Aliança de Josafat amb Acab, rei d'Israel
(1Re 22,3-28)
1 Josafat arribŕ a tenir una gran riquesa i prestigi, i s'emparentŕ amb Acab, rei d'Israel. 2 Passats alguns anys, baixŕ a veure Acab a Samaria. Acab va fer matar molts anyells, cabrits i vedells per al seu hoste i el seu seguici. Després el va convčncer perquč ataqués Ramot-Galaad. 3 Acab, rei d'Israel, va dir a Josafat, rei de Judŕ: --Vols venir amb mi a Ramot-Galaad? Josafat li va respondre: --Jo faré com tu, el meu exčrcit farŕ com el teu; anirem junts a la guerra. 4 Amb tot, Josafat va suggerir al rei d'Israel: --Abans, perň, consulta el Senyor a veure quč respon. 5 El rei d'Israel va aplegar els profetes, uns quatre-cents homes, i els preguntŕ: --żConvé que ataquem Ramot-Galaad, o ho haig de deixar córrer? Ells van respondre: --Puja-hi, que Déu la farŕ caure en mans del rei. 6 Llavors Josafat va demanar: --żNo hi ha pas aquí cap més profeta del Senyor que poguéssim consultar? 7 El rei d'Israel va dir a Josafat: --Encara hi ha un home per mitjŕ del qual podríem consultar el Senyor, perň el tinc avorrit perquč mai no em profetitza res de bo, només desgrŕcies. És Micŕiehu, fill d'Imlŕ. Josafat va replicar: --Majestat, no parlis així! 8 Llavors el rei d'Israel va cridar un funcionari de la cort i li digué: --Corre, fes venir Micŕiehu, fill d'Imlŕ. 9 Entretant, el rei d'Israel i Josafat, rei de Judŕ, seien, amb els vestits reials, cada un en un tron, a l'era que hi ha vora la porta de Samaria. Davant d'ells, tots aquells profetes entraven en deliri. 10 Sidquiahu, fill de Quenaanŕ, s'havia fet unes banyes de ferro i deia: --Aixň diu el Senyor: "Així donarŕs banyades als arameus fins que no en quedi cap." 11 Semblantment profetitzaven tots els altres profetes. Deien: --Puja a Ramot-Galaad, que triomfarŕs! El Senyor la farŕ caure en mans del rei! 12 El missatger que havia anat a cridar Micŕiehu li digué: --Els profetes prediuen, tots alhora, la victňria del rei. Que el teu oracle sigui com el d'ells: anuncia la victňria! 13 Micŕiehu va respondre: --Et juro per la vida del Senyor que diré allň que el meu Déu em dirŕ. 14 Va arribar on era el rei, i aquest li va preguntar: --Micŕiehu, żconvé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho haig de deixar córrer? Ell va respondre: --Pugeu-hi, que triomfareu! El Senyor la farŕ caure a les vostres mans! 15 El rei va dir: --Quantes vegades t'hauré de conjurar que no em diguis res més que la veritat en nom del Senyor? 16 Llavors Micŕiehu va anunciar: --Veig tot Israel escampat per les muntanyes, com ovelles sense pastor. El Senyor ha dit: "No tenen amo." Que cadascú torni en pau a casa seva! 17 El rei d'Israel va dir a Josafat: --No t'ho deia? Mai no m'anuncia res de bo; només desgrŕcies. 18 Micŕiehu va afegir: --Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l'assistien, a dreta i a esquerra. 19 El Senyor ha preguntat: "Qui seduirŕ Acab, el rei d'Israel, perquč pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?" L'un proposava una cosa; l'altre, una altra. 20 En aquestes, l'esperit de profecia s'ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: "Jo el seduiré." El Senyor li ha preguntat: "De quina manera?" 21 Ell ha respost: "Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes." El Senyor li ha dit: "El seduirŕs. Te'n sortirŕs. Vés i fes-ho així." 22 Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquč té decidida la teva perdició. 23 Llavors Sidquiahu, fill de Quenaanŕ, va donar una bufetada a Micŕiehu tot dient-li: --Com és que l'esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu? 24 Micŕiehu li va respondre: --Ja t'ho trobarŕs el dia que t'haurŕs d'anar a amagar a la cambra més secreta. 25 El rei d'Israel va ordenar a uns dels seus homes: --Agafeu Micŕiehu, porteu-lo a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei, 26 i digueu-los: "Aixň ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l'hi amb el pa i l'aigua racionats fins que jo tornaré victoriós." 27 Perň Micŕiehu replicŕ: --Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca. I va afegir encara: --Escolteu-ho, tots els pobles!Mort d'Acab
(1Re 22,29-36)
28 El rei d'Israel i Josafat, rei de Judŕ, van pujar contra Ramot-Galaad. 29 El rei d'Israel va dir a Josafat: --Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa't els vestits reials. El rei d'Israel, que anava d'incňgnit, va entrar en combat. 30 El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus carros de guerra: --No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d'Israel. 31 Quan els oficials dels carros van veure Josafat, es van pensar que era el rei d'Israel i l'envoltaren per atacar-lo. Aleshores Josafat es posŕ a cridar, i el Senyor l'ajudŕ: Déu els va fer desistir. 32 Els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d'Israel, el van deixar estar. 33 Perň algú va disparar l'arc i, per casualitat, va ferir el rei d'Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra: --Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit. 34 Perň com que aquell dia la batalla va ser molt aferrissada, el rei d'Israel hagué de quedar-se en el seu carro enfront dels arameus, fins al vespre. Va morir a posta de sol.