1 Eliseu va respondre: --Escolteu la paraula del Senyor: "Aixň us anuncia el Senyor: Demŕ a aquesta hora en el mercat de la porta de Samaria una mesura de farina costarŕ un sicle, i dues mesures d'ordi, també un sicle."2 L'oficial sobre el braç del qual el rei es recolzava, va replicar a l'home de Déu: --Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir aixň que dius? Eliseu li va respondre: --Ho veurŕs amb els teus propis ulls, perň no en menjarŕs.3 Fora de la porta de la ciutat hi havia quatre leprosos, que es van dir: --Per quč ens hem de quedar aquí esperant la mort?4 Si decidim d'entrar a la ciutat, amb la fam que hi ha, ens hi morirem, i si ens quedem aquí fora, també morirem. Passem-nos al campament dels arameus: si ens perdonen la vida, viurem, i si ens maten, que ens matin.5 Al capvespre se'n van anar, doncs, al campament dels arameus. El van recórrer tot, i no hi havia ningú.6 El Senyor havia fet que en el campament se sentís un gran estrčpit de carros i cavalls, la remor d'un gran exčrcit. I els arameus s'havien dit: «El rei d'Israel ha pagat als reis dels hitites i dels egipcis perquč ens ataquin!»7 Aquell vespre mateix, els arameus havien fugit, abandonant les tendes, els cavalls, els ases i tot el campament; havien fugit pensant només a salvar la vida.8 Així, doncs, els leprosos van recórrer tot el campament, entraren en una de les tendes i van menjar i beure. Després se'n van endur plata, or i vestits i anaren a amagar-ho. Tot seguit van entrar en una altra tenda, se'n van endur més coses i també anaren a amagar-les.9 Llavors es van dir: --No estŕ bé aixň que fem. Avui és un dia de bones noves. Si no dčiem res i esperŕvem que claregés, ens tocaria de pagar la nostra culpa. Anem, arribem-nos a la ciutat i fem saber la notícia al palau del rei.10 Van arribar, van cridar els guardes de la porta de la ciutat i els van comunicar la nova: --Hem entrat al campament dels arameus i no hi havia ningú ni s'hi sentia cap veu humana. Només hi havia cavalls i ases lligats, i tendes intactes.11 Els sentinelles van cridar els de dins per portar la notícia al rei.12 Encara era de nit. El rei es va llevar i va dir als seus oficials: --Us explicaré quin pla han maquinat els arameus contra nosaltres. Sabent la fam que passem, han sortit del campament i s'han amagat al defora, tot dient-se: "Quan sortiran, els agafarem vius i entrarem a la ciutat."13 Un dels oficials va proposar: --Prenguem cinc dels cavalls que ens resten i enviem cinc homes a veure quč passa. La seva sort no pot ser pitjor que la de la gent d'Israel que encara queda a la ciutat i ha arribat a la fi.14 Van preparar dos carros amb els cavalls corresponents i el rei els va enviar a seguir el rastre dels arameus dient: --Aneu a veure quč passa.15 Ells van seguir el rastre fins al Jordŕ, i tot el camí era ple de vestits i dels objectes que els arameus havien abandonat en la seva precipitada fugida. Van tornar enrere i ho van fer saber al rei.16 Llavors el poble va sortir i va saquejar el campament dels arameus. Una mesura de farina costava un sicle, i dues mesures d'ordi, també un sicle, tal com havia anunciat el Senyor.17 El rei havia encarregat la vigilŕncia del mercat de la porta de la ciutat a l'oficial sobre el braç del qual es recolzava, perň la multitud el va trepitjar allí a la porta i va morir, tal com havia predit l'home de Déu quan el rei va baixar a trobar-lo.18 En efecte, el dia abans l'home de Déu havia dit al rei: «Demŕ a aquesta hora en el mercat de la porta de Samaria una mesura de farina costarŕ un sicle, i dues mesures d'ordi, també un sicle»,19 i l'oficial havia replicat a l'home de Déu: «Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir aixň que dius?» I Eliseu havia respost: «Ho veurŕs amb els teus propis ulls, perň no en menjarŕs.»20 I així va passar: la multitud el va trepitjar allí a la porta i va morir.