1 La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntŕ, doncs, a la dona: --Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?2 La dona va respondre a la serp: --Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí,3 perň dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquč moriríem.4 La serp li va replicar: --No, no moriríeu pas!5 Déu sap que, si un dia en menjŕveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.6 Llavors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjŕ amb ella.7 Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se'n feren faldars.8 Quan l'home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquč el Senyor-Déu no els veiés.9 Perň el Senyor-Déu cridŕ l'home i li va dir: --On ets?10 Ell li va respondre: --He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat.11 El Senyor-Déu li replicŕ: --Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?12 L'home va respondre: --La dona que has posat al meu costat m'ha ofert el fruit de l'arbre i n'he menjat.13 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona: --Per quč ho has fet, aixň? Ella va respondre: --La serp m'ha enganyat i n'he menjat.14 El Senyor-Déu va dir a la serp: --Ja que has fet aixň, serŕs la més maleďda de totes les bčsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegarŕs damunt el ventre i menjarŕs pols tota la vida.15 Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t'atacarŕ al cap i tu l'atacarŕs al taló.16 Després digué a la dona: --Et faré patir les grans fatigues de l'embarŕs i donarŕs a llum enmig de dolors. Desitjarŕs el teu home, i ell et voldrŕ dominar.17 Després va dir a l'home: --Ja que t'has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit, la terra serŕ maleďda per culpa teva: tota la vida passarŕs fatigues per treure'n l'aliment.18 La terra et produirŕ cards i espines, i t'haurŕs d'alimentar d'allň que donin els camps.19 Et guanyarŕs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d'on vas ser tret: perquč ets pols, i a la pols tornarŕs.20 L'home va donar a la seva dona el nom d'Eva, perquč ella ha estat la mare de tots els qui viuen.21 Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l'home i la dona.22 Després el Senyor-Déu digué: --L'home s'ha tornat com un de nosaltres: ja coneix el bé i el mal! I si ara agafa el fruit de l'arbre de la vida, el cull i en menja, viurŕ per sempre!23 Llavors el Senyor-Déu va expulsar l'home del jardí de l'Edčn, perquč treballés la terra d'on havia estat tret.24 Un cop l'hagué expulsat, va posar a l'orient de l'Edčn els querubins amb la flama de l'espasa fulgurant per a guardar el camí de l'arbre de la vida.