1 Naaman, el general en cap de l'exčrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirŕ, perquč per mitjŕ d'ell el Senyor havia concedit la victňria a l'exčrcit arameu. Era un bon guerrer, perň tenia la lepra.2 Els arameus, en una incursió, s'havien endut captiva del territori d'Israel una noieta, que va quedar al servei de la dona de Naaman.3 Aquesta minyona va dir a la seva mestressa: --Tant de bo que el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samaria! El curaria de la lepra.4 Naaman ho va comunicar al seu sobirŕ: --La noia vinguda del país d'Israel ha dit tal i tal cosa.5 El rei dels arameus va respondre: --Vés-hi. Et faré una carta per al rei d'Israel. Naaman va emprendre la marxa. Portava trenta mil peces de plata, sis mil peces d'or i deu vestits nous.6 En arribar, va presentar al rei d'Israel la carta, que deia: «Juntament amb la present carta, t'envio el meu servent Naaman perquč el curis de la lepra.»7 Quan el rei d'Israel va llegir aquella carta, es va esquinçar els vestits i exclamŕ: --Que potser sóc un déu, capaç de donar la mort o la vida, perquč m'enviď aquest home i em digui que el curi de la lepra? Fixeu-vos-hi bé i veureu com només busca raons!8 Eliseu, l'home de Déu, va sentir a dir que el rei d'Israel s'havia esquinçat els vestits i enviŕ a dir-li: --Per quč t'has esquinçat els vestits? Que aquest home em vingui a veure i sabrŕ que hi ha un profeta a Israel.9 Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i s'aturŕ a l'entrada de la casa d'Eliseu.10 Aquest va enviar un missatger que li digués: --Vés, renta't al Jordŕ set vegades i la teva pell quedarŕ neta de la lepra.11 Naaman es va enfadar i se'n tornava tot dient: --Jo em pensava que sortiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mŕ cap a la meva pell malalta i així la lepra fugiria.12 żÉs que els rius de Damasc, l'Amanŕ i el Parpar, no valen més que totes les aigües d'Israel? żNo podia jo rentar-me en qualsevol d'ells i així quedar net de la lepra? Va fer mitja volta i se n'anava tot indignat.13 Perň els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren: --Pare, si el profeta t'hagués prescrit una cosa difícil, no l'hauries feta? Doncs molt més si tan sols t'ha dit: "Renta't i quedarŕs net de la lepra."14 Llavors Naaman va baixar al Jordŕ, va banyar-s'hi set vegades, tal com l'home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornŕ com la d'una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra.15 Després retornŕ amb tot el seu seguici a casa de l'home de Déu, hi entrŕ i, dret davant d'ell, va proclamar: --Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d'Israel. Fes-me la mercč d'acceptar un present d'aquest servent teu.16 Perň Eliseu va respondre: --Et juro pel Senyor, de qui sóc servent, que no acceptaré res. Naaman insistia perquč acceptés, perň Eliseu s'hi va negar.17 Llavors Naaman digué: --Ja que no acceptes cap obsequi, permet que faci carregar dues mules amb terra d'aquest país, perquč aquest servent teu no oferirŕ cap més holocaust o sacrifici a altres déus sinó tan sols al Senyor.18 Perň que el Senyor vulgui perdonar a aquest servent teu una sola cosa: quan el meu sobirŕ va al temple del seu déu Rimmon per adorar-lo, es recolza en el meu braç, i jo m'he de prosternar amb ell en aquell temple. Quan m'hagi de prosternar en el temple de Rimmon, que el Senyor vulgui perdonar aquest gest al teu servent.19 Eliseu li va respondre: --Vés-te'n en pau. I se'n va anar. Quan ja era a una certa distŕncia,20 Guehazí, el servent d'Eliseu, es digué: «El meu senyor ha estat massa indulgent amb Naaman, aquest arameu, quan ha refusat els presents que li portava. Tan cert com viu el Senyor: si l'encalço, encara en podré treure alguna cosa!»21 I Guehazí es posŕ a córrer darrere de Naaman. Quan aquest el veié córrer darrere seu, cuitŕ a baixar del carruatge, va anar a trobar-lo i el saludŕ: --Tot va bé?22 Ell va respondre: --Tot bé. El meu senyor m'envia a dir-te: "M'acaben d'arribar de les muntanyes d'Efraďm dos joves d'un grup de profetes; dóna'm, si et plau, per a ells tres mil peces de plata i dos vestits nous."23 Naaman li va dir: --Digna't acceptar sis mil peces. Naaman va insistir i va lligar en dos sacs les sis mil peces de plata, va afegir-hi els dos vestits i ho va donar a dos criats perquč ho portessin davant de Guehazí.24 En arribar a l'Ófel, Guehazí s'ho va quedar tot a casa seva, va fer marxar els dos criats25 i anŕ a presentar-se al seu senyor. Eliseu li preguntŕ: --D'on véns, Guehazí? Ell respongué: --El teu servent no ha anat enlloc.26 Perň Eliseu va replicar: --żEt penses que jo no hi era present, quan aquell home ha baixat del carruatge i ha vingut a trobar-te? żÉs aquest el moment d'aplegar diners i vestits, i adquirir oliverars i vinyes, ovelles i vaques, esclaus i esclaves,27 ara que la lepra de Naaman se t'encomana a tu i a la teva descendčncia per sempre? I Guehazí va sortir leprós de la presčncia d'Eliseu, blanc com la neu.