Normes sobre la festa dels Ŕzims i sobre els primogčnits
1 El Senyor va parlar a Moisčs. Li digué:2 --Consagra'm tots els primogčnits dels israelites; el primer que neixi, tant dels homes com dels animals, és meu.3 Moisčs va dir al poble: --Recordeu-vos d'aquest dia que sortiu d'Egipte, la terra on éreu esclaus; el Senyor us en fa sortir amb mŕ forta. Aquest dia no heu de menjar pa fermentat.4 En sortiu avui, el mes d'abib.5 »Després el Senyor et farŕ entrar al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els hivites i els jebuseus, el país que va prometre als teus pares, un país que regalima llet i mel. Allŕ, aquest mateix mes, practicarŕs aquest ritu:6 Durant set dies menja pa sense llevat, i el dia setč celebra una festa en honor del Senyor.7 Menja pa sense llevat durant aquests set dies. En tot el teu territori no hi ha d'haver gens de llevat ni gens de pa fermentat.8 Aquell dia donarŕs al teu fill aquesta explicació: "Aixň recorda el que el Senyor va fer per mi quan vaig sortir d'Egipte."9 Et serŕ com un distintiu a la mŕ, com un record entre els ulls, perquč tinguis als llavis la llei del Senyor, que amb mŕ forta et va fer sortir d'Egipte.10 Observa cada any aquesta institució el dia fixat.11 »Quan el Senyor t'haurŕ fet entrar al país dels cananeus, tal com et va jurar a tu i als teus pares, i te l'haurŕ donat,12 ofereix al Senyor el primogčnit, tant dels homes com dels animals: si són mascles, són del Senyor.13 Pots rescatar la primera cria de l'ase amb un xai; perň, si no la vols rescatar, desnuca-la. Rescata també el teu fill primogčnit.14 Quan el dia de demŕ el teu fill et pregunti: "Quč vol dir aixň?", tu li respondrŕs: "El Senyor, amb mŕ forta, ens va fer sortir d'Egipte, la terra on érem esclaus.15 I com que el faraó s'obstinŕ a no deixar-nos sortir, el Senyor va fer morir tots els primogčnits del país d'Egipte, tant els dels homes com els dels animals. Per aixň jo sacrifico al Senyor tots els primogčnits mascles dels animals i rescato els meus fills primogčnits."16 Et serŕ com un distintiu a la mŕ, com una marca entre els ulls, per a recordar que el Senyor, amb mŕ forta, et va fer sortir d'Egipte.
Déu fa sortir Israel d'Egipte
17 Quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no el va conduir pel camí del país dels filisteus, encara que és el més curt, perquč es deia: «Si es veia en perill de guerra, el poble podria fer-se enrere i tornar-se'n a Egipte.»18 Per aixň Déu els va desviar cap al camí del desert i del Mar Roig. Els israelites van sortir del país d'Egipte formats en ordre de batalla.19 Moisčs es va endur els ossos de Josep, perquč Josep havia conjurat els descendents d'Israel dient-los: «Quan Déu vindrŕ a ajudar-vos, endueu-vos d'aquí els meus ossos.»20 Van partir de Sucot i acamparen a Etam, tocant al desert.21 El Senyor caminava al davant d'ells, de dia en una columna de núvol per mostrar-los el camí, i de nit en una columna de foc per fer-los llum; així podien caminar tant de dia com de nit.22 La columna de núvol durant el dia i la columna de foc durant la nit, no van deixar mai de guiar el poble.