1 »El Senyor ha complert l'amenaça que havia pronunciat contra nosaltres, contra els jutges que havien guiat Israel, contra els nostres reis, contra els nostres governants i contra la gent d'Israel i de Judŕ.2 Mai no s'havia vist sota el cel res de semblant al que el Senyor va fer a Jerusalem, d'acord amb el que hi ha escrit en la Llei de Moisčs:3 que nosaltres arribaríem cadascú a menjar la carn del propi fill i de la prňpia filla!4 El Senyor va posar el seu poble en mans de tots els reialmes veďns perquč sofrissin els escarnis i la desolació enmig de totes les nacions del voltant, on el Senyor els havia dispersat.5 Ara han estat esclaus en lloc de senyors. I és que nosaltres hem pecat contra el Senyor, el nostre Déu, i no l'hem escoltat.6 »Tu ets just, Senyor Déu nostre. Som nosaltres i els nostres pares els qui ens hem d'avergonyir com fem avui.7 Ens han caigut al damunt totes les calamitats amb quč el Senyor ens havia amenaçat.8 Nosaltres no hem apaivagat el Senyor abandonant cadascú les inclinacions del seu cor pervers.9 I el Senyor ha vetllat per descarregar contra nosaltres aquests desastres, ell que és just en tot el que ens ha manat.10 Nosaltres no l'hem escoltat quan ens deia que seguíssim els manaments que ell ens proposava.
Súplica
11 »Ara, Senyor, Déu d'Israel, que vas fer sortir d'Egipte el teu poble amb mŕ forta, amb senyals i prodigis, amb gran vigor i amb braç poderós, i et vas fer una anomenada com la que encara tens avui,12 reconeixem que hem pecat, som culpables, hem desobeďt tots els teus manaments, Senyor, Déu nostre.13 Aparta de nosaltres la teva indignació, que només en quedem pocs enmig de les nacions on ens has dispersat.14 Escolta, Senyor, la súplica i les pregŕries que t'adrecem: salva'ns per amor de tu mateix i fes que siguin benvolents amb nosaltres els qui ens han deportat.15 Que tota la terra reconegui que tu ets el Senyor, el nostre Déu, i que Israel i el seu llinatge porten el teu nom.16 Senyor, guaita des del teu temple sant i fixa't en nosaltres. Senyor, para l'orella i escolta.17 Obre els ulls i mira: els qui han mort, els qui ja es troben al país dels morts, els qui ja no tenen dins el pit l'alč de vida, no reconeixeran pas la teva glňria i la teva justícia.18 Tan sols reconeixerŕ la teva glňria i la teva justícia el qui té l'ŕnima molt afligida, el qui camina afeblit i amb el cap baix, que té els ulls esllanguits i l'ŕnima afamada.19 Senyor, Déu nostre, implorem la teva misericňrdia no pas invocant els mčrits dels nostres pares i dels nostres reis.20 De fet, has abocat sobre nosaltres la teva indignació, tal com havies predit pels teus servents, els profetes, quan ens deien:21 "Aixň diu el Senyor: Sotmeteu-vos al rei de Babilňnia i serviu-lo, i podreu viure al país que vaig donar als vostres pares.22 Perň si no escolteu el que diu el Senyor, si no us sotmeteu al rei de Babilňnia,23 jo, el Senyor, faré callar en els pobles de Judŕ i a les places de Jerusalem els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia: tot el país quedarŕ desolat, sense habitants."24 »Nosaltres no hem escoltat el que tu ens deies, no ens hem sotmčs al rei de Babilňnia, i tu has complert les amenaces que ens havies anunciat per boca dels teus servents, els profetes: els ossos dels nostres reis, els ossos dels nostres pares han estat trets dels sepulcres;25 mireu-los ara, exposats a la calor del dia i al fred de la nit, ells, que després de moltes sofrences havien mort de fam, per l'espasa, o deportats.26 I el temple que portava el teu nom, l'has deixat en l'estat que avui es troba, per la maldat del poble d'Israel i de Judŕ.27 »Tanmateix, Senyor Déu nostre, t'has comportat amb nosaltres com escau a la teva moderació i a la teva gran misericňrdia,28 tal com havies promčs per boca del teu servent Moisčs el dia que li vas ordenar d'escriure la teva Llei en presčncia dels fills d'Israel. Tu els vas dir:29 "Si no escolteu la meva veu, aquesta multitud tan immensa es convertirŕ en una petita cosa enmig de les nacions on els dispersaré.30 Ja sé que no m'escoltaran, perquč són un poble que va a la seva. Perň en el país on viuran deportats, acabaran reflexionant.31 Llavors comprendran que jo sóc el Senyor, el seu Déu. Allŕ els donaré un cor ben disposat i unes orelles que hi sentin.32 En el país on viuran deportats, em lloaran i es recordaran del meu nom.33 Allŕ es recordaran on els van dur els seus pares pecant contra mi, el Senyor; deixaran d'anar a la seva i renunciaran a les seves males accions.34 Llavors els faré tornar a la terra que vaig prometre als seus pares Abraham, Isaac i Jacob, i en seran els amos. Els multiplicaré, no minvaran.35 I faré amb ells una aliança eterna: jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. No trauré mai més el meu poble d'Israel fora de la terra que li vaig donar."