El dia del Senyor i Egipte

1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 2 --Fill d'home, profetitza i digues: "Aixň anuncia el Senyor, Déu sobirŕ:
»Gemegueu! Ai, aquell dia!
3 El dia s'acosta,
s'acosta el dia del Senyor;
serŕ un dia ennuvolat,
l'hora de passar comptes
amb les nacions.
4 L'espasa entrarŕ a Egipte,
i a Etiňpia tremolaran d'esglai
quan a Egipte hi haurŕ víctimes,
quan serŕ saquejada la seva riquesa
i destruďts els seus fonaments.
5 Etiňpia, Put i Lud,
tots aquests mercenaris,
Cub i els homes del país aliat,
cauran tots víctimes de l'espasa.
6 Aixň us fa saber el Senyor:
Cauran els qui sostenen Egipte,
serŕ abatut el seu poder arrogant.
De Migdol a Assuan
cauran víctimes de l'espasa.
Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirŕ.
7 »Aquestes regions quedaran més desolades que cap altra regió; les seves ciutats seran les més ruďnoses de les ciutats en ruďnes. 8 Quan calaré foc a Egipte i destrossaré tots els qui l'ajuden, sabran que jo sóc el Senyor. 9 Aquell dia sortiran de part meva missatgers en barques per provocar l'esgarrifança de la refiada Etiňpia. Etiňpia tremolarŕ el dia que Egipte serŕ destruďt. I ja arriba, aquest dia!
10 »Aixň fa saber el Senyor, Déu sobirŕ:
Em valdré de Nabucodonosor,
rei de Babilňnia,
per a fer emmudir
la bullícia dels egipcis.
11 Ell, amb el seu exčrcit,
el més violent de les nacions,
vindrŕ a destruir aquell país.
Desembeinaran les espases
contra Egipte
i ompliran el país de cadŕvers.
12 Eixugaré els canals del Nil
i posaré Egipte
en mans de gent malvada;
em valdré d'uns estrangers
per a assolar aquell país
amb tot el que conté.
Sóc jo, el Senyor, qui ho diu.
13 Aixň anuncia el Senyor, Déu sobirŕ:
Destruiré els ídols repugnants,
faré desaparčixer
els falsos déus de Memfis.
A Egipte no hi haurŕ
cap més governant;
escamparé el terror per tot el país.
14 Assolaré Patrós,
calaré foc a Tanis
i executaré la sentčncia contra Tebes.
15 Abocaré la meva indignació
contra Pelúsium,
fortalesa d'Egipte,
i exterminaré la població de Tebes.
16 »Calaré foc a Egipte, Pelúsium es cargolarŕ de dolor, en el mur de Tebes obriran una bretxa, i els enemics entraran a Memfis en ple dia. 17 Els joves d'Heliňpolis i de Bubastis cauran víctimes de l'espasa, i la població serŕ enduta captiva.
18 »A Dafne s'enfosquirŕ el dia,
quan jo trencaré els jous d'Egipte
i es fondrŕ el seu poder arrogant.
Un núvol el cobrirŕ
i la població de les ciutats
serŕ enduta captiva.
19 Quan executaré la sentčncia
contra Egipte,
sabran que jo sóc el Senyor."

El rei de Babilňnia, instrument de Déu

20 El dia set del mes primer de l'any onze, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 21 --Fill d'home, escolta. He trencat el braç del faraó, rei d'Egipte, perň no l'han embenat per posar-hi remei ni l'hi han subjectat al cabestrell perquč recobri el vigor d'empunyar l'espasa. 22 Doncs bé, aixň fa saber el Senyor, Déu sobirŕ: Vinc contra el faraó, rei d'Egipte. Li trencaré els braços, tant el bo com el que té fracturat, i li faré caure l'espasa de la mŕ. 23 Dispersaré els egipcis per totes les nacions, els esventaré pels altres paďsos. 24 Mantindré ferms els braços del rei de Babilňnia i li posaré a la mŕ la meva espasa. En canvi, trencaré els braços del faraó i gemegarŕ ferit de mort davant el seu enemic. 25 Mantindré ferms els braços del rei de Babilňnia, mentre que penjaran els braços del faraó. Quan posaré la meva espasa a la mŕ del rei de Babilňnia i ell la brandarŕ contra el país d'Egipte, tothom sabrŕ que jo sóc el Senyor. 26 Quan dispersaré els egipcis per totes les nacions i els esventaré pels altres paďsos, tothom sabrŕ que jo sóc el Senyor.