Demetri I Soter s'apodera del regne
(2Ma 14,1-4)
1 L'any cent cinquanta-u, Demetri, fill de Seleuc, s'evadí de Roma, desembarcŕ amb uns quants homes en una ciutat de la costa i s'hi proclamŕ rei. 2 Mentre es dirigia al palau reial dels seus avantpassats, les tropes van fer presoners Antíoc i Lísies i els dugueren a Demetri. 3 Quan li ho van comunicar, Demetri digué: --No els vull ni veure. 4 Els soldats els van matar, i Demetri es va asseure al tron. 5 Llavors tots els israelites impius i infidels van presentar-se al rei. Al capdavant hi anava Ŕlcim, que aspirava a ser gran sacerdot. 6 Davant de Demetri van exposar aquestes acusacions contra el poble jueu: «Judes i els seus germans han mort tots els teus amics, i a nosaltres ens han dispersat lluny del nostre país. 7 Ara, doncs, envia-hi un home de la teva confiança perquč comprovi personalment tots els estralls que Judes ha comčs contra nosaltres i contra els dominis del rei i perquč castigui Judes, els seus germans i tots els qui els donen suport.»Bŕquides i Ŕlcim a Judea
8 Demetri escollí Bŕquides, un dels anomenats amics del rei, governador de la Transeufratina. Era un home important del regne i gaudia de la confiança del rei. 9 Demetri, doncs, l'enviŕ amb l'impiu Ŕlcim, a qui atorgŕ el cŕrrec de gran sacerdot, amb l'ordre de venjar-se dels israelites. 10 Bŕquides i Ŕlcim emprengueren la marxa amb un exčrcit nombrós. En arribar a Judŕ, van enviar missatgers a Judes i als seus germans amb propostes fingides de pau. 11 Perň els jueus, veient aquell exčrcit tan nombrós que els acompanyava, no es van refiar de les seves propostes. 12 Tot i aixň, una comissió de mestres de la Llei va reunir-se amb Ŕlcim i Bŕquides per trobar una solució justa. 13 Entre els israelites, els primers a demanar-los la pau foren els asideus. 14 Aquests van dir: «El qui acompanya les tropes és un sacerdot del llinatge d'Aaron. No ens farŕ cap mal.» 15 Ŕlcim va negociar amb ells unes propostes de pau, que confirmŕ amb un jurament tot dient-los: --No cerquem de fer-vos cap mal ni a vosaltres ni als vostres amics. 16 Ells se'l van creure, perň llavors Ŕlcim en féu agafar una seixantena i els va matar el mateix dia. Tal com estŕ escrit:17 «Els cadŕvers dels teus fidels
i la seva sang
han estat escampats
al voltant de Jerusalem.
I no hi ha ningú que els enterri.» 18 El temor i la tremolor s'apoderaren de tot el poble. La gent es deia: «Aquests són enemics de la veritat i la justícia, ja que han violat el pacte i el jurament que havien fet.» 19 Bŕquides, per la seva banda, va sortir de Jerusalem i acampŕ a Betzait. Llavors en féu agafar molts dels qui s'havien passat a ell i altra gent del poble i els féu degollar al Pou Fondo. 20 Bŕquides se'n tornŕ cap al rei, després de confiar el govern del territori a Ŕlcim i de deixar-li un contingent de tropes per a donar-li suport.
