1 El Senyor va dir a Moisčs: --Vés a trobar el faraó i digues-li: "Aixň diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquč m'adori.2 Si et negues a deixar-lo sortir, si t'entestes a retenir-lo,3 el Senyor farŕ sentir el poder de la seva mŕ contra els ramats que tens als camps: els cavalls, els ases, els camells, les vaques i les ovelles. Tots patiran una epidčmia terrible de pesta.4 Perň el Senyor farŕ una distinció entre els ramats d'Israel i els ramats d'Egipte, i no morirŕ ni un sol animal dels israelites."5 El Senyor va fixar fins i tot el moment. Digué: --Jo, el Senyor, demŕ faré aixň al país d'Egipte.6 A partir de l'endemŕ, el Senyor va fer tal com havia anunciat, i van morir tots els ramats d'Egipte. Perň, en canvi, no morí ni un sol animal dels ramats dels israelites.7 El faraó va manar que ho comprovessin i, efectivament, no havia mort ni un sol animal dels israelites. Malgrat aixň, va endurir el seu cor i no deixŕ sortir el poble d'Israel.
Sisena plaga: les úlceres
8 El Senyor va dir a Moisčs i a Aaron: --Preneu dos bons grapats de sutge d'un forn i que Moisčs el llanci enlaire al davant del faraó.9 El sutge es convertirŕ en pols i s'escamparŕ per tot el país d'Egipte. Caurŕ sobre la gent i sobre els animals de tot el país i els produirŕ unes úlceres que es tornaran grans nafres.10 Ells van prendre sutge d'un forn, es presentaren davant el faraó, i Moisčs el va llançar enlaire. El sutge va provocar úlceres que es tornaren grans nafres en les persones i els animals.11 Els mags egipcis no es podien estar davant de Moisčs per culpa de les úlceres, perquč ells també en tenien, com tots els egipcis.12 Perň el Senyor va endurir el cor del faraó i aquest no escoltŕ Moisčs i Aaron, tal com el Senyor mateix havia anunciat a Moisčs.
Setena plaga: la pedregada
13 El Senyor va dir a Moisčs: --Demŕ lleva't de bon matí, vés a trobar el faraó i digues-li: "Aixň diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquč m'adori.14 Aquesta vegada estic decidit a enviar totes les meves plagues contra tu, contra els teus cortesans i contra el teu poble, perquč sŕpigues que no hi ha ningú com jo en tota la terra.15 Si hagués alçat la meva mŕ per castigar-vos amb la pesta, tu i el teu poble hauríeu desaparegut de la terra.16 Perň t'he volgut mantenir amb vida per mostrar-te el meu poder i perquč la meva anomenada arribi arreu de la terra.17 Ara tu continues aixecant-te com una barrera per no deixar sortir el meu poble.18 Per aixň, demŕ en aquesta mateixa hora faré caure una pedregada tan forta com no n'hi ha hagut cap a Egipte des que va ser fundat fins ara.19 Tanca bé, doncs, els teus ramats i tot el que tens als camps. A tots els homes i els animals que es quedin al camp i no entrin a les cases, els caurŕ la pedregada al damunt i moriran."20 Alguns súbdits del faraó van fer cas de la paraula del Senyor i feren entrar a les cases els servents i els animals.21 D'altres, perň, no la van escoltar i deixaren els servents i els animals als camps.22 El Senyor va dir a Moisčs: --Estén la mŕ enlaire i que caigui la pedregada damunt les persones, damunt els animals i damunt l'herba dels camps en tot el país d'Egipte.23 Moisčs va alçar enlaire el seu bastó i el Senyor va fer esclatar una tronada amb pedra i llamps que queien a la terra. El Senyor va fer pedregar al país d'Egipte.24 La pedregada i els llamps que es barrejaven amb la pedra eren tan forts com no s'havia vist mai des que Egipte existia com a nació.25 La pedra va caure a tot el país i va matar tot el que hi havia als camps, tant homes com animals, i també va destrossar tota l'herba i tots els arbres.26 Tan sols a la regió de Goixen, on habitaven els israelites, no va pedregar-hi.27 El faraó va fer cridar Moisčs i Aaron i els digué: --Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables.28 Pregueu al Senyor! Ja n'hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!29 Moisčs li va respondre: --Quan jo surti de la ciutat estendré les mans per pregar al Senyor i no hi haurŕ més trons ni pedregada. Així sabrŕs que la terra és del Senyor.30 Perň jo sé que tu i els teus cortesans encara no respectareu el Senyor-Déu.31 El lli i l'ordi van quedar destrossats, perquč l'ordi ja era espigat i el lli ja havia florit.32 Perň el blat i l'espelta no es van fer malbé, perquč són més tardans.33 Moisčs va sortir del davant del faraó. Anŕ fora de la ciutat i estengué les mans per pregar al Senyor. La pedregada i els trons van parar, i no va ploure més sobre la terra.34 Perň quan el faraó veié que havien parat la pluja, la pedregada i els trons, es va mantenir en el seu pecat, i ell i els seus cortesans van endurir el seu cor.35 El faraó, que tenia el cor endurit, no deixŕ sortir els israelites, tal com el Senyor havia anunciat per mitjŕ de Moisčs.