1 Així, doncs, ja que Crist ha sofert en el seu cos, armeu-vos també vosaltres d'aquest convenciment: el qui ha sofert en el seu cos ha trencat amb el pecat2 i vol viure el temps que encara ha de passar en el cos, no d'acord amb els desigs terrenals, sinó fent la voluntat de Déu.3 Ja heu passat prou temps complint la voluntat dels pagans i vivint enmig de llibertinatges, passions, embriagueses, orgies, borratxeres i idolatries abominables.4 Ara ells troben estrany que no correu al seu costat cap a disbauxes sense fre, i no paren d'injuriar-vos.5 Perň ja donaran comptes al qui estŕ a punt de venir per a judicar els vius i els morts.6 Perquč també als morts ha estat anunciat l'evangeli, a fi que, condemnats com a homes a la mort corporal, puguin viure en Déu grŕcies a l'Esperit.
La vida comunitŕria
7 S'acosta la fi de totes les coses. Sigueu, doncs, assenyats i sobris, i així podreu pregar.8 Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquč l'amor cobreix una multitud de pecats.9 Practiqueu mútuament l'hospitalitat sense queixar-vos.10 Poseu-vos els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada grŕcia de Déu.11 Si algú parla, que sigui per transmetre paraules de Déu; si algú presta un servei, que sigui amb les forces que Déu concedeix. Així Déu serŕ glorificat en tot per Jesucrist. D'ell són la glňria i el poder pels segles dels segles. Amén.
Exhortacions per al moment present (4,12-5,11)
La prova
12 Estimats, no us estranyeu que s'hagi encčs contra vosaltres la fornal de la prova, com si us passés res d'extraordinari.13 Ben al contrari, alegreu-vos de poder compartir els sofriments del Crist, i així el dia que es revelarŕ la seva glňria estareu plens de joia i alegria.14 I si ara rebeu insults perquč porteu el nom de Crist, feliços de vosaltres! L'Esperit de la glňria, que és l'Esperit de Déu, reposa damunt vostre.15 Que ningú de vosaltres no hagi de sofrir per homicida, lladre o malfactor, o per posar-se en els afers d'altri.16 Perň si algú ha de sofrir pel fet de ser cristiŕ, que no se n'avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu perquč pot portar aquest nom.17 Ja arriba el temps del judici, i comença pels qui són de la família de Déu; ara bé, si comença per nosaltres, quina serŕ la fi dels qui refusen de creure en l'evangeli de Déu?18 Si el just amb prou feines se salva, quč serŕ de l'impiu i el pecador?19 Per tant, que tots els qui sofreixen d'acord amb la voluntat de Déu continuďn fent el bé i es posin en mans del Creador, que és fidel.