Histňria de Susanna
1 Un home que es deia Joaquim vivia a Babilňnia. 2 S'havia casat amb Susanna, filla d'Helquies, dona de gran bellesa i fidel al Senyor. 3 Els seus pares, que eren justos, l'havien educada en la Llei de Moisčs. 4 Joaquim era molt ric i posseďa un parc a tocar de casa seva. Els jueus solien acudir-hi, perquč ell era l'home de més prestigi.
Susanna es nega a pecar
5 Aquell any els jutges designats d'entre el poble eren dos ancians d'aquells de qui el Senyor havia dit: "La maldat ha sortit de Babilňnia, d'ancians cridats a fer de jutges i que passaven per ser guies del poble." 6 Aquests dos freqüentaven la casa de Joaquim, i els qui tenien algun plet acudien a ells per resoldre'l. 7 Quan al migdia la gent es retirava, Susanna entrava a passejar-se pel parc del seu marit. 8 Els dos ancians, que veien cada dia com hi entrava i s'hi passejava, van sentir desig de posseir-la: 9 perderen el seny i, apartant els ulls del Déu del cel, oblidaren els seus justos decrets. 10 Tots dos cremaven de desig per ella, perň es dissimulaven l'un a l'altre la passió que els turmentava. 11 I encara que tots dos tenien ganes de jeure amb Susanna, els feia vergonya de confessar-ho. 12 Cada dia espiaven ŕvidament per veure-la. 13 Una vegada l'un va dir a l'altre: --Anem-nos-en a casa, que ja és hora de dinar. Se'n van anar, doncs, cadascú pel seu costat, 14 perň, tornant sobre els seus passos, es trobaren tots dos allŕ mateix. Quan es van preguntar per quč tornaven, es van confessar l'un a l'altre la passió que sentien per Susanna. Llavors, de comú acord, van decidir d'esperar una ocasió per a trobar-la tota sola. 15 I vet aquí que, mentre esperaven el moment favorable, un dia Susanna va entrar al parc com els altres dies, acompanyada tan sols de dues minyones. Com que feia calor, tenia ganes de banyar-se. 16 No hi havia ningú més que els dos ancians, que l'espiaven d'amagat. 17 Susanna va dir a les minyones: --Porteu-me ungüents i perfums i tanqueu les portes del parc, que em banyaré. 18 Així ho van fer. Van tancar les portes i van sortir per una porta lateral, per anar a buscar les coses que els havien encomanat. Perň no van veure els dos ancians que estaven amagats. 19 Així que van ser fora les minyones, els dos ancians van córrer cap a Susanna 20 i li digueren: --Mira, les portes del parc són tancades i no ens veu ningú. Et desitgem, cedeix i jeu amb nosaltres! 21 Si no, t'acusarem dient que hi havia amb tu un jove i que per aixň havies fet fora les minyones. 22 Susanna va sospirar tot dient: --Estic agafada per totes bandes: si faig aixň, m'espera la mort; i, si no ho faig, no m'escaparé de les vostres mans. 23 Perň més m'estimo caure a les vostres mans sense haver fet res que no pas pecar contra el Senyor. 24 Llavors Susanna es va posar a cridar amb totes les forces. Els dos ancians també van cridar contra ella, 25 i un d'ells va córrer a obrir les portes del parc. 26 Quan els del servei de la casa van sentir aquella cridňria, entraren corrents per la porta lateral, a veure quč li passava, a Susanna. 27 Quan els ancians van explicar la seva versió dels fets, els criats van quedar molt avergonyits. Mai no s'havia dit de Susanna res de semblant.
