Hostilitat dels governadors de la regió
1 Un cop closos aquests tractats entre Lísies i els jueus, Lísies se'n tornŕ cap al rei, mentre els israelites es dedicaven al conreu dels camps. 2 Perň els governadors de la regió, Timoteu, Apol·loni, fill de Genneu, Hierňnim i Demofont, com també Nicŕnor, cap dels mercenaris xipriotes, no els deixaven viure tranquils i en pau.Assassinat massiu de jueus a Jafa
3 Els habitants de Jafa van cometre una acció realment criminal. Com a prova per aparentar que no duien cap mala voluntat contra els jueus que vivien enmig d'ells, van convidar-los amb dones i fills a pujar en unes barques que ells mateixos havien preparat. 4 Com que es tractava d'un decret oficial de la ciutat, els jueus, sense maliciar res, van acceptar la invitació per demostrar que volien viure en pau. Perň quan foren en alta mar, els van tirar al fons. Almenys eren dues-centes persones.Intervenció de Judes
5 Quan Judes es va assabentar d'aquest acte de crueltat contra els seus compatriotes, va donar ordres als seus homes. 6 I, després d'invocar Déu, jutge just, va marxar contra els assassins dels seus germans. De nit va calar foc al port, va incendiar les naus i passŕ a tall d'espasa els qui s'hi havien refugiat. 7 Després, com que les portes de la ciutat estaven tancades, es va retirar, perň amb la intenció de retornar per exterminar tota la població de Jafa. 8 En saber que els habitants de Jŕmnia volien eliminar de la mateixa manera els jueus que hi residien, 9 els va atacar de nit i va incendiar el port amb tota la flota. La resplendor de les flames es veia des de Jerusalem, a uns quaranta-cinc quilňmetres de distŕncia.Campanya a Galaad
(1Ma 5,9-54)
10 Judes i els seus homes se'n van anar de Jŕmnia per marxar contra Timoteu. Encara no havien fet uns dos quilňmetres, que els van caure al damunt més de cinc mil ŕrabs amb uns cinc-cents genets. 11 El combat fou aferrissat, perň els de Judes van assolir la victňria grŕcies a l'auxili de Déu. Els nňmades, en veure's derrotats, van demanar a Judes la pau i es van comprometre a procurar-li bestiar i a prestar-li els serveis que necessités. 12 Judes comprengué que realment li podrien ser útils en moltes coses i s'avingué a fer la pau amb ells. Un cop s'hagueren donat la mŕ, els ŕrabs se'n tornaren a les seves tendes. 13 Judes va atacar també una ciutat fortificada que es deia Casfo. Protegida amb fossats i amb muralles tot al volt, era poblada per una barreja de gent de diverses nacions. 14 Els de dintre estaven refiats de les muralles inexpugnables i de les reserves de queviures; per aixň tractaven molt grollerament els homes de Judes i afegien als insults contra ells blasfčmies i paraules que no es poden pronunciar. 15 Perň Judes i els seus homes van invocar el gran sobirŕ de l'univers, que sense ariets ni mŕquines de guerra havia enderrocat Jericó en temps de Josuč. Després van assaltar furiosament la muralla 16 i, per voler de Déu, s'apoderaren de la ciutat. El carnatge fou indescriptible, fins al punt que l'estany que és a tocar de la ciutat, d'uns quatre-cents metres d'ample, semblava ple de la sang que s'hi havia escolat.Batalla de Carnaim
(1Ma 5,37-44)
17 Des de Casfo, Judes i els seus van recórrer uns cent quaranta quilňmetres fins a arribar a Cŕrax, on viuen els jueus anomenats tobians. 18 No hi van trobar Timoteu, perquč ja s'havia retirat d'aquells indrets sense cap mena de resultat, tot i que havia deixat una guarnició realment molt forta en un punt determinat. 19 Dositeu i Sosípatre, oficials del Macabeu, van atacar i exterminar els soldats que Timoteu havia deixat a la fortalesa, més de deu mil homes. 20 Després el Macabeu va dividir les seves tropes en batallons, va designar els oficials que els havien de comandar i es llançŕ contra Timoteu, que disposava d'una força de cent vint mil soldats d'infanteria i dos mil cinc-cents de cavalleria. 21 Quan Timoteu va saber que Judes s'acostava, va evacuar les dones i els infants amb tots els bagatges cap a un indret anomenat Carnaim. Era un lloc inexpugnable i inaccessible, ja que tots els passos que hi conduďen eren molt estrets. 22 Així que aparegué el primer batalló de Judes, el pŕnic s'apoderŕ de l'enemic, un pŕnic que es convertí en terror quan es va manifestar el Déu que tot ho veu. I emprengueren la fugida en totes direccions, ferint-se entre ells i traspassant-se amb la punta de les espases. 23 Judes els va perseguir implacablement fins a aniquilar tots aquells criminals. I en va matar uns trenta mil. 24 El mateix Timoteu va caure en mans dels soldats de Dositeu i Sosípatre. Perň ell, amb molta astúcia, els demanava que el deixessin anar sa i estalvi, ja que afirmava que tenia en poder seu els pares i germans de molts jueus, els quals segurament serien executats. 25 Després que hagué garantit amb moltes paraules el seu compromís de retornar-los incňlumes els parents, el van deixar anar per salvar els seus germans. 26 Judes marxŕ contra Carnaim i el seu temple d'Atŕrgatis i va degollar-hi vint-i-cinc mil persones.Noves victňries de Judes
(1Ma 5,45-54)
27 Després d'infligir a l'enemic aquesta terrible desfeta, Judes va encaminar el seu exčrcit contra Efron, ciutat fortificada on vivia gent de nacions molt diverses. Joves robustos havien pres posicions davant la muralla i lluitaven valerosament. Dins la ciutat hi havia nombrosos ginys de guerra i una gran quantitat de projectils. 28 Perň, després d'invocar el Senyor, que esclafa amb força les formacions enemigues, es van fer amos de la ciutat i deixaren estesos uns vint-i-cinc mil dels seus habitants. 29 D'allí van emprendre la marxa contra Escitňpolis, a uns cent deu quilňmetres de Jerusalem. 30 Perň els jueus que s'hi havien establert van donar testimoni del bon tracte que rebien dels habitants de la ciutat i del seu comportament humanitari en temps de calamitat. 31 Judes i els seus van mostrar el seu agraďment i exhortaren la gent de la ciutat a mantenir sempre aquests bons sentiments amb els jueus. Després van tornar a Jerusalem quan faltava ben poc per a la festa de Pentecosta.