Intrigues d'Ŕlcim
21 Ŕlcim hagué de lluitar per fer-se recončixer com a gran sacerdot, 22 perň tots els qui agitaven el poble es van reunir al seu costat. Es van fer amos del país de Judŕ i van causar grans desastres a Israel. 23 Veient Judes que Ŕlcim i els seus partidaris feien més mal als israelites que no als mateixos pagans, 24 va recórrer tot el territori de Judea castigant els traďdors i privant-los de circular pel país. 25 Ŕlcim va veure la força que agafaven Judes i els seus partidaris i es va adonar que no els podia resistir. Per aixň se'n tornŕ cap al rei amb greus acusacions contra Judes.Nicŕnor contra Judes
(2Ma 14,5-36)
26 Nicŕnor, un dels generals del rei, considerat un dels homes més il·lustres del regne, era un enemic mortal d'Israel. El rei, doncs, l'hi enviŕ amb l'ordre d'exterminar aquest poble. 27 Així que Nicŕnor arribŕ a Jerusalem amb un poderós exčrcit, enviŕ aquest missatge a Judes i als seus germans amb propostes fingides de pau: 28 «Que no hi hagi més guerra entre vosaltres i jo. Vindré amb una petita escorta i celebrarem una entrevista amical.» 29 Nicŕnor, doncs, anŕ a trobar Judes i es van saludar a tall d'amics. Perň hi havia enemics preparats per a segrestar Judes. 30 Quan Judes s'adonŕ que Nicŕnor havia vingut amb segones intencions, es va alertar i ja no volgué entrevistar-s'hi. 31 Nicŕnor, veient descobert el seu pla, sortí de Jerusalem per presentar batalla a Judes prop de Cafarsalamŕ. 32 En el combat, Nicŕnor va sofrir unes cinc-centes baixes, i la tropa restant va refugiar-se a la ciutat de David. 33 Després d'aquests fets, Nicŕnor va pujar a la muntanya de Sió. Un grup de sacerdots amb alguns ancians del poble van sortir del temple a donar-li amigablement la benvinguda i mostrar-li l'holocaust que oferien pel rei. 34 Perň ell els escarní i se'n burlŕ; i tirant-los escopinades els deixŕ ritualment impurs. Proferí paraules arrogants 35 i pronunciŕ amb rŕbia aquest jurament: --Si aquesta vegada no em lliureu Judes i el seu exčrcit, quan tornaré victoriosament calaré foc a aquesta casa. I se'n va anar fet una fúria. 36 Els sacerdots van entrar al temple i, drets de cara a l'altar i al santuari, deien tot plorant: 37 --Senyor, tu has escollit aquesta casa perquč el teu nom hi sigui invocat, perquč sigui el lloc on el teu poble vingui a pregar i a suplicar. 38 Demana comptes a aquest home i al seu exčrcit: que caiguin a tall d'espasa! Recorda les seves blasfčmies: que no en quedi cap de viu!Derrota i mort de Nicŕnor
(2Ma 15,1-36)
39 Nicŕnor sortí de Jerusalem i acampŕ a Bethoron, on se li va ajuntar un exčrcit que havia vingut de Síria. 40 Judes acampŕ a Hadaixŕ amb tres mil homes i féu aquesta pregŕria: 41 --Quan els ambaixadors del rei van prorrompre en blasfčmies, el teu ŕngel va exterminar cent vuitanta-cinc mil d'aquells homes. 42 Destrossa avui de la mateixa manera aquest exčrcit que tenim davant nostre, perquč els supervivents sŕpiguen les males conseqüčncies de malparlar contra el teu sant temple. Judica Nicŕnor tal com mereix la seva maldat. 43 Els exčrcits es van enfrontar el dia tretze del mes d'adar, i l'exčrcit de Nicŕnor va ser destrossat. El primer a caure en la lluita fou Nicŕnor mateix. 44 En veure els seus soldats que Nicŕnor havia caigut, llençaren les armes i fugiren. 45 Els jueus els van perseguir tot el dia des d'Hadaixŕ fins a Gučzer, tocant les trompetes darrere d'ells. 46 De tots els pobles jueus del voltant sortia la gent a tallar-los la retirada a banda i banda, i els enemics es giraven els uns contra els altres. Tots van caure a tall d'espasa: no se'n va escapar ni un. 47 Els jueus van recollir les despulles i el botí. Van tallar el cap de Nicŕnor i aquella mŕ dreta que ell havia estčs amb tanta arrogŕncia i se'ls endugueren per exhibir-los davant de Jerusalem. 48 El poble en va tenir una alegria immensa, i van passar aquell dia com un dia de gran festa. 49 I decidiren de celebrar anualment aquest dia, el tretze d'adar. 50 El país de Judŕ va gaudir d'un breu període de pau.