1 »Quan el Senyor, el teu Déu, haurŕ eliminat les nacions de les quals et dóna el territori, i tu les haurŕs desposseďdes i t'haurŕs instal·lat en les seves ciutats i en les seves cases,2 escull tres ciutats d'aquell país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió.3 Divideix en tres regions el territori que el Senyor, el teu Déu, et dóna i obre camins que facilitin l'accés a aquelles ciutats, perquč l'homicida hi pugui trobar refugi.4 »Perň només podrŕ refugiar-s'hi i salvar la vida aquell qui hagi mort algú involuntŕriament, sense estar-hi enemistat.5 Aquest és el cas de l'home que, amb el seu company, se'n va al bosc a tallar llenya i, quan branda la destral per tallar un arbre, no domina la destral, el ferro se li escapa del mŕnec, toca el seu company i el mata. Aquell home podrŕ refugiar-se en una de les tres ciutats i salvarŕ la vida.6 Així s'evitarŕ que el responsable de venjar la víctima el persegueixi enfurismat, l'atrapi perquč el camí és massa llarg i el mati. L'homicida involuntari no mereix pena de mort, ja que no estava enemistat amb la seva víctima.7 Per aixň et mano que escullis aquestes tres ciutats.8 -9 »Si mires de posar en prŕctica tots aquests manaments que avui et dono, si estimes el Senyor, el teu Déu, i segueixes sempre els seus camins, ell eixamplarŕ les teves fronteres, fins a donar-te tot el país, tal com va prometre als teus pares; llavors afegeix tres ciutats de refugi a les tres primeres.10 Així en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió no serŕ vessada la sang d'un innocent: tu series responsable de la seva mort.11 »Perň, si un home que estŕ enemistat amb el seu company es posa a l'aguait, l'assalta i el mata, i després es refugia en una d'aquelles ciutats,12 els ancians d'aquella ciutat l'agafaran i el posaran a les mans del responsable de venjar la víctima, perquč el mati.13 No tinguis compassió d'ell: extirpa d'Israel l'assassí d'un innocent i serŕs feliç.
Límits de les propietats
14 »No desplacis, en perjudici del teu veí, les fites plantades pels primers que hauran pres possessió de l'herčncia que rebrŕs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
Els testimonis
15 »No n'hi ha prou amb el testimoni d'una sola persona per a fer condemnar ningú, en qualsevol cas de culpa, crim o falta. La qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis.16 Si un fals testimoni acusa algú d'algun delicte,17 els dos contendents es presentaran al temple del Senyor i exposaran el cas als sacerdots i als jutges que estiguin en funcions en aquell moment.18 Els jutges investigaran a fons: si resulta que el testimoni és fals i que ha calumniat un seu germŕ,19 li aplicareu la pena que ell volia per al seu germŕ. Extirpa la maldat d'enmig teu.20 Els altres, en sentir-ho, escarmentaran i, enmig teu, ningú ja no tornarŕ a cometre una maldat com aquesta.21 No tinguis compassió del culpable: vida per vida, ull per ull, dent per dent, mŕ per mŕ, peu per peu.