1 Absalom, fill de David, tenia una germana molt bonica que es deia Tamar. Passat algun temps, Amnon, fill de David, se'n va enamorar2 tan perdudament que es posŕ malalt pensant en Tamar, la seva germanastra. Aquesta era verge, i Amnon veia difícil que pogués fer res amb ella.3 Amnon tenia un amic que es deia Jonadab i era fill de Xammŕ, germŕ de David. Jonadab era molt astut,4 i va dir a Amnon: --Quč et passa, príncep, que cada matí et trobo més desmillorat? żNo m'ho vols explicar? Amnon va confessar-li: --Es tracta de Tamar, la germana d'Absalom, el meu germanastre. N'estic enamorat.5 Jonadab li va donar aquest consell: --Queda't al llit fent el malalt. Quan el teu pare et vingui a veure, demana-li que faci venir la teva germana Tamar a donar-te el menjar; que te'l prepari davant teu, a la teva vista, i puguis menjar de les seves mans.6 Amnon es va quedar al llit fent el malalt, fins que el rei vingué a visitar-lo. Llavors Amnon li va demanar: --Fes venir, si et plau, la meva germana Tamar; que em prepari davant meu un parell de pastissos, i me'ls menjaré de les seves mans.7 David va fer arribar a casa de Tamar l'encŕrrec que anés a casa del seu germŕ Amnon a preparar-li el menjar.8 Tamar va anar a casa del seu germŕ Amnon, que era al llit. Agafŕ farina, la va pastar, preparŕ els pastissos al seu davant i els va coure.9 Acabat prengué la paella i davant d'ell la va abocar al plat. Perň Amnon no volia menjar, i va ordenar: --Feu sortir tothom d'aquí! Quan tots van ser fora,10 va dir a Tamar: --Porta'm el plat aquí al dormitori i tu mateixa dóna'm el menjar. Tamar prengué els pastissos que havia cuit i els portŕ al seu germŕ Amnon, al dormitori.11 Perň quan s'hi va acostar perquč se'ls mengés, ell la va agafar tot dient-li: --Vine, jeu amb mi, germana meva!12 Ella va replicar: --No, germŕ meu, no em forcis. Aixň no es fa, a Israel. No cometis aquesta infŕmia.13 On aniria jo, deshonrada? I tu quedaries com un poca-vergonya a Israel. Parla'n al rei i segur que em deixarŕ casar amb tu.14 Perň ell no la volgué escoltar. Va forçar-la, la va violar i va jeure amb ella.15 Després Amnon va sentir per ella una gran aversió, més forta que l'amor que abans li tenia, i li va dir: --Aixeca't, vés-te'n!16 Ella va exclamar: --No! Aviar-me així seria un crim pitjor que aixň que m'acabes de fer! Perň ell no la volgué escoltar.17 Va cridar el criat que estava al seu servei i li va dir: --Treu-me aquesta fora de casa i després passa el forrellat de la porta!18 El criat d'Amnon la va treure fora i va passar el forrellat. Tamar portava una túnica de mŕnigues amples, tal com acostumaven a portar les filles solteres del rei.19 Aleshores es va posar cendra al cap, s'esquinçŕ la túnica i se'n va anar amb les mans al cap, tot cridant.20 El seu germŕ Absalom li va dir: --El teu germŕ Amnon ha estat amb tu! De moment, germana, calla. És el teu germŕ. No et turmentis més per aixň que t'ha passat. Tamar, desolada, anŕ a viure a casa del seu germŕ Absalom.21 Quan el rei David va saber tot aixň es va enfadar molt, perň no volia disgustar el seu fill Amnon, perquč l'estimava, ja que era el seu primogčnit.22 Absalom no va dir res a Amnon, ni en bé ni en mal, de tant que l'odiava perquč havia violat la seva germana Tamar.
Absalom assassina Amnon i fuig
23 Al cap de dos anys, Absalom, que tenia els esquiladors a Baal-Hassor, prop d'Efraďm, va invitar tots els fills del rei.24 Absalom anŕ a trobar el rei i li digué: --El teu servent té els esquiladors. Que el rei i els seus consellers es dignin venir a casa del teu servent.25 El rei li va respondre: --No, fill meu. No podem venir tots. Seria per a tu una cŕrrega excessiva. Absalom insistia, perň David no va accedir-hi, i el va acomiadar amb la seva benedicció.26 Llavors Absalom li digué: --Permet almenys que el meu germŕ Amnon ens acompanyi. El rei va preguntar-li: --Per quč t'ha d'acompanyar?27 Perň tant insistia Absalom que el rei va deixar anar-hi Amnon i tots els seus altres fills. Absalom els va preparar un banquet semblant a un festí reial,28 perň va donar aquesta ordre als seus homes: --Estigueu alerta. Quan Amnon s'haurŕ posat alegre de beure vi, jo us diré: "Mateu Amnon!", i vosaltres el matareu. No tingueu por: żno sóc jo qui us ho ordena? Coratge, i sigueu valents!29 Els mossos d'Absalom van fer a Amnon el que ell els havia ordenat. Tots els altres fills del rei s'aixecaren i fugiren, muntant cadascú la seva mula.30 Encara eren pel camí, quan va arribar a David la notícia que Absalom havia matat tots els fills del rei, que no n'havia quedat cap de viu.31 El rei s'alçŕ, s'esquinçŕ els vestits i es va ajeure a terra. Tots els consellers que l'envoltaven eren també allŕ amb els vestits esquinçats.32 Perň Jonadab, fill de Xammŕ, germŕ de David, va advertir: --Que el meu senyor no es cregui que han estat assassinats tots els seus fills! Només ha mort Amnon, tal com Absalom havia decidit des del dia que aquell va violar la seva germana Tamar.33 Que el rei, el meu senyor, no pensi pas que són morts tots els seus fills. Només Amnon és mort,34 i Absalom ha fugit. Aleshores el sentinella de guŕrdia, mirant enllŕ, va veure molta gent que baixava muntanya avall pel camí d'Horonaim, i anŕ a avisar el rei: --He vist gent que vénen pel camí d'Horonaim, del cantó de la muntanya.35 Jonadab digué al rei: --Ho veus? Són els teus fills que arriben. És tal com el teu servent t'havia dit.36 Tot just acabava de parlar, que van arribar els fills del rei, amb crits i plors. També el rei i tots els seus consellers ploraven desconsoladament.37 Durant molt de temps el rei va fer dol pel seu fill Amnon. Absalom va fugir i es refugiŕ prop de Talmai, fill d'Ammihud, rei de Gueixur.38 Allí, refugiat a Gueixur, s'hi va estar tres anys.39 El rei David abandonŕ la seva actitud contra Absalom a mesura que es consolava de la mort d'Amnon.