1r Macabeus 4 — BCI — Biblija.net

← Anterior 1r Macabeus 4 Següent →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

La victňria d'Emmaús

(2Ma 8,21-29.34-36)

¹ Gňrgies es posŕ en marxa de nit amb un contingent de cinc mil soldats d'infanteria i mil genets escollits, ² amb la intenció d'irrompre en el campament dels jueus i batre'ls per sorpresa. El guiaven homes de la ciutadella de Jerusalem. ³ Perň quan Judes se'n va adonar, es posŕ també en marxa amb els seus valents amb la intenció d'atacar l'exčrcit del rei que era a Emmaús, ⁴ aprofitant que els seus efectius estaven disseminats encara lluny del campament. ⁵ Gňrgies arribŕ de nit al campament de Judes, perň no va trobar-hi ningú. Pensant-se que els jueus havien fugit, començŕ a buscar-los per les muntanyes. ⁶ A punta de dia, Judes es presentŕ a la plana amb tres mil homes, mancats de les armadures i de les espases que haurien volgut. ⁷ Davant d'ells hi havia l'exčrcit dels pagans, poderós i ben armat, amb la cavalleria al seu voltant, tots gent experta en la guerra. ⁸ Llavors Judes va dir als seus homes: --No us faci por el seu nombre! No temeu la seva embranzida! ⁹ Recordeu com es van salvar els nostres pares al Mar Roig, quan el faraó els perseguia amb el seu exčrcit. ¹⁰ I ara clamem a Déu. Si ens vol bé, es recordarŕ de l'aliança feta amb els nostres pares i destrossarŕ avui davant nostre aquest exčrcit. ¹¹ I totes les nacions reconeixeran que hi ha algú que allibera i salva Israel. ¹² Quan aquells estrangers van veure amb els seus propis ulls que Judes els atacava de cara, ¹³ sortiren del campament a presentar batalla. Els de Judes van tocar les trompetes ¹⁴ i entraren en combat. Els pagans van ser derrotats i fugiren cap a la plana, ¹⁵ perň els qui es van endarrerir caigueren tots a tall d'espasa. Els jueus van perseguir l'enemic fins a Gučzer, les planes d'Idumea, d'Asdod i de Jŕmnia. Els van causar unes tres mil baixes. ¹⁶ En tornar de la persecució amb la seva tropa, ¹⁷ Judes deia als seus homes: --No us preocupeu pel botí, perquč ara ens espera una altra batalla. ¹⁸ Gňrgies amb la seva tropa és a prop nostre, a la muntanya. De moment, planteu cara als nostres enemics i lluiteu contra ells. Després ja recollireu tranquils el botí. ¹⁹ Tot just acabava Judes de dir aixň, quan va aparčixer un escamot que aguaitava des de la muntanya. ²⁰ En veure la derrota dels seus i el campament cremant, amb el fum que mostrava ben clarament el que havia passat, ²¹ els enemics van comprendre la situació i quedaren esgarrifats. I en adonar-se encara que l'exčrcit de Judes era a la plana, format en ordre de batalla, ²² van fugir tots al país dels filisteus. ²³ Llavors Judes va tornar enrere a saquejar el campament enemic: van arreplegar una gran quantitat d'or i de plata, de teixits de porpra violeta i de porpra marina, i moltes més riqueses. ²⁴ A la tornada, lloaven i beneďen Déu tot cantant: «Que n'és, de bo! Perdura eternament el seu amor.» ²⁵ Aquell dia Israel havia obtingut la salvació. ²⁶ Els estrangers que es pogueren escapar van presentar-se a Lísies i li explicaren tot el que havia passat. ²⁷ Les notícies el van deixar trasbalsat i atuďt. No eren pas aquests els seus plans contra Israel, i els resultats tampoc no responien a les ordres que el rei li havia donat.

Primera campanya de Lísies

(2Ma 11,1-12)

²⁸ L'any següent, Lísies va reunir seixanta mil homes escollits d'infanteria i cinc mil de cavalleria per combatre els jueus. ²⁹ Arribaren a Idumea i van acampar a Betsur. Judes va sortir-los al pas amb deu mil homes. ³⁰ En veure aquell exčrcit tan poderós, va fer aquesta pregŕria: --Ets beneďt, salvador d'Israel, tu que vas trencar l'escomesa del gegant Goliat mitjançant el teu servent David i vas posar en mans de Jonatan, fill de Saül, i del seu escuder l'exčrcit dels filisteus. ³¹ Posa ara aquest exčrcit en mans del teu poble d'Israel. Que aquests pagans s'hagin d'avergonyir dels seus soldats i dels seus cavalls. ³² Que el pŕnic els atenalli! Fon l'audŕcia que els neix de la seva força. Que la derrota els trasbalsi. ³³ Destrueix-los amb l'espasa dels qui t'estimen. Que et lloďn amb els seus cants tots els qui coneixen el teu nom. ³⁴ Entaulada la batalla, van caure en l'enfrontament amb els jueus uns cinc mil homes de l'exčrcit de Lísies. ³⁵ Lísies pogué constatar, d'una banda, la derrota de les seves tropes i, de l'altra, el valor de Judes i dels seus, disposats tots ells a viure o a morir honrosament. Després se'n tornŕ a Antioquia, on reclutŕ mercenaris per tornar altra vegada a Judea amb un exčrcit encara més fort.

