Ezequiel 21 — BCI — Biblija.net

← Anterior Ezequiel 21 Següent →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

L'espasa del Senyor

¹ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ² --Fill d'home, gira't de cara al sud, ruixa'l d'amenaces i profetitza contra el bosc dels camps del Nčgueb. ³ Digues-li: "Escolta la paraula del Senyor. Aixň t'anuncia el Senyor, Déu sobirŕ: Encendré un foc que et devorarŕ tots els arbres, tant els verds com els secs; la flama arborada no s'apagarŕ, i totes les contrades es cremaran, des del sud fins al nord. ⁴ Tothom veurŕ que sóc jo, el Senyor, qui l'ha encčs: no s'apagarŕ." ⁵ Jo vaig respondre: --Ah Senyor, Déu sobirŕ, ells ja van dient de mi: "Aquest home sempre conta rondalles." ⁶ El Senyor em va comunicar encara la seva paraula. Em digué: ⁷ --Fill d'home, gira't de cara a Jerusalem, ruixa d'amenaces els llocs sagrats i profetitza contra la terra d'Israel. ⁸ Digues-li: "Aixň t'anuncia el Senyor: Aquí em tens contra tu, desembeinaré l'espasa i mataré dintre teu tant justos com pecadors. ⁹ Vull matar justos i pecadors; per aixň desembeinaré contra tothom la meva espasa, des del sud fins al nord. ¹⁰ Llavors tothom sabrŕ que jo, el Senyor, he tret de la beina la meva espasa, i no hi tornarŕ." ¹¹ »Ara tu, fill d'home, gemega i cargola't de dolor, gemega amargament davant d'ells, ¹² i quan et preguntin per quč gemegues, respon: "Estŕ en camí una notícia; tan bon punt arribi, tots els cors es fondran, cap mŕ no tindrŕ força, tothom perdrŕ l'alč, no s'aguantarŕ cap genoll. Ja arriba, ja es compleix! Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirŕ." ¹³ Després el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹⁴ --Fill d'home, profetitza i exclama: "Aixň diu el Senyor:
»L'espasa, l'espasa és afilada,
i fins i tot brunyida;
¹⁵ afilada per a la matança,
ben brunyida per a centellejar.
żEns podem alegrar
que el ceptre del meu fill
menyspreď tots els altres?
¹⁶ He fet brunyir l'espasa
abans d'empunyar-la:
ara ja estŕ afilada, ja estŕ brunyida
per a posar-la en mans del botxí.
¹⁷ Fill d'home, plany-te, crida de dolor;
l'espasa ha caigut sobre el meu poble,
sobre tots els governants d'Israel,
víctimes de l'espasa
amb els altres del poble.
Dóna't cops al pit en senyal de dol. ¹⁸ »És una prova. Quč passarŕ si ni tan sols se'n salva el ceptre menyspreador? Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirŕ." ¹⁹ »Tu, fill d'home, profetitza i pica de mans:
»"Que l'espasa repeteixi tres vegades
l'estocada!
És l'espasa de les víctimes,
l'espasa contra el gran sacríleg,
brandada tot al voltant,
²⁰ fins que defalleixin els cors
i caigui una multitud.
Davant totes les seves portes
alço l'amenaça de l'espasa
feta per a centellejar,
destinada a la matança.
²¹ Apunta a la dreta, espasa,
avança a l'esquerra,
on hagis de fer front!
²² També jo picaré de mans
i satisfaré la meva indignació.
Sóc jo, el Senyor, qui ha parlat."

Els dos camins de l'espasa

²³ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²⁴ --Tu, fill d'home, traça dos camins per on podria venir l'espasa del rei de Babilňnia. Tots dos camins han de sortir del mateix país. A cada cap de camí posa-hi un senyal que indiqui la direcció de la ciutat: ²⁵ el camí que portaria l'espasa contra Rabŕ dels ammonites i el camí que la portaria contra Judŕ, que té la seva plaça forta a Jerusalem. ²⁶ El rei de Babilňnia s'ha aturat al punt on comencen els dos camins, per consultar-hi els auguris: tira les sorts, traient una fletxa, consulta els ídols domčstics, examina el fetge d'una víctima. ²⁷ A la mŕ dreta ja té la resposta: Jerusalem. L'ha d'atacar amb ariets, ha de donar l'ordre de matança, ha de llançar el crit de guerra, ha d'emplaçar els ariets davant les portes, ha d'alçar un terraplč i construir un mur de setge. ²⁸ La gent de Jerusalem no veu en tot aixň res més que falsos vaticinis, perň ells s'havien compromčs amb juraments: el vaticini recorda per quina culpa seran capturats. ²⁹ »Per tant, aixň us anuncia el Senyor, Déu sobirŕ: Aquest fet us recordarŕ la vostra culpa, farŕ públiques les vostres infidelitats, manifestarŕ els pecats que heu comčs en tot el vostre obrar. Ara, doncs, que us ha estat recordat tot aixň, sapigueu que sereu capturats per la força. ³⁰ »I a tu, rei d'Israel, impiu i sacríleg, que avui arribes a l'hora final de la teva culpa, ³¹ el Senyor, Déu sobirŕ, et diu: Deixa la diadema, treu-te la corona! Des d'ara, res no serŕ igual: el que era a baix serŕ enaltit, el que era a dalt serŕ abaixat. ³² Ruďna, ruďna, ho reduiré tot a ruďna! Perň no abans que arribi aquell a qui pertany el dret, que jo li tinc donat. ³³ »I ara tu, fill d'home, profetitza i digues: "Així respon el Senyor, Déu sobirŕ, als ammonites i als seus escarnis." Digues: "L'espasa, l'espasa és desembeinada, afilada per a la matança, brunyida per a destruir i centellejar, ³⁴ per a clavar-la al coll dels impius i sacrílegs, que avui arriben a l'hora final de la seva culpa, mentre tu, Ammon, et refies de visions falses i de prediccions mentideres. ³⁵ Que torni a la seva beina! Jo et jutjaré en el lloc on fores creada, en el teu país natal. ³⁶ Abocaré damunt teu la meva indignació, atiaré contra tu el foc del meu furor i et deixaré en mans d'homes brutals, mestres de destrucció. ³⁷ Serŕs devorada pel foc, la teva sang serŕ escampada dins el país, i ningú no es recordarŕ més de tu. Sóc jo, el Senyor, qui ha parlat."

← Anterior Següent →