1 El gran sacerdot preguntŕ a Esteve: --żÉs veritat, aixň que diuen?2 Ell va respondre: --Germans i pares, escolteu-me: El Déu de la glňria es va aparčixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotŕmia, abans que s'establís a Haran.3 Li digué: »-- Deixa el teu país i la teva família i vés-te'n cap al país que jo t'indicaré.4 »Ell deixŕ el país dels caldeus i s'establí a Haran. Un cop mort el seu pare, Déu el va fer emigrar des d'Haran cap aquest país on ara vosaltres habiteu.5 No li va donar per heretat ni un pam d'aquest país, perň a ell, que no tenia fills, li prometé que el donaria en possessió a ell i a la seva descendčncia.6 Déu li anunciŕ que els seus descendents viurien com a immigrants en un país estranger, on serien esclavitzats i oprimits durant quatre-cents anys.7 Jo, digué Déu, faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final en sortirani em donaran culte en aquest temple.8 Déu va donar a Abraham la circumcisió com a signe d'aliança; per aixň Abraham engendrŕ Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; Isaac va fer igualment amb Jacob, i Jacob, amb els dotze patriarques.9 »Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquč se l'emportessin a Egipte. Perň Déu era al seu costat10 i, després d'alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí grŕcia i saviesa quan s'hagué de presentar davant el faraó, rei d'Egipte. El faraó el va nomenar governador d'Egipte i de tota la casa reial.11 Després hi hagué fam en tot el país d'Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc.12 Aleshores Jacob els enviŕ per primera vegada a Egipte, on havia sentit a dir que trobarien blat.13 La segona vegada que hi anaren, Josep es va donar a cončixer als seus germans, i el faraó s'assabentŕ de l'origen de Josep.14 Josep va fer cridar a Egipte el seu pare Jacob amb tota la família, en total setanta-cinc persones.15 Jacob va baixar-hi i allŕ van morir ell i els nostres pares.16 Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d'Hamor.17 »Mentre s'acostava el temps de complir-se la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava al país d'Egipte18 fins que va pujar al tron egipci un rei que no havia conegut Josep.19 Aquest rei maquinŕ perfídies contra el nostre llinatge i va oprimir els nostres pares fins al punt d'obligar-los a abandonar els seus nadons perquč morissin.20 Per aquell temps nasqué Moisčs, un infant preciós als ulls de Déu. Durant tres mesos el van criar a casa del seu pare;21 i, quan l'hagueren d'abandonar, el recollí la filla del faraó i el va pujar com si fos fill seu.22 El van instruir en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les paraules i en les obres.23 Quan tenia quaranta anys es decidí a visitar els seus germans israelites.24 En veure que un egipci en maltractava un d'ells, va defensar l'oprimit i li va fer justícia matant l'egipci.25 Moisčs esperava que els seus germans comprendrien que Déu volia salvar-los per mitjŕ d'ell, perň els seus germans no ho van entendre.26 L'endemŕ comparegué mentre uns es barallaven i mirŕ de posar pau entre ells dient: »--żNo veieu que sou germans? Per quč us feu mal l'un a l'altre?27 »Perň el qui maltractava el seu company se'l tragué de sobre dient-li: »-- żQui t'ha nomenat cap o jutge nostre?28 żQue potser em vols matar tal com ahir vas matar l'egipci?29 »Tan bon punt va sentir aquesta resposta, Moisčs va fugir i se n'anŕ a viure com a immigrant al país de Madian, on va tenir dos fills.30 »Al cap de quaranta anys se li va aparčixer un ŕngel al desert de la muntanya del Sinaí, en la flama d'una bardissa que cremava.31 Moisčs, meravellat d'aquella visió, s'hi acostŕ per mirar-la de prop, perň va sentir la veu del Senyor que deia:32 »-- Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob.»Moisčs, tot tremolós, no gosava mirar.33 El Senyor li digué: »-- Treu-te les sandŕlies, que el lloc que trepitges és sagrat.34 He vist l'opressió del meu poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat a alliberar-los. I ara vés, jo t'envio a Egipte.35 »A aquest mateix Moisčs que ells havien refusat dient: żQui t'ha nomenat cap o jutge?, Déu l'enviŕ com a cap i redemptor per mitjŕ de l'ŕngel que se li va aparčixer a la bardissa.36 És ell qui els va treure d'Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país, al Mar Roig i al desert durant quaranta anys.37 Aquest mateix Moisčs és qui digué als israelites: Déu farŕ que s'aixequi entre els vostres germans un profeta com jo.38 És ell qui va fer de mitjancer entre l'ŕngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l'assemblea del poble estava reunida al desert. Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre.39 Perň els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i van retornar en esperit a Egipte,40 i deien a Aaron: »-- Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquč d'aquest Moisčs que ens ha tret del país d'Egipte no sabem quč se n'ha fet.41 »Aquells mateixos dies van fabricar-se un vedell, van oferir un sacrifici a aquell ídol i celebraren una festa en honor d'allň que havien fet les seves mans.42 Llavors Déu se'ls girŕ d'esquena i els abandonŕ al culte dels astres, tal com estŕ escrit en el llibre dels profetes: Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d'Israel, żem vau oferir mai víctimes o sacrificis? No!43 Us vau endur la tenda de Moloc i l'astre del vostre déu Refan, les imatges que us havíeu fabricatper adorar-les. Per aixň us deportaré més enllŕde Babilňnia.44 »En el desert, els nostres pares tenien el tabernacle de l'aliança. Déu, que parlava a Moisčs, li havia manat que el construís segons el model que havia vist.45 Els nostres pares van heretar aquest tabernacle i, sota el guiatge de Josuč, el van introduir al país conquerit a les nacions que Déu va expulsar davant d'ells. Tot continuŕ igual fins al temps de David.46 Aquest va obtenir el favor de Déu, i li va demanar de trobar un lloc d'estada per al casal de Jacob.47 Perň fou Salomó qui li va construir un casal,48 encara que l'Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d'home, tal com diu el profeta:49 El cel és el meu tron, i la terra, l'escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir?50 żNo ho ha fet tot la meva mŕ?51 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l'Esperit Sant: feu igual que els vostres pares!52 A quin dels profetes ells no van perseguir? Van matar els qui havien anunciat l'adveniment del Just, que ara vosaltres heu traďt i assassinat.53 Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d'ŕngels, perň no l'heu guardada.
Mort d'Esteve
54 En sentir aixň, estrenyien les dents i es corsecaven de rŕbia contra Esteve.55 Ell, ple de l'Esperit Sant, fixŕ al cel la mirada i veié la glňria de Déu i Jesús que s'estava a la dreta de Déu.56 Llavors va dir: --Veig obert el cel, i el Fill de l'home a la dreta de Déu.57 Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s'abraonaren tots alhora contra ell,58 el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d'un jove que es deia Saule.59 Mentre l'apedregaven, Esteve pregava dient: --Jesús, Senyor, rep la meva vida!60 Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força: --Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat. I, havent dit aixň, va morir.