Campanyes contra els pobles veďns
(2Ma 10,14-33)
1 Quan les nacions veďnes van saber que els jueus havien reconstruďt l'altar i havien tornat a dedicar el santuari, es van enfurismar 2 i decidiren d'exterminar la nissaga dels descendents de Jacob que vivien entre ells. Van començar, doncs, a assassinar gent del nostre poble amb la intenció d'exterminar-lo. 3 Judes anŕ a combatre contra els fills d'Esaú a Idumea, el seu país, i a l'Acrabatena. Els idumeus havien bloquejat els israelites, perň Judes els va infligir una derrota important, els obligŕ a replegar-se i s'apoderŕ de tot el que duien. 4 Després pensŕ a castigar la maldat de la gent de Bean, que amb les seves emboscades pels camins eren un parany i un obstacle constant per als israelites. 5 Judes els obligŕ a tancar-se en les seves torres, els assetjŕ i els va consagrar a l'extermini: va calar foc a les torres amb tots els qui eren a dins. 6 Més tard es dirigí contra els ammonites i es va trobar amb un exčrcit fort i nombrós a les ordres de Timoteu. 7 Després de molts combats els va derrotar completament. 8 S'apoderŕ de Jazer amb els pobles de la rodalia i se'n tornŕ a Judea.Campanyes a Galaad i Galilea
9 Els pagans que residien a la regió de Galaad van aliar-se per exterminar els israelites que vivien en el seu territori. Perň els israelites es van refugiar a la fortalesa de Dŕtema 10 i enviaren aquesta carta a Judes i als seus germans: «Els pagans que viuen al voltant nostre s'han aliat contra nosaltres per exterminar-nos 11 i es preparen per a venir a assaltar la fortalesa on ens hem refugiat. Timoteu és el comandant del seu exčrcit. 12 Vine de pressa, doncs, i allibera'ns de les seves mans, perquč molts dels nostres ja han caigut. 13 Tots els nostres germans que vivien al país de Tob han mort assassinats. L'enemic s'ha endut captius les seves dones i els seus fills i ha confiscat els seus béns. Han mort allí prop d'un miler d'homes.» 14 Llegien encara la carta, quan van arribar de Galilea uns altres missatgers, amb els vestits esquinçats, duent aquestes noves: 15 --S'han aliat contra nosaltres, amb intenció d'exterminar-nos, gent de Ptolemaida, de Tir i de Sidó, i tota la Galilea dels pagans. 16 Quan Judes i el poble van sentir aquestes noves, van celebrar una gran assemblea per deliberar quč podrien fer pels seus germans israelites que es trobaven oprimits i combatuts pels enemics. 17 Judes va dir al seu germŕ Simó: --Tria't uns quants homes i vés-te'n a alliberar els germans de Galilea. Jo marxaré amb el meu germŕ Jonatan contra la regió de Galaad. 18 Judes confiŕ les forces restants i el govern del poble a Josep, fill de Zacaries, i a Azaries, perquč asseguressin la defensa de Judea. 19 I els donŕ aquesta ordre: --Governeu el poble, perň no lliureu cap batalla contra els pagans fins que no hŕgim tornat. 20 Simó, amb tres mil homes, marxŕ cap a Galilea, i Judes, amb vuit mil, cap a la regió de Galaad.Expedició de Simó
21 Simó, doncs, se n'anŕ cap a Galilea, i després de nombrosos combats va derrotar els pagans completament, 22 i els perseguí fins a les portes de Ptolemaida. Els causŕ unes tres mil baixes i s'apoderŕ de tot el que duien. 23 Després va prendre amb ell els jueus de Galilea i d'Arbata amb les dones, els fills i tots els seus béns i els va conduir fins a Judea enmig d'una gran alegria.Expedició de Judes
(2Ma 12,10-31)
24 Mentrestant, Judes Macabeu i el seu germŕ Jonatan van passar el Jordŕ. I després de tres dies de marxa pel desert, 25 es van trobar amb els nabateus, que els van rebre en so de pau i els contaren tot el que passaven els seus germans israelites de la regió de Galaad. 26 Molts d'ells eren presos a Bosora i a Bňsor, a Helam i a Casfo, a Maqued i a Carnaim, ciutats totes grans i ben fortificades, 27 i n'hi havia també d'empresonats a les altres ciutats de la regió de Galaad. Els enemics havien decidit d'assaltar l'endemŕ mateix les fortaleses dels jueus, apoderar-se'n i exterminar-los tots en un sol dia. 28 Immediatament, Judes amb la seva host va anar cap a Bosora del desert. Conquerí la ciutat, la saquejŕ i va calar-hi foc, després de passar a tall d'espasa tots els homes de la població. 29 Marxŕ d'allí de nit en direcció a la fortalesa jueva de Dŕtema. 30 En fer-se de dia, van veure davant seu un gran exčrcit, impossible de comptar, parant escales i mŕquines, a punt d'assaltar la fortalesa. De fet, ja l'atacaven. 