1 Gŕlates insensats! Qui us ha pogut fascinar, després que jo us havia posat davant els ulls la figura de Jesucrist clavat en creu?2 Responeu-me només aixň: żvau rebre l'Esperit perquč havíeu complert les obres de la Llei, o perquč vau acollir la predicació de la fe?3 żTan insensats sou? Havíeu començat rebent l'Esperit, żi ara acabareu fent les vostres prňpies obres?4 Els dons de l'Esperit, żels heu experimentat en va? Potser sí que ha estat en va!5 El qui us concedeix l'Esperit i obra prodigis entre vosaltres, żho fa perquč havíeu complert les obres de la Llei, o perquč vau acollir la predicació de la fe?
La promesa feta a Abraham
6 D'Abraham es diu que va creure en Déu, i Déu li ho comptŕ com a justícia.7 Sapigueu, doncs, que els qui creuen són fills d'Abraham.8 L'Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneďts tots els pobles.9 Així, doncs, els qui creuen són beneďts amb Abraham, el creient.10 Perquč els qui es refien de les obres de la Llei estan sotmesos a una maledicció, ja que diu l'Escriptura: Maleďt el qui no observi totes les prescripcions que hi ha en el llibre de la Llei i no les compleixi.11 Ara bé, ningú no és just davant de Déu en virtut de la Llei, perquč, segons diu l'Escriptura, viurŕ el qui és just per la fe;12 la Llei, perň, segueix un camí divers del de la fe, ja que, també segons l'Escriptura, qui compleixi les prescripcions viurŕ grŕcies a elles.13 Crist ens ha rescatat de la maledicció de la Llei fent-se maledicció per nosaltres, tal com diu l'Escriptura: Maleďt el qui estŕ penjat en un patíbul.14 Així la benedicció d'Abraham, destinada a tots els pobles, s'ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l'Esperit que Déu havia promčs.15 Germans, ja sabeu que entre els homes ningú no pot anul·lar o modificar un pacte tancat vŕlidament.16 Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendčncia. No diu: «i a les descendčncies», com si fossin molts, sinó que es refereix a un de sol: «i a la teva descendčncia», que és Crist.17 Per aixň jo dic: Déu havia fet un pacte vŕlid amb Abraham, i la Llei, que va arribar quatre-cents trenta anys després, no podia invalidar-lo ni podia anul·lar la promesa.18 Perquč si l'herčncia ve de la Llei, ja no ve de la promesa; i és en virtut d'una promesa que Déu va donar a Abraham l'herčncia com a grŕcia.19 Per quč va arribar, doncs, la Llei? Va ser afegida per a fer evidents les transgressions, fins que vingués aquella descendčncia en qui es compleixen les promeses. La Llei fou promulgada per mitjŕ d'ŕngels, per mans d'un mitjancer.20 Tanmateix, aquest mitjancer no és intermediari d'una sola persona, i Déu és un de sol.21 żDeduďm d'aixň que la Llei va contra les promeses de Déu? De cap manera, perquč si haguéssim rebut una Llei capaç de donar vida hauríem estat certament justos en virtut de la Llei.22 Ara bé, l'Escriptura deixa ben clar que tothom és captiu del pecat; així la promesa és concedida als creients grŕcies a la fe en Jesucrist.23 Abans que arribés la fe estŕvem reclosos sota la custňdia de la Llei, esperant el moment que la fe es revelaria.24 Així, doncs, la Llei ens ha fet de guia vers el Crist, per tal que fóssim justos en virtut de la fe.25 Perň ara que la fe ha arribat, ja no depenem de cap guia.26 Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist:27 tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist.28 Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.29 I si vosaltres sou de Crist, també sou descendčncia d'Abraham, hereus de la promesa.