Càntic 1 Següent →
1 2 3 4 5 6 7 8
1 Cŕntic dels Cŕntics. De Salomó.

ELLA

2 Que em besi amb besos de la seva boca!
Les teves carícies són més dolces que el vi.
3 Són embriagants els teus perfums,
aroma que s'escampa és el teu nom;
per aixň les donzelles s'enamoren de tu.
4 Atrau-me darrere teu! Correm!
El rei m'introdueix a les seves estances:
«Amb tu fruirem i farem festa.»
Assaborim més que el vi les teves carícies!
Amb raó s'enamoren de tu!
5 Sóc bruna perň bonica,
filles de Jerusalem,
com les tendes de Quedar,
com els pavellons de Salomó.
6 No us fixeu en la meva morenor:
és el sol que m'ha embrunit.
Aďrats contra mi, els fills de la meva mare
em feren guardiana de les vinyes,
perň ni la meva vinya no he pogut guardar.
7 Digues-me, amor de la meva ŕnima,
on pastures el ramat,
on el fas reposar quan és migdia,
perquč no vagi perduda
darrere els ramats dels teus companys.

ELL

8 Si no ho saps, bellíssima entre les dones,
segueix les petjades dels ramats
i pastura els teus cabrits
vora les tendes dels pastors.
9 A una euga junyida als carruatges del faraó
et comparo, estimada meva!
10 Que en són, de belles, les teves galtes
entre les arracades,
el teu coll entre ramells de perles!
11 Et farem arracades d'or
amb filigranes d'argent.

ELLA

12 Mentre el rei és a la seva cambra,
el meu nard exhala el seu perfum.
13 El meu estimat és per a mi un saquet de mirra,
s'adorm entre els meus pits.
14 El meu estimat és un raďm de flor d'henna
de les vinyes d'Enguedí.

ELL

15 Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms.

ELLA

16 Que n'ets, de bell, estimat meu,
que n'ets, de fascinant!
Com verdeja el nostre llit!
17 Són de cedre les bigues de casa nostra,
el nostre sostre és de savina.