Els dos ancians calumnien Susanna
28 L'endemŕ, quan el poble es va reunir a casa de Joaquim, el marit de Susanna, es van presentar també els dos ancians, amb el propňsit criminal de fer-la morir. Davant de tothom van ordenar: 29 --Feu venir Susanna, filla d'Helquies i muller de Joaquim. Així ho van fer. 30 Susanna va comparčixer acompanyada dels seus pares, dels seus fills i de tots els parents. 31 Era una dona molt delicada, que feia goig de veure. 32 Aquells miserables van manar que li traguessin el vel que li cobria la cara, per poder-se rabejar contemplant la seva bellesa. 33 Els familiars i tots els qui la veien no paraven de plorar. 34 Els dos ancians, drets enmig del poble, van posar les mans sobre el cap de Susanna. 35 Ella, plorant, va alçar els ulls al cel, perquč el seu cor confiava en el Senyor. 36 Els dos ancians van declarar: --Mentre nosaltres ens passejŕvem tots sols pel parc, va entrar aquesta amb dues minyones, va tancar les portes i va fer sortir les minyones. 37 Aleshores se li va acostar un jove que estava amagat i va jeure amb ella. 38 Nosaltres, que érem en un racó del parc, quan vam veure aquella infŕmia, vam córrer cap a ells 39 i els vam trobar junts. Al jove no el vam poder atrapar: com que era més fort que nosaltres, va obrir les portes i va fugir corrents. 40 A aquesta, la vam agafar, perň per molt que li preguntŕvem qui era aquell jove, 41 no ens ho volgué dir. De tot aixň, nosaltres en som testimonis. L'assemblea del poble se'ls va creure, com a ancians i jutges que eren, i van condemnar Susanna a mort. 42 Ella cridŕ amb totes les forces: --Déu etern, que coneixes les coses amagades i ho veus tot abans que existeixi: 43 tu saps prou que m'acusen falsament. Ara hauré de morir, sense haver fet res del que aquests s'han inventat contra mi.
Intervenció de Daniel
44 El Senyor va escoltar el clam de Susanna. 45 Quan se l'enduien per matar-la, Déu desvetllŕ l'esperit sant en un noi jove que es deia Daniel. 46 Ell, doncs, es va posar a cridar fort: --Jo sóc innocent de la mort d'aquesta dona! 47 Tota la gent es va girar cap a ell i li replicaren: --Quč vols dir amb aixň? 48 Ell, dret al mig de tothom, continuŕ: --Israelites, żtan poc seny teniu que, sense examinar l'acusació ni comprovar si és certa, heu condemnat una dona d'Israel? 49 Torneu al lloc del judici, que el testimoni d'aquests era fals. 50 Tot el poble se'n tornŕ de pressa. Els altres ancians van dir a Daniel: --Vine, seu entre nosaltres i explica't, perquč Déu t'ha donat el seny d'un anciŕ. 51 Daniel els va dir: --Separeu aquests dos ben lluny l'un de l'altre, i jo els interrogaré. 52 Un cop separats, en va cridar un i li va dir: --Home envellit en el mal! Ara pagarŕs els pecats que has anat cometent 53 amb les teves sentčncies injustes. Condemnaves els innocents i absolies els culpables, per més que el Senyor diu: "No condemnis a mort l'innocent o el just." 54 Si realment vas veure aquesta dona, digues sota quin arbre els has vistos jeure junts. Ell respongué: --Sota un freixe. 55 Daniel va replicar: --Has encertat la mentida que et costarŕ el cap. L'ŕngel de Déu ja ha rebut l'ordre d'esqueixar-te: et partirŕ pel mig. 56 Daniel el va fer retirar i manŕ que portessin l'altre. Li va dir: --Fill de Canaan i no de Judŕ! La bellesa d'una dona t'ha seduďt, el desig t'ha pervertit el cor. 57 Aixň fčieu amb les dones d'Israel, i elles, per por, hi consentien. Perň una de Judŕ no ha pogut suportar la vostra infŕmia. 58 Ara, doncs, digues-me sota quin arbre els has atrapat jaient junts. Ell respongué: --Sota una alzina. 59 Daniel va replicar: --També tu has encertat la mentida que et costarŕ el cap. L'ŕngel de Déu s'ha alzinat contra tu espasa en mŕ: et partirŕ pel mig i us exterminarŕ d'una vegada! 60 Llavors tota l'assemblea va cridar, i beneďen Déu, que salva els qui esperen en ell. 61 Després es van girar contra els dos ancians que Daniel, amb les seves prňpies paraules, havia deixat convictes de fals testimoni. Els van fer el mateix que ells havien maquinat contra el proďsme, 62 tal com mana la Llei de Moisčs, i els van executar. Aquell dia una vida innocent es va salvar. 63 Helquies i la seva dona van lloar Déu per la seva filla Susanna, juntament amb Joaquim, el seu marit, i tots els parents, perquč s'havia demostrat que no havia comčs res d'indigne. 64 I, des d'aquell dia, el prestigi de Daniel anŕ creixent enmig del poble.