2n Reis 24 — BCI — Biblija.net

← Anterior 2n Reis 24 Següent →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

¹ En el seu temps, Nabucodonosor, rei de Babilňnia, va envair el país. Joiaquim va ser vassall seu tres anys, perň després tornŕ a revoltar-se contra ell. ² El Senyor va enviar contra Joiaquim bandes de caldeus, arameus, moabites i ammonites. Els va enviar contra Judŕ per destruir-lo, tal com havia anunciat per boca dels seus servents, els profetes. ³ Era per ordre del Senyor que a Judŕ li succeďa aixň: el Senyor el volia treure lluny de la seva presčncia per causa dels pecats de Manassčs, per tot el que havia fet ⁴ i sobretot per la sang innocent que havia vessat fins a omplir-ne Jerusalem. Per aixň el Senyor no va voler perdonar. ⁵ La resta de la histňria de Joiaquim, tot el que va fer, consta en la Crňnica dels reis de Judŕ. ⁶ Joiaquim va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Jeconies. ⁷ El rei d'Egipte no va emprendre cap més campanya fora del seu territori, perquč el rei de Babilňnia havia conquerit totes les antigues possessions del rei d'Egipte, des del torrent d'Egipte fins al riu Eufrates.

Jeconies, rei de Judŕ. Primera deportació

(2Cr 36,9-10)

⁸ Jeconies tenia divuit anys quan començŕ a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Nehuixtŕ i era filla d'Elnatan, de Jerusalem. ⁹ Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet el seu pare. ¹⁰ En aquell temps, els homes de Nabucodonosor van atacar Jerusalem i la van assetjar, perň la ciutat va resistir el setge. ¹¹ Nabucodonosor, rei de Babilňnia, va arribar a la ciutat mentre els seus homes l'assetjaven, ¹² i llavors Jeconies, rei de Judŕ, es va rendir al rei de Babilňnia amb la seva mare, els seus servidors, els seus oficials i els seus alts funcionaris. Era l'any vuitč del regnat del rei de Babilňnia. Aquest el va fer presoner. ¹³ Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i els tresors del palau reial, i va esbocinar tots els objectes d'or que Salomó, rei d'Israel, havia manat de fer per al temple del Senyor, tal com el Senyor havia anunciat. ¹⁴ Va deportar tota la població de Jerusalem, és a dir, tots els oficials i tots els homes importants, en total deu mil deportats, comptant-hi tots els ferrers i serrallers. Només van quedar els més pobres de la gent del poble. ¹⁵ Nabucodonosor va deportar Jeconies a Babilňnia. També va deportar de Jerusalem a Babilňnia la mare i les dones del rei, els seus alts funcionaris i els notables del país. ¹⁶ Va deportar a Babilňnia tots els homes importants, que eren set mil, els ferrers i els serrallers, que eren mil, i tots els homes aptes per a la guerra. ¹⁷ En lloc de Jeconies, el rei de Babilňnia va fer rei l'oncle de Jeconies, que es deia Mataniŕ, i li va canviar el nom pel de Sedecies.

Sedecies, últim rei de Judŕ

(Jr 52,1-3; 2Cr 36,11-12)

¹⁸ Sedecies tenia vint-i-un anys quan començŕ a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d'Irmeiahu, de Libnŕ. ¹⁹ Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet Joiaquim. ²⁰ El Senyor es va indignar contra Jerusalem i Judŕ i va acabar llançant-los lluny de la seva presčncia. Sedecies es va rebel·lar contra el rei de Babilňnia.

← Anterior Següent →