1 --Germans i pares: escolteu ara la meva defensa.2 Quan van sentir que els parlava en la seva llengua, encara es van calmar més. Pau els digué:3 --Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, perň educat en aquesta ciutat, instruďt als peus de Gamaliel en l'observança estricta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n'esteu avui tots vosaltres.4 Jo vaig perseguir a mort els adherits al Camí del Senyor: agafava tant homes com dones i els ficava a la presó.5 El gran sacerdot i tot el consell del Sanedrí en són testimonis. Havia rebut fins i tot cartes d'ells adreçades als germans jueus de Damasc i me n'hi vaig anar amb la missió d'endur-me'n presos a Jerusalem els qui trobés allŕ, perquč hi fossin castigats.6 »Quan ja m'acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, m'envoltŕ una gran llum fulgurant que venia del cel.7 Vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: »--Saule, Saule, per quč em persegueixes?8 »Jo vaig preguntar: »--Qui ets, Senyor? »Ell em respongué: »--Jo sóc Jesús de Natzaret, el qui tu persegueixes.9 »Els qui anaven amb mi veieren la llum, perň no van sentir la veu del qui em parlava.10 Llavors vaig preguntar: »--Quč haig de fer, Senyor? »El Senyor em digué: »--Aixeca't, vés a Damasc i allí et diran tot el que he determinat que facis.11 »I com que amb l'esclat d'aquella llum no veia res, els qui m'acompanyaven em van agafar per la mŕ i així vaig entrar a Damasc.12 »Allŕ hi havia un tal Ananies, un home piadós i observant de la Llei, molt considerat de tots els jueus que vivien a Damasc.13 Em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué: »--Saule, germŕ, recobra la vista. »I a l'instant el vaig poder veure.14 Llavors em digué: »--El Déu dels nostres pares t'havia destinat a cončixer la seva voluntat, a veure el Just i a sentir la seva prňpia veu,15 perquč davant de tots els homes tu has de ser testimoni d'ell en tot allň que has vist i has sentit.16 I ara, quč esperes? Aixeca't, rep el baptisme i queda net dels teus pecats, tot invocant el seu nom.17 »Quan vaig tornar a Jerusalem, un dia, tot pregant en el temple, vaig tenir un čxtasi18 i vaig veure Jesús que em deia: »--Afanya't, surt de pressa de Jerusalem, perquč aquí no acceptaran el testimoni que dónes de mi.19 »Jo vaig respondre: »--Senyor, ells saben prou bé que jo anava de sinagoga en sinagoga empresonant i assotant els qui creien en tu;20 i quan era vessada la sang d'Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven.21 »Llavors ell em va dir: »--Vés! Jo t'enviaré lluny, als pobles pagans.
Pau apel·la a la seva ciutadania romana
22 Ells l'havien anat escoltant fins aquí; perň quan Pau va dir aquestes paraules, es posaren a cridar: --Elimineu de la terra aquest individu, que no és digne de viure!23 I com que ells continuaven la cridňria i llançaven els mantells i tiraven pols enlaire,24 el tribú va manar que duguessin Pau dintre la caserna i, assotant-lo, l'interroguessin per saber amb certesa el motiu de la cridňria contra ell.25 Quan l'estiraven per assotar-lo, Pau va dir al centurió allí present: --żUs és permčs de flagel·lar un ciutadŕ romŕ que ni tan sols ha estat jutjat?26 El centurió, en sentir aixň, anŕ a comunicar-ho al tribú: --Quč fas? Aquest home és un ciutadŕ romŕ!27 El tribú vingué i preguntŕ a Pau: --Digues-me, ets ciutadŕ romŕ? Ell respongué: --Sí.28 El tribú replicŕ: --Jo vaig haver de pagar molts diners per obtenir aquesta ciutadania. Pau contestŕ: --Doncs jo la tinc de naixement.29 Immediatament, els qui estaven a punt d'interrogar-lo el van deixar estar. Fins i tot el tribú va agafar por pensant que havia fet encadenar un ciutadŕ romŕ.
Pau davant el Sanedrí
30 L'endemŕ, volent saber exactament de quč l'acusaven els jueus, el tribú va fer deslligar Pau i ordenŕ que es reunissin els grans sacerdots i tot el Sanedrí. Després va fer baixar Pau perquč comparegués davant d'ells.