Segona campanya d'Antíoc IV contra Egipte
1 En aquella mateixa čpoca, Antíoc preparava la seva segona expedició contra Egipte. 2 Mentrestant, gairebé durant quaranta dies, hi hagué aparicions per tota la ciutat de Jerusalem: corrien pels aires cavallers amb mantells brodats d'or, gent armada formada en cohorts, 3 espases desembeinades, esquadrons de cavalleria en ordre de batalla, atacs i envestides dels uns contra els altres, escuts que entrexocaven, munió de llances, trets de projectils, arreus esclatants d'or i cuirasses de tota mena. 4 Per aixň tothom pregava perquč aquestes aparicions fossin de bon averany.Jŕson ataca Jerusalem
5 Llavors es va escampar la falsa nova de la mort d'Antíoc. Jŕson va reunir més de mil homes i atacŕ per sorpresa Jerusalem. Rebutjats de la muralla els defensors i ocupada finalment la ciutat, Menelau es va refugiar a la ciutadella. 6 Jŕson degollŕ sense miraments els seus propis conciutadans, sense adonar-se que un čxit sobre els connacionals era el més gran dels fracassos; es pensava que triomfava sobre enemics, no sobre compatriotes. 7 Perň, així i tot, no aconseguí d'emparar-se del poder. La seva traďció va acabar ignominiosament, ja que hagué de tornar altra vegada a l'exili en territori d'Amman. 8 La seva conducta criminal tingué una fi desastrosa. Empresonat primer per Aretes, sobirŕ dels ŕrabs, hagué de fugir després de ciutat en ciutat. Perseguit per tothom, detestat com a renegat de les lleis del seu poble i odiat com a botxí de la pŕtria i dels seus conciutadans, arribŕ fracassat a Egipte. 9 Aquest home, que n'havia estranyat tants de la seva pŕtria, hagué de morir en terra estranya, a Esparta, fins on havia navegat amb l'esperança de trobar-hi refugi en virtut de l'origen comú de jueus i espartans. 10 Ell que n'havia deixat tants sense sepultura, no fou plorat per ningú, ni va tenir funerals de cap mena, ni tingué un lloc en el sepulcre dels seus pares.Antíoc IV saqueja el temple de Jerusalem
(1Ma 1,21-24)
11 Quan el rei Antíoc tingué coneixença d'aquests esdeveniments, va arribar a la conclusió que tot Judea s'havia revoltat contra ell. Per aixň, rabiós com una fera, deixŕ Egipte i s'apoderŕ de Jerusalem per la força de les armes. 12 Després ordenŕ als seus soldats que matessin sense miraments tothom que trobessin i que degollessin els qui s'havien refugiat a les cases. 13 Així van assassinar joves i vells, van exterminar mares i fills, van degollar noies i criatures. 14 Només en aquells tres dies la ciutat perdé vuitanta mil habitants: quaranta mil foren assassinats i altres tants venuts com a esclaus. 15 I, no content amb tot aixň, Antíoc va tenir la gosadia d'entrar al temple més sant de tota la terra. Va entrar-hi conduďt per Menelau, l'home que havia traďt les lleis santes i la pŕtria. 16 Antíoc va agafar amb les seves mans impures els objectes sagrats; amb les seves mans sacrílegues s'endugué les ofrenes que altres reis havien presentat per donar més glňria i honor a aquell lloc sant. 17 L'orgull d'Antíoc es va inflamar, perň el rei no s'adonava que, si el Senyor semblava desentendre's del seu temple, era per poc temps, irritat com estava pels pecats dels habitants de Jerusalem. 18 I si aquests no haguessin anat tan enllŕ amb els seus molts pecats, Antíoc hauria hagut de renunciar a la seva gosadia, fuetejat només d'entrar al temple, com Heliodor, aquell que Seleuc havia enviat a inspeccionar el tresor. 19 Perň el Senyor no havia escollit el seu poble per amor del temple, sinó el temple per amor del seu poble. 20 Per aixň, el temple sant, que havia participat de les desgrŕcies del poble, participaria més endavant dels beneficis que aquest havia de rebre. En el seu enuig, el Déu totpoderós havia abandonat el temple, perň ara que el Senyor sobirŕ s'ha reconciliat amb el seu poble, el temple ha estat restaurat en tota la seva glňria.