1 David es va posar en camí i Jonatan se'n tornŕ a la ciutat.2 David se'n va anar a Nob, a trobar el sacerdot Ahimčlec. Ahimčlec sortí a rebre'l esglaiat i li va preguntar: --Com és que véns tot sol, sense escorta?3 David li va respondre: --El rei m'ha fet un encŕrrec i m'ha ordenat que no digués a ningú on m'enviava ni quč m'encomanava. He citat els meus homes a tal lloc.4 Ara, tens alguna cosa a mŕ? Dóna'm cinc pans, o el que bonament puguis.5 El sacerdot li respongué: --No tinc a mŕ pa corrent. Només hi ha pa sagrat. Te'l puc donar si els teus homes no han tingut relació amb cap dona.6 David va dir al sacerdot: --Sempre ens abstenim de dones quan estic en campanya. Els meus soldats s'han mantingut purs, tot i que la meva expedició no és sagrada. Perň ara ho serŕ grŕcies a aquest pa, que és sagrat.7 Llavors el sacerdot li va donar pa sagrat, ja que no en tenia del corrent. Només tenia pa d'ofrena, i l'acabava de retirar de la presčncia del Senyor per substituir-lo per pa calent, tal com era costum.8 Justament aquell dia era allŕ, reclňs al santuari, l'edomita Doeg, servidor de Saül, majoral dels seus pastors.9 David va demanar a Ahimčlec: --żNo tens a mŕ cap llança o cap espasa? L'encŕrrec del rei era tan urgent que no m'he pogut endur l'espasa ni cap altra arma.10 El sacerdot li va respondre: --Aquí hi ha l'espasa de Goliat, el filisteu que vas matar a la vall de l'Alzina. Estŕ embolicada amb el mantell, darrere l'efod. Si la vols, te l'emportes. Aquí no n'hi ha d'altra. David va dir: --Cap no és com aquesta. Dóna-me-la!
David a Gat
11 Aquell dia, David va fugir de Saül i es va presentar a Aquix, rei de Gat.12 Els consellers d'Aquix deien: --Aquest David, żno és el rei del país? żNo és d'ell que cantaven, tot dansant: "Saül en mata a milers, i David, a desenes de milers"?13 A David, aquests comentaris el van alertar. Aquix, el rei de Gat, començŕ a fer-li por.14 Llavors es va posar a fer ximpleries davant d'ells, com si fos boig: feia gargots sobre els batents de la porta i la bava li queia barba avall.15 Aquix va dir als seus consellers: --Aquest home és ben boig! Per quč me l'heu portat?16 żNo en tinc prou, de bojos, que m'hŕgiu portat aquest a fer ximpleries davant meu? żUn home així, voleu que entri a casa meva?