← Anterior
1r Reis 22
Guerra d'Acab i Josafat contra els arameus
(2Cr 18,1-27)
1 Van passar tres anys sense que hi hagués guerra entre els arameus i els israelites. 2 Perň l'any tercer, Josafat, rei de Judŕ, baixŕ a veure Acab, rei d'Israel. 3 El rei d'Israel havia dit als seus consellers: --A tots consta que Ramot-Galaad ens pertany, perň nosaltres no fem res per recuperar-la de mans del rei dels arameus. 4 I va dir a Josafat: --Vols venir amb mi a conquerir Ramot-Galaad? Josafat va respondre al rei d'Israel: --Jo faré com tu, el meu exčrcit farŕ com el teu, i els meus cavalls, com els teus cavalls. 5 Amb tot, Josafat va suggerir al rei d'Israel: --Abans, perň, consulta el Senyor a veure quč respon. 6 El rei d'Israel va aplegar els profetes, uns quatre-cents homes, i els preguntŕ: --żConvé que ataqui Ramot-Galaad, o ho haig de deixar córrer? Ells van respondre: --Puja-hi, que el Senyor la farŕ caure en mans del rei. 7 Llavors Josafat va demanar: --żNo hi ha pas aquí cap més profeta del Senyor que poguéssim consultar? 8 El rei d'Israel va dir a Josafat: --Encara hi ha un home per mitjŕ del qual podríem consultar el Senyor, perň el tinc avorrit perquč mai no em profetitza res de bo, només desgrŕcies. És Micŕiehu, fill d'Imlŕ. Josafat va replicar: --Majestat, no parlis així! 9 Llavors el rei d'Israel va cridar un funcionari de la cort i li digué: --Corre, fes venir Micŕiehu, fill d'Imlŕ. 10 Entretant, el rei d'Israel i Josafat, rei de Judŕ, seien, amb els vestits reials, cada un en un tron, a l'era que hi ha vora la porta de Samaria. Davant d'ells, tots aquells profetes entraven en deliri. 11 Sidquiŕ, fill de Quenaanŕ, s'havia fet unes banyes de ferro i deia: --Aixň diu el Senyor: "Així donarŕs banyades als arameus fins que no en quedi cap." 12 Semblantment profetitzaven tots els altres profetes. Deien: --Puja a Ramot-Galaad, que triomfarŕs! El Senyor la farŕ caure en mans del rei! 13 El missatger que havia anat a cridar Micŕiehu li digué: --Els profetes prediuen, tots alhora, la victňria del rei. Que el teu oracle sigui com el d'ells: anuncia la victňria! 14 Micŕiehu va respondre: --Et juro per la vida del Senyor que diré allň que el Senyor em dirŕ. 15 Va arribar on era el rei, i aquest li preguntŕ: --Micŕiehu, żconvé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho hem de deixar córrer? Ell va respondre: --Puja-hi, que triomfarŕs! El Senyor la farŕ caure en mans del rei! 16 El rei va dir: --Quantes vegades t'hauré de conjurar que no em diguis res més que la veritat en nom del Senyor? 17 Llavors Micŕiehu va anunciar: --Veig tot Israel escampat per les muntanyes, com ovelles sense pastor. El Senyor ha dit: "No tenen amo." Que cadascú torni en pau a casa seva! 18 El rei d'Israel va dir a Josafat: --No t'ho deia? Mai no m'anuncia res de bo; només desgrŕcies. 19 Micŕiehu va afegir: --Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l'assistien, a dreta i esquerra. 20 El Senyor ha preguntat: "Qui seduirŕ Acab perquč pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?" L'un proposava una cosa; l'altre, una altra. 21 En aquestes, l'esperit de profecia s'ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: "Jo el seduiré." El Senyor li ha preguntat: "De quina manera?" 22 Ell ha respost: "Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes." El Senyor li ha dit: "El seduirŕs. Te'n sortirŕs. Vés i fes-ho així." 23 Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquč té decidida la teva perdició. 24 Llavors Sidquiŕ, fill de Quenaanŕ, va donar una bufetada a Micŕiehu tot dient-li: --Com és que l'esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu? 25 Micŕiehu li respongué: --Ja t'ho trobarŕs el dia que t'haurŕs d'anar a amagar a la cambra més secreta. 26 El rei d'Israel va ordenar a un dels seus homes: --Agafa Micŕiehu, porta'l a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei, 27 i digues-los: "Aixň ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l'hi amb el pa i l'aigua racionats fins que jo tornaré victoriós." 28 Perň Micŕiehu replicŕ: --Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca. I afegí encara: --Escolteu-ho, tots els pobles!Mort d'Acab
(2Cr 18,28-34)
29 El rei d'Israel i Josafat, rei de Judŕ, van pujar contra Ramot-Galaad. 30 El rei d'Israel va dir a Josafat: --Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa't els vestits reials. El rei d'Israel, que anava d'incňgnit, va entrar en combat. 31 El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus trenta-dos carros de guerra: --No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d'Israel. 32 Quan els oficials dels carros van veure Josafat, es van pensar que era el rei d'Israel i es desviaren cap a ell per atacar-lo. Aleshores Josafat es posŕ a cridar, 33 i els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d'Israel, el van deixar estar. 34 Perň algú va disparar l'arc i, per casualitat, va ferir el rei d'Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra: --Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit. 35 Perň com que aquell dia la batalla va ser molt aferrissada, hagueren de deixar el rei dintre el carro enfront dels arameus, i al vespre va morir. La sang de la ferida s'havia escampat fins al fons del carro. 36 A la posta de sol va córrer un clam per tot l'exčrcit: --Cadascú al seu poble! Cadascú al seu territori! 37 El rei, ja mort, va arribar a Samaria, i allí el van enterrar. 38 Van rentar el carro amb l'aigua de la bassa de Samaria. Els gossos llepaven la sang i les prostitutes es van banyar amb aquella aigua, tal com havia anunciat la paraula del Senyor. 39 La resta de la histňria d'Acab, tot el que va fer, el palau d'ivori que va construir i totes les ciutats que va fortificar, tot consta en la Crňnica dels reis d'Israel. 40 Acab va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Ahaziŕ.Josafat, rei de Judŕ
(2Cr 20,31-21,1)
41 Josafat, fill d'Asŕ, començŕ a ser rei de Judŕ l'any quart del regnat d'Acab, rei d'Israel. 42 Josafat tenia trenta-cinc anys quan començŕ a regnar, i va ser rei vint-i-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubŕ i era filla de Xilhí. 43 Va comportar-se en tot com el seu pare Asŕ, sense desviar-se'n gens i fent tot allň que plau al Senyor. 44 Amb tot, els recintes sagrats no van ser suprimits. El poble continuava oferint-hi sacrificis i cremant-hi ofrenes. 45 Josafat va viure en pau amb el rei d'Israel. 46 La resta de la histňria de Josafat, les seves gestes i les seves guerres, tot consta en la Crňnica dels reis de Judŕ. 47 Va expulsar del país els homes dedicats a la prostitució sagrada que encara havien quedat del temps del seu pare Asŕ. 48 A Edom no hi havia rei, sinó un virrei. 49 Josafat havia fet construir una flota de grans vaixells per a anar a Ofir a buscar or, perň l'empresa fracassŕ, perquč les naus es van estavellar a Ession-Gučber. 50 Llavors Ahaziŕ, fill d'Acab, va dir a Josafat: --Els meus homes podrien anar amb els teus en els vaixells. Perň Josafat no ho va acceptar. 51 Josafat va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David, el seu avantpassat. El va succeir el seu fill Joram.