dels preceptes de Déu,
la Llei que existirŕ per sempre.
Tots els qui la guarden
s'encaminen a la vida,
perň els qui l'abandonen, moriran.
Exhortació
2 Poble de Jacob,retorna i empara-te'n;
camina a l'encontre de la seva claror,
vés a trobar la seva llum.
3 No donis a un altre la teva glňria,
no cedeixis els teus guanys
a un poble estranger.
4 Que en som, de feliços,
nosaltres, Israel:
nosaltres sabem
com hem de plaure a Déu!
Consolació del poble i de Jerusalem (4,5-5,9)
Exhortació als deportats
5 Coratge, poble meu,ofrena de memorial per a tot Israel!
6 Si heu estat venuts
als pobles estrangers,
no és perquč jo us volgués destruir.
Heu caigut
en mans dels vostres enemics
perquč m'irritŕveu a mi,
el vostre Déu.
7 Exasperŕveu el vostre creador
oferint sacrificis
als dimonis i no a Déu.
8 Vau oblidar el Déu etern,
que us havia nodrit;
vau afligir Jerusalem,
la qui us criava.
9 Quan ella ha vist que l'enuig de Déu
queia damunt vostre, ha exclamat:
«Escolteu, ciutats veďnes de Sió:
Déu m'ha cobert d'aflicció.
Jerusalem consola els seus fills
10 He vist com, pel voler de l'Etern,els meus fills i filles
eren enduts captius.
11 Amb quina alegria jo els havia criat!
Amb quantes llŕgrimes i planys
els vaig dir adéu!
12 Que ningú no vingui a saludar-me:
sóc viuda i abandonada de tots.
He quedat deserta
pels pecats dels meus fills,
que s'apartaven de la Llei de Déu;
13 no reconeixien els seus preceptes,
no seguien els seus manaments,
no es deixaven conduir
pel camí dret.
14 Veniu, ciutats veďnes de Sió:
recordeu com, pel voler de l'Etern,
els meus fills i filles
eren enduts captius.
15 L'Etern ha enviat contra ells
una nació llunyana,
desvergonyida i de llengua estrangera,
que no respecta els vells
ni s'apiada dels infants.
16 S'han endut els fills
que jo, viuda, m'estimava,
m'han deixat tota sola,
sense filles.
17 »I jo, en quč us podré socórrer?
18 Només el qui us ha enviat
aquests mals
us pot treure
de les mans dels enemics.
19 Aneu-vos-en, fills meus,
aneu-vos-en,
que jo em quedo abandonada,
solitŕria.
20 M'he tret els vestits
dels temps feliços,
m'he posat roba de sac
de suplicant,
cridaré davant l'Etern
mentre jo visqui.
21 Coratge, fills, clameu a Déu,
que us traurŕ
del poder dels qui us dominen,
de les mans dels vostres enemics!
22 Jo espero que l'Etern us salvarŕ,
el Déu sant em dóna aquesta alegria:
molt aviat l'Etern, salvador vostre,
s'haurŕ compadit de vosaltres.
23 Jo us deia adéu
amb planys i llŕgrimes,
perň Déu us farŕ tornar a mi,
amb alegria i crits de goig
per sempre.
24 Tal com ara les ciutats veďnes meves
us han vist sortir captius,
així veuran aviat
la salvació del vostre Déu:
vindrŕ l'Etern amb glňria immensa
i esclatant.
25 Suporteu amb pacičncia, fills meus,
el pes de l'enuig de Déu.
L'enemic t'ha perseguit,
perň aviat el veurŕs derrotat,
li posarŕs el peu al coll.
26 Els meus fills delicats
hagueren de passar
per camins pedregosos,
se'ls emportaven com un ramat
que l'enemic hagués robat.
27 Coratge, fills, clameu a Déu!
Ell, que us ha deportat,
us recorda per sempre.
28 Si abans només pensŕveu
a apartar-vos de Déu,
convertiu-vos ara i esforceu-vos
a cercar-lo encara deu vegades.
29 Ell mateix, que us ha enviat
aquests mals,
us salvarŕ i us durŕ
a la joia sense fi.»
Jerusalem és consolada
30 Coratge, Jerusalem!Et consolarŕ el qui et crida
pel teu nom.
31 Ai dels qui t'han maltractat
i s'han alegrat de la teva caiguda!
32 Ai de les ciutats
que han fet esclaus els teus fills!
Ai d'aquella ciutat
que els ha rebut!
33 Tant com ella s'ha alegrat
de veure't caure
i s'ha felicitat del teu desastre,
així també s'entristirŕ
quan ella mateixa sigui devastada.
34 Li llevaré l'orgull
de ciutat molt poblada,
la seva altivesa
acabarŕ en un gran plany.
35 Dies i dies l'Etern la tindrŕ cremant,
temps i més temps
hi habitaran els dimonis.
36 Gira els ulls a l'orient, Jerusalem:
mira quina alegria et porta Déu.
37 Vénen els teus fills
que havies vist partir:
la paraula del Sant els ha aplegat
de llevant i de ponent.
Vénen celebrant la glňria de Déu.