1 Perň hi havia un poca-vergonya, un benjaminita que es deia Xeba i era fill de Bicrí, que va tocar el corn i va cridar: --No tenim cap part amb David. No compartim cap heretat amb el fill de Jessč. Cadascú a casa seva, gent d'Israel!2 Tots els homes d'Israel van deixar David i van seguir Xeba, fill de Bicrí. En canvi, els homes de Judŕ es mantingueren al costat del seu rei, que havia pujat des del Jordŕ fins a Jerusalem.3 Així, doncs, David va tornar al seu palau, a Jerusalem. Les deu concubines que havia deixat per a guardar el palau, va instal·lar-les en una casa ben guardada i es va fer cŕrrec del seu manteniment, perň David no va tenir mai més relacions amb elles. Quedaren recloses fins al dia de la seva mort, com viudes d'un marit viu.4 El rei va ordenar a Amassŕ: --Mobilitza'm en tres dies tots els homes de Judŕ i després presenta't aquí.5 Amassŕ va anar a fer la mobilització de Judŕ, perň li va passar el termini que David li havia fixat.6 Llavors David digué a Abisai: --Ara, per a nosaltres és més perillós Xeba, el fill de Bicrí, que Absalom. Pren, doncs, els meus soldats i persegueix-lo, abans no controli algunes ciutats fortificades i se'ns escapoleixi.7 Va sortir, doncs, Abisai portant amb ell Joab i els seus homes, els quereteus, els peleteus i totes les tropes escollides. Sortiren de Jerusalem a perseguir Xeba, fill de Bicrí.8 Eren tocant a la Roca Gran, prop de Gabaon, quan van trobar al seu davant Amassŕ. Joab duia el vestit de campanya i anava cenyit amb l'espasa embeinada. En avançar-se, va deixar que l'espasa li rellisqués de la beina i caigués.9 Llavors va saludar Amassŕ i, mentre amb la mŕ dreta li agafava la barba per besar-lo, li va dir: --żEstŕs bé, germŕ meu?10 Amassŕ no es va adonar que Joab havia recollit l'espasa i l'empunyava amb la mŕ esquerra. Joab li va clavar l'espasa al ventre, i les seves entranyes s'escamparen per terra. Amassŕ va morir sense que Joab li hagués de donar cap més cop. Després Joab i el seu germŕ Abisai continuaren perseguint Xeba, fill de Bicrí.11 Un dels soldats de Joab s'havia quedat a la vora d'Amassŕ i anava dient: --Qui sigui amic de Joab, qui sigui partidari de David, que segueixi Joab!12 Amassŕ es rebolcava en la sang, al mig del camí, i aquell soldat s'adonŕ que tots s'hi aturaven. Aleshores el va enretirar del camí cap al camp i el va cobrir amb un mantell, perquč veia que tothom qui arribava allŕ s'hi aturava.13 Així que el va enretirar del camí, tots van continuar darrere de Joab, a perseguir Xeba, fill de Bicrí.14 Joab va recórrer totes les tribus d'Israel fins que va arribar a Abel-Betmaacŕ. Tothom se li anava afegint i el seguia.15 Van assetjar Xeba a Abel-Betmaacŕ i van aixecar un terraplč fins al nivell de la barbacana de la ciutat. Les tropes de Joab soscavaven la muralla per fer-la caure.16 Llavors una dona assenyada va cridar des de la ciutat: --Escolteu, escolteu! Digueu a Joab que s'acosti, que vull parlar amb ell.17 Joab es va acostar, i la dona li digué: --Tu ets Joab? Ell va respondre: --Sí, sóc jo. La dona li va dir: --Escolta les paraules d'aquesta teva serventa. Joab va respondre: --T'escolto.18 Ella va parlar així: --Antigament se solia dir: "Aneu a Abel-Betmaacŕ a demanar consell, i l'assumpte es resoldrŕ."19 Som una de les ciutats més pacífiques i fidels d'Israel. Tu vols fer desaparčixer una ciutat important d'Israel. Per quč vols devastar l'heretat del Senyor?20 Joab va respondre: --Déu me'n guard! Déu me'n guard de devastar o de destruir!21 No es tracta pas d'aixň, sinó d'un individu de les muntanyes d'Efraďm, que es diu Xeba, fill de Bicrí, que s'ha revoltat contra el rei David. Poseu-lo a les meves mans, a ell sol, i aixecaré el setge de la ciutat. La dona va dir a Joab: --Et tirarem el seu cap per la muralla.22 La dona, amb el seu bon seny, anŕ a trobar tots els seus conciutadans i van tallar el cap de Xeba, fill de Bicrí, i el llançaren a Joab. Aquest va tocar el corn, van aixecar el setge i cadascú es retirŕ a casa seva. Joab se'n tornŕ a Jerusalem, prop del rei.
La cort de David
23 Joab era el general en cap de tot l'exčrcit d'Israel, i Benaiahu, fill de Jehoiadŕ, comandava els quereteus i els peleteus.24 Adoram dirigia els treballs públics; Jehoixafat, fill d'Ahilud, era cronista,25 i Xevŕ, canceller. Sadoc i Abiatar eren sacerdots.26 També Irŕ de Jaďr, era sacerdot de David.