1 Després d'aixň, vaig veure un altre ŕngel molt poderós que baixava del cel. L'esclat de la seva glňria va il·luminar tota la terra,2 i cridŕ amb veu potent: --Ha caigut, ha caigut la gran Babilňnia, i s'ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits impurs, de tots els ocellots impurs i de totes les bčsties impures i detestables!3 Havia embriagat totes les nacions amb el vins i les orgies de la seva prostitució; els reis de la terra s'havien prostituďt amb ella, i els mercaders de tota la terra s'havien enriquit amb el seu luxe exorbitant.4 Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel: --Sortiu d'aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran;5 perquč la muntanya dels seus pecats arriba fins al cel, i Déu té presents les seves injustícies.6 Pagueu-li amb la seva mateixa moneda, torneu-li el doble del que ha fet, ompliu el doble la copa que ella omplia.7 En la mateixa mesura en quč s'havia donat a la pompa i al luxe, doneu-li ara igualment turment i dol. Ella es deia: "Jo governo com a reina; no sóc viuda ni mai portaré dol."8 Per aixň ara, en un sol dia, veurŕ els flagells que li cauran al damunt: mort, dol, fam i el foc que la consumirŕ. Perquč el Senyor Déu, que l'ha condemnada, és poderós.
Lamentacions sobre Babilňnia
9 Quan vegin el fum del seu incendi, els reis de la terra que havien compartit la seva prostitució i el seu luxe ploraran i faran grans planys per ella.10 De lluny estant, per por del seu suplici, exclamaran: «Ai, ai, gran capital, Babilňnia, ciutat poderosa! En una hora t'ha arribat la condemna!»11 També els mercaders de la terra ploraran i es lamentaran per ella, perquč ja ningú no els comprarŕ la mercaderia:12 or i plata, pedres precioses i perles, lli i porpra, seda i escarlata, fusta de tuia, objectes de vori i de fustes precioses, d'aram, de ferro i de marbre;13 el cinnamom i l'amom, aromes, ungüents i resines, vi i oli, farina blanca i blat, animals de cŕrrega i ramats, cavalls i carros, esclaus i vides humanes.14 Els fruits de tardor que tant desitjaves s'han esvaďt, has perdut opulčncies i esplendors, i no tornaran mai més.15 Els mercaders que ella havia enriquit s'aturaran lluny, per por del seu suplici, ploraran i es lamentaran16 dient: «Ai, ai, gran capital, vestida de lli, de porpra i d'escarlata, adornada amb or, pedres precioses i perles!17 En una hora s'ha perdut tanta riquesa!» Tots els qui naveguen, capitans, mariners, i tots els qui viuen de la mar, s'aturaran lluny,18 veuran el fum del seu incendi i exclamaran: «Qui es podia comparar a la gran capital?»19 I es tiraran terra al cap i, plorant i lamentant-se, exclamaran: «Ai, ai, la gran capital que amb la seva opulčncia havia enriquit tots els qui solquen la mar! En una hora ha quedat devastada!»20 Alegra-te'n, cel, i també vosaltres, el poble sant, els apňstols i els profetes: Déu l'ha condemnada i us ha fet justícia.21 Després un ŕngel poderós va aixecar una pedra grossa com una mola de molí i la llançŕ al mar tot dient: --Amb la mateixa violčncia serŕ precipitada Babilňnia, la gran capital, i no la trobaran mai més!22 Dintre teu, Babilňnia, ningú no sentirŕ més els qui canten acompanyant-se amb la cítara, ni els cors de veus, ni els qui toquen flautes o trompetes; ningú no hi trobarŕ mai més artesans de cap mena, ningú no hi sentirŕ el so de la mola.23 La llum dels gresols no brillarŕ més dintre teu; ningú no hi sentirŕ més el cant del nuvi i de la núvia. I és que tu comerciaves amb els qui dominaven el món i enganyaves tots els pobles amb les teves bruixeries;24 i estŕs tacada amb la sang dels profetes i del poble sant, i amb la de tots els qui han estat immolats a la terra.