1 El rei i Aman van acudir al convit de la reina Ester.2 Mentre bevien, també aquest segon dia el rei va dir a la reina: --Demana el que vulguis, reina Ester, i t'ho donaré. Ni que demanis la meitat del regne, t'ho concediré.3 Ester va respondre: --Si gaudeixo del favor del rei, si al rei li sembla bé, li demano que em salvi la vida, desitjo que salvi el meu poble.4 Si el meu poble i jo haguéssim estat venuts com a esclaus o esclaves, hauria callat: no hauria valgut la pena d'importunar el rei per aixň. Perň hem estat venuts per a ser exterminats, assassinats i eliminats!5 El rei Xerxes va preguntar a la reina Ester: --Qui és? On és el qui ha tramat una cosa així?6 Ester va respondre: --L'adversari, l'enemic, és Aman, aquest pervers. Aman va quedar sense paraula davant el rei i la reina.7 El rei, furiós, s'aixecŕ de taula i va sortir al jardí del palau. Aman s'adonŕ que el rei havia decidit la seva desgrŕcia i s'alçŕ per implorar a la reina Ester que li salvés la vida.8 El rei tornava del jardí a la sala del convit quan veié Aman ajagut al divan on era Ester, i va exclamar: --żSerŕ capaç de violar la reina estant jo a casa? Tot seguit van cobrir la cara d'Aman: les paraules del rei l'havien sentenciat.9 Harbonŕ, un dels eunucs al servei personal del rei, afegí: --Encara hi ha més: Aman té preparada una forca per a Mardoqueu, l'home que havia denunciat la conspiració contra el rei. La forca és a casa seva i fa vint-i-cinc metres d'alt. El rei va dir: --Doncs pengeu-hi Aman!10 Un cop penjat Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu, la indignació del rei es va apaivagar.