1 Després vaig veure l'Anyell dret dalt la muntanya de Sió, i amb ell hi havia els cent quaranta-quatre mil que portaven escrits al front el nom de l'Anyell i el nom del seu Pare,2 i vaig sentir del cel una veu que era com el bramul de les onades, com el retruny d'un gran tro; era una veu semblant al cant dels qui s'acompanyen amb la cítara.3 Cantaven un cŕntic nou davant el tron i davant els quatre vivents i els ancians. Aquell cŕntic, ningú no el podia aprendre fora dels cent quaranta-quatre mil que havien estat rescatats de la terra.4 Aquests són els qui no s'han tacat amb cap dona: són verges. Han estat adquirits d'entre els homes com a primícies per a Déu i per a l'Anyell, i segueixen l'Anyell arreu on va.5 En els seus llavis no s'ha trobat l'engany: són irreprensibles.
Les set copes (14,6-19,8)
Visió preparatňria
6 Després vaig veure un ŕngel que volava altíssim dalt al cel. Portava una bona nova eterna que havia d'anunciar als habitants de la terra: a totes les nacions, tribus, llengües i pobles.7 I deia amb veu forta: --Reverencieu Déu i doneu-li glňria, perquč ha arribat l'hora del seu judici. Adoreu el creador del cel i de la terra, del mar i de les fonts d'aigua.8 Un segon ŕngel que el seguia, proclamava: --Ha caigut, ha caigut la gran Babilňnia, la que embriagava totes les nacions amb els vins i les orgies de la seva prostitució.9 I els va seguir un tercer ŕngel que deia amb veu forta: --Els qui adorin la bčstia i la seva estŕtua, i portin al front o a la mŕ el seu encuny,10 hauran de beure el vi del cŕstig de Déu, abocat sense barreges a la copa de la seva indignació. Seran turmentats amb foc atiat amb sofre davant els ŕngels sants i davant l'Anyell,11 i el fum del seu suplici pujarŕ pels segles dels segles. Els qui adorin la bčstia i la seva estŕtua i els qui portin l'encuny del seu nom no tindran repňs ni de nit ni de dia.12 Aquí mostrarŕ la seva perseverança el poble sant, els qui guarden els manaments de Déu i la fe en Jesús!13 Llavors vaig sentir una veu que deia des del cel: --Escriu: "Feliços els qui des d'ara moren en el Senyor! Sí, diu l'Esperit, que reposin del seu esforç, perquč les seves obres els acompanyen."
La terra, segada i veremada
14 Aleshores vaig veure un núvol blanc i al damunt un que hi seia, semblant a un fill d'home. Anava coronat amb una corona d'or i duia a la mŕ una falç esmolada.15 Un altre ŕngel va sortir del temple i li digué cridant amb veu forta: --Fes córrer la teva falç i sega. Ha arribat el temps de segar; el sembrat de la terra ja és madur.16 Llavors el qui seia en el núvol va passar la falç per la terra, i la terra va quedar segada.17 Després va sortir del temple del cel un altre ŕngel que també portava un falçó esmolat.18 Sortí llavors de l'altar l'ŕngel que vetlla el foc i li digué cridant amb veu forta: --Fes córrer el teu falçó esmolat i verema els raďms del cep de la terra, que ja són madurs.19 L'ŕngel va passar el seu falçó per la terra, veremŕ el cep i abocŕ els raďms al gran cup dels cŕstigs de Déu.20 Van trepitjar els raďms fora de la ciutat i en va sortir sang que arribava a les brides dels cavalls a una distŕncia de mil sis-cents estadis.