1 El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promčs.2 Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedŕ embarassada i li donŕ un fill en el temps que Déu li havia anunciat.3 Abraham va donar el nom d'Isaac al fill que li havia nascut de Sara.4 El dia vuitč, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com Déu li havia manat.5 Abraham tenia cent anys quan li va néixer el seu fill Isaac.6 Sara digué: --Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui ho sŕpiga riurŕ amb mi.7 I afegí: --Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!
Agar i Ismael
8 L'infant anava creixent. Quan va ser desmamat, Abraham ho celebrŕ amb un gran banquet.9 Un dia, Sara veié que el fill que l'egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac,10 i va dir a Abraham: --Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d'aquesta esclava no ha de compartir l'herčncia amb el meu fill Isaac.11 Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquč Ismael també era fill seu.12 Perň Déu li va dir: --No et sŕpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquč la descendčncia que portarŕ el teu nom serŕ la d'Isaac.13 Perň del fill de l'esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble.14 Abraham es va llevar de bon matí, donŕ pans i un bot d'aigua a Agar, li ho va posar tot a l'espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se'n va anar errant pel desert de Beerxeba.15 Quan s'acabŕ l'aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust16 i se n'anŕ un tros lluny, a la distŕncia d'un tret d'arc, per no veure'l morir. Allŕ es va asseure plorant i sanglotant.17 Déu va sentir la veu del nen, i l'ŕngel de Déu cridŕ Agar des del cel, dient: --Quč tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és.18 Aixeca't, pren l'infant a coll-i-be i agafa-li la mŕ: jo faré d'ell un gran poble.19 Llavors Déu li va obrir els ulls i va veure un pou amb aigua. Ella hi anŕ a omplir el bot i va donar beure al noi.20 Déu era amb el noi, que es va anar fent gran. Habitava al desert i era un bon tirador d'arc.21 Va viure al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d'Egipte.
El pacte de Beerxeba
22 En aquell temps, Abimčlec, acompanyat de Picol, cap del seu exčrcit, va dir a Abraham: --El Senyor és amb tu en tot el que fas.23 Ara, doncs, jura'm per Déu aquí mateix que no em trairŕs a mi ni trairŕs el meu llinatge ni els meus descendents. Jo he estat lleial amb tu: tracta'm, doncs, amb la mateixa lleialtat a mi i aquest país on ara resideixes.24 Abraham respongué: --T'ho juro!25 Abraham es va queixar a Abimčlec per un pou que els servents del rei havien pres per la força.26 Abimčlec va respondre: --No sé pas qui ho ha fet. Fins avui tu no me n'havies parlat. És la primera vegada que ho sento.27 Llavors Abraham va prendre ovelles i vaques, les donŕ a Abimčlec, i tots dos van concloure un pacte.28 Després, Abraham separŕ set ovelles joves del ramat.29 Abimčlec va preguntar: --Quč signifiquen aquestes set ovelles que has separat?30 Abraham respongué: --Signifiquen que reps de la meva mŕ aquestes set ovelles com a prova que sóc jo qui ha excavat aquest pou.31 Per aixň aquell lloc s'anomena Beerxeba, perquč allŕ tots dos havien fet un jurament.32 Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba. Després, Abimčlec i Picol, cap del seu exčrcit, se'n tornaren al territori dels filisteus.33 Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar el Déu etern amb el nom de «el Senyor».34 Durant molts anys Abraham va residir en el territori dels filisteus.