31 Judes s'adonŕ que la batalla havia començat: la cridňria de la ciutat, el so de les trompetes i els crits de guerra arribaven fins al cel. 32 Llavors va dir als seus homes: --Lluitem avui pels nostres germans! 33 Avançŕ en tres columnes per darrere l'enemic. Tocaren les trompetes i van pregar amb grans clams. 34 Quan els soldats de Timoteu s'adonaren que es tractava del Macabeu, van emprendre la fugida. Judes els infligí una gran derrota i aquell dia els causŕ unes vuit mil baixes. 35 Acabat es desviŕ contra Helam: conquerí la ciutat, la saquejŕ i va calar-hi foc, després de matar tots els homes de la població. 36 D'allí marxŕ contra Casfo, Maqued, Bňsor i les altres ciutats de la regió de Galaad, i també se'n va apoderar.Victňria sobre Timoteu
37 Després d'aquests fets, Timoteu reuní un altre exčrcit i acampŕ davant de Rafon, a l'altra banda del torrent. 38 Judes enviŕ espies a inspeccionar el campament enemic, i ells el van informar així: «L'exčrcit de Timoteu és enorme. Se li han ajuntat totes les nacions paganes del voltant nostre. 39 Ha contractat un cos auxiliar de mercenaris ŕrabs. Estan acampats a l'altra banda del torrent, disposats a atacar-te.» Judes es posŕ en marxa per sortir-los al pas 40 i va aproximar-se al torrent amb les seves tropes. Llavors Timoteu va dir als oficials del seu exčrcit: --Si Judes pren la iniciativa de travessar el torrent, no el podrem resistir; certament, ens vencerŕ. 41 Perň si agafa por i acampa a l'altra banda, nosaltres passarem el riu i el vencerem. 42 Quan Judes arribŕ a la riba, va apostar oficials a la vora del torrent amb aquesta ordre: --No deixeu ningú al campament. Tots han d'entrar en combat. 43 Judes fou el primer a passar el torrent, i tot l'exčrcit el va seguir contra l'enemic. Els pagans foren derrotats, van llençar les armes i es van retirar al recinte sagrat de Carnaim. 44 Els jueus van conquerir primer la ciutat; després van calar foc al recinte sagrat amb tots els qui hi havia dintre. Destruďda Carnaim, ja ningú no podia oferir resistčncia a Judes. 45 Judes va reunir tots els israelites de Galaad per endur-se'ls tots, petits i grans, amb les dones, els fills i els béns. Una multitud immensa es dirigia al país de Judŕ. 46 Van arribar a Efron: era una ciutat gran, molt ben fortificada, situada al camí de tornada, que no es podia esquivar, ni per la dreta ni per l'esquerra: calia passar-hi per dins. 47 Perň els habitants d'Efron van barrar-los el pas i van tapar les portes amb pedres. 48 Judes els enviŕ un missatge en so de pau: --Deixeu-nos travessar el vostre territori per a anar cap a la nostra terra. Ningú no us farŕ cap mal. Passarem i prou. Perň ells no els volgueren obrir el pas. 49 Llavors Judes va donar ordres a l'exčrcit que cadascú, des del lloc que ocupava, se situés en posició d'atac. 50 Els soldats, doncs, van prendre posicions i atacaren la ciutat tot aquell dia i tota la nit, fins que va caure a les seves mans. 51 Judes féu passar a tall d'espasa tots els homes de la població, va destruir de soca-rel aquella ciutat, la va saquejar i va passar-hi pel mig, caminant sobre els cadŕvers. 52 Després travessaren el Jordŕ cap a la Plana Gran, davant de Bet-Xean. 53 Judes anava i venia agrupant els qui s'endarrerien i animava la gent durant el camí, fins que van arribar al país de Judŕ. 54 Van pujar a la muntanya de Sió, contents i feliços, i oferiren holocaustos perquč havien arribat sans i estalvis, sense sofrir cap baixa.Josep i Azaries a Jŕmnia
(2Ma 12,32-45)
55 Mentre Judes i Jonatan eren a Galaad i el seu germŕ Simó es trobava a Galilea, davant de Ptolemaida, 56 Josep, fill de Zacaries, i Azaries, caps de l'exčrcit de Judea, van sentir contar aquelles proeses bčl·liques 57 i van dir: --Fem-nos també nosaltres un nom! Sortim a combatre contra els pobles pagans que habiten al voltant nostre. 58 Van donar ordres a les tropes que comandaven i van marxar contra Jŕmnia. 59 Perň Gňrgies i els seus homes sortiren de la ciutat i els van presentar batalla. 60 Josep i Azaries hagueren de fugir, perseguits fins a la frontera de Judea. Aquell dia van caure uns dos mil israelites. 61 No fer cas de Judes i dels seus germans va costar a Israel una terrible derrota. Es van imaginar que també ells farien proeses, 62 perň no eren pas d'aquella mena d'homes als quals havia estat concedit de salvar Israel. 63 En canvi, el valerós Judes i els seus germans es van guanyar una gran anomenada per tot Israel i per totes les nacions on s'estenia la seva fama. 64 La gent s'apinyava al seu voltant i els aclamava.