Dedicació del temple de Jerusalem i consagració del nou altar

³⁶ Llavors Judes i els seus germans van dir: --Ara que els nostres enemics han estat destrossats, pugem a purificar el santuari i tornem-lo a dedicar. ³⁷ Concentrat tot l'exčrcit, pujaren a la muntanya de Sió. ³⁸ Allí van trobar el santuari devastat, l'altar profanat, les portes cremades. Als patis, els arbustos hi havien crescut com en un bosc o en una muntanya qualsevol. Les dependčncies del temple eren en ruďnes. ³⁹ Tots van fer un gran dol, esquinçant-se els vestits i posant-se cendra al cap. ⁴⁰ Es van prosternar amb el front a terra i, quan el toc de trompeta donŕ el senyal, tots es posaren a clamar a Déu. ⁴¹ Després Judes va ordenar a alguns dels seus homes que hostilitzessin els defensors de la ciutadella de Jerusalem fins que quedés enllestida la purificació del temple. ⁴² Llavors va designar uns sacerdots irreprensibles i zelosos de la Llei ⁴³ perquč purifiquessin el temple i duguessin en un indret impur les pedres que havien quedat profanades. ⁴⁴ Es van preguntar quč n'havien de fer, de l'altar dels holocaustos que havia estat profanat, ⁴⁵ i van tenir la bona pensada d'enderrocar-lo, per evitar que es convertís en motiu de vergonya, ja que els pagans l'havien profanat. Van enderrocar, doncs, aquest altar ⁴⁶ i van dipositar-ne les pedres a la muntanya del temple en un lloc apropiat, fins que no es presentés algun profeta que resolgués la qüestió. ⁴⁷ Després, amb pedres no tallades, com prescriu la Llei, van construir un altar nou semblant a l'anterior. ⁴⁸ Van restaurar el temple i l'interior del santuari. Consagraren també els atris. ⁴⁹ Feren encara objectes sagrats nous i van instal·lar dins el santuari el canelobre, l'altar de l'encens i la taula dels pans d'ofrena. ⁵⁰ Van cremar encens a l'altar i encengueren els gresols del canelobre, que van il·luminar el santuari. ⁵¹ Col·locaren els pans damunt la taula i van penjar el cortinatge. Així van enllestir totes les obres que havien emprčs. ⁵² El dia vint-i-cinc del mes novč, que és el de quislev, de l'any cent quaranta-vuit, els jueus es van llevar de bon matí ⁵³ per oferir, segons la Llei de Moisčs, un sacrifici damunt el nou altar dels holocaustos que acabaven de construir. ⁵⁴ Exactament l'aniversari del dia que els pagans l'havien profanat, el van tornar a consagrar enmig de cants acompanyats de cítares, arpes i címbals. ⁵⁵ Tot el poble es va prosternar amb el front a terra, adorant i beneint Déu que els havia portat a la victňria. ⁵⁶ Durant vuit dies van celebrar la consagració de l'altar, oferint amb alegria holocaustos i sacrificis de comunió i de lloança. ⁵⁷ Van ornamentar també la façana del temple amb corones d'or i amb petits escuts, van restaurar-ne les entrades i les dependčncies i les proveďren de portes. ⁵⁸ El poble respirava una immensa alegria. Per fi quedava enrere l'oprobi que els pagans els havien infligit. ⁵⁹ Judes i els seus germans, amb tota l'assemblea d'Israel, van decidir de celebrar amb goig i alegria la consagració de l'altar cada any, a la mateixa čpoca, durant vuit dies a comptar des del vint-i-cinc del mes de quislev. ⁶⁰ En aquell temps van envoltar la muntanya de Sió d'altes muralles i sňlides torres per evitar que els pagans tornessin a trepitjar aquell lloc com havien fet abans. ⁶¹ Judes va posar-hi una guarnició per a defensar-lo. També fortificŕ Betsur per dotar el poble d'una fortalesa per la banda d'Idumea.

← Anterior Següent →