1 Ahitófel va dir encara a Absalom: --Deixa'm prendre dotze mil homes i aquesta mateixa nit sortiré a perseguir David.2 Li cauré al damunt ara que estŕ extenuat i desmoralitzat, li donaré un esglai, i tots els qui l'acompanyen fugiran. Quedarŕ sol i el mataré.3 Després faré que torni a tu tota aquella gent, com en altre temps tots van tornar a l'home que tu ara persegueixes. I tot el poble viurŕ en pau.4 Aquest consell va plaure a Absalom i a tots els ancians d'Israel.5 Perň Absalom va dir: --Crideu també Huixai, l'arquita, i sentirem igualment quč ens aconsella ell.6 Huixai es va presentar a Absalom, i aquest li digué: --Ahitófel ha proposat tal i tal cosa. żÉs convenient de seguir el seu pla? En cas que no, tu quč proposes?7 Huixai va respondre a Absalom: --Aquesta vegada, el consell d'Ahitófel no és bo.8 Huixai va prosseguir: --Tu saps prou bé que el teu pare i els seus homes són excel·lents guerrers i que ara estan rabiosos com una óssa a qui han pres les cries. A més, el teu pare, guerrer experimentat, no passarŕ la nit amb les tropes.9 A hores d'ara deu estar amagat en una cova o qui sap on. Només caldria que de bon començament hi hagués alguna baixa entre els teus perquč s'escampés la notícia que els partidaris d'Absalom han estat derrotats.10 Llavors, fins i tot els més valents, coratjosos com lleons, es desmoralitzarien, perquč tot Israel sap que el teu pare és un gran guerrer i que les seves tropes són valentes.11 Jo t'aconsello aixň: concentra aquí tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, una multitud nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar, i surt tu mateix a combatre amb ells.12 Atraparem David, onsevulla que es trobi, i li caurem al damunt com la rosada que cobreix la terra, i ni d'ell ni dels seus partidaris no en quedarŕ res.13 I si es refugia en una ciutat, tot Israel hi acudirŕ amb cordes i arrossegarem la ciutat fins al torrent, fins que no en quedi ni la pedra més petita.14 Absalom i tots els homes d'Israel van dir: --El consell d'Huixai, l'arquita, és millor que el consell d'Ahitófel. És que el Senyor havia decidit de fer fracassar el pla d'Ahitófel, que era el bo, per fer caure sobre Absalom la desgrŕcia.15 Després Huixai va parlar amb els sacerdots Sadoc i Abiatar: --Ahitófel ha aconsellat així i així Absalom i els ancians d'Israel, perň el meu consell ha estat tal i tal altre.16 Cuiteu a informar-ne David. Digueu-li que no passi aquesta nit a les planes desčrtiques del Jordŕ, sinó que travessi immediatament a l'altra riba. Si no ho fa, ell i tota la seva tropa podrien ser exterminats.17 Jehonatan i Ahimaas s'esperaven a la font de Roguel. La criada anŕ a avisar-los que portessin el missatge al rei David, perquč ells no podien deixar-se veure entrant a la ciutat.18 Perň un jove els va descobrir i ho va denunciar a Absalom. Ells se'n van anar corrents, arribaren a Bahurim, a casa d'un home que tenia un pou al pati, i van baixar-hi a dintre.19 La mestressa va posar la tapa del pou i va apilar-hi al damunt gra trillat, de manera que no es notava res.20 Els homes d'Absalom van arribar en aquella casa i preguntaren a la mestressa: --On són Ahimaas i Jehonatan? La dona els respongué: --Han passat enllŕ, en direcció a la rasa que recull l'aigua. Els van buscar, sense trobar-los, i se'n tornaren a Jerusalem.21 Quan van ser fora, ells dos van sortir del pou i anaren a informar el rei David del pla que Ahitófel havia proposat. Li digueren: --Aneu-vos-en i passeu el riu de seguida!22 David, amb tota la gent que l'acompanyava, es va posar en camí. Tota la nit van estar passant el Jordŕ, i a la matinada no quedava ningú que no hagués travessat.23 Mentrestant, Ahitófel, en veure que el seu consell no havia estat seguit, va guarnir l'ase, se n'anŕ a casa seva, al seu poble, va fer testament i es va penjar. Fou enterrat al sepulcre familiar.
Derrota i mort d'Absalom
24 Mentre David arribava a Mahanaim, Absalom passava el Jordŕ amb tots els d'Israel.25 Absalom havia nomenat Amassŕ general en cap, en lloc de Joab. Amassŕ era fill d'un israelita que es deia Itrŕ, que vivia amb Abigal, filla de Nahaix i germana de Seruiŕ, la mare de Joab.26 La gent d'Israel i Absalom van acampar en el territori de Galaad.27 Quan David va arribar a Mahanaim, Xobí, fill de Nahaix, de Rabŕ dels ammonites, Maquir, fill d'Ammiel, de Lodebar, i Barzil·lai, galaadita de Roglim,28 van portar mŕrfegues, estores, estris de terrissa, blat, ordi, farina, gra torrat, faves, llenties,29 mel, mató, ovelles i formatge de llet de vaca, i ho van oferir tot a David i a la seva tropa perquč en mengessin. Deien: «Aquesta gent estŕ fatigada. Deuen haver patit fam i set al desert.»