar: tot el que veus és meu. Quč puc fer avui per aquestes filles meves i pels fills que han infantat?44 Fem un pacte entre tu i jo, i que hi hagi un testimoni entre tots dos.45 Llavors Jacob prengué una pedra i la va plantar com un pilar sagrat.46 Després va manar a la seva gent que recollissin pedres i en fessin un munt. I van menjar-hi a sobre.47 Laban va anomenar aquest indret Jegar-Sahaduta, i Jacob el va anomenar Galed,48 perquč Laban havia dit: --Aquest munt de pedres és avui un testimoni entre tu i jo. Per aixň és anomenat també Galed,49 i encara Mispŕ, ja que Laban havia dit: --Que el Senyor ens vigili tots dos quan serem lluny l'un de l'altre.50 Si tu maltractes les meves filles o prens altres dones per mullers, mira que el testimoni entre nosaltres no serŕ un home, sinó Déu mateix.51 Laban va dir encara a Jacob: --Mira aquest munt de pedres i el pilar sagrat plantat entre tu i jo.52 Que aquest munt i aquest pilar siguin testimonis que jo no passaré més enllŕ per atacar-te i que tu tampoc no ho farŕs.53 Que el Déu d'Abraham i el Déu de Nahor siguin jutges entre nosaltres. Jacob va fer el jurament per l'Esglai del seu pare Isaac.54 Acabat va oferir un sacrifici dalt la muntanya i va invitar la seva gent a menjar. Després de l'ŕpat, van passar la nit a la muntanya.