1 Simó va saber que Trifó havia reunit un nombrós exčrcit per a envair el país de Judŕ i devastar-lo.2 Perň, veient el poble esporuguit i tremolós, va pujar a Jerusalem, va convocar una assemblea3 i mirŕ d'animar-los amb aquestes paraules: --Vosaltres coneixeu prou bé tot el que els meus germans, la meva família i jo mateix hem fet per les lleis i pel temple. I també coneixeu les guerres i les angoixes que hem hagut de sofrir.4 Per aquest motiu, per defensar Israel, han caigut tots els meus germans. Només he quedat jo.5 Perň lluny de mi procurar salvar la vida mentre duri aquest perill! Jo no sóc pas millor que els meus germans.6 Per aixň, ara que totes les nacions ens odien i s'han aplegat per exterminar-nos, jo sortiré en defensa de la meva nació, del temple, de les vostres dones i dels vostres fills.7 Aquestes paraules van revifar immediatament l'entusiasme del poble,8 i tothom va respondre amb veu forta: --Tu ets ara el nostre cap, en lloc dels teus germans Judes i Jonatan.9 Guia'ns en el combat, que nosaltres obeirem totes les teves ordres.10 Simó va concentrar tots els homes aptes per a la guerra i va enllestir rŕpidament la reconstrucció de les muralles de Jerusalem i les fortificacions de tot el seu voltant.11 A més va enviar Jonatan, fill d'Absalom, amb un exčrcit considerable a Jafa. Jonatan va expulsar-ne els habitants i s'hi va instal·lar.
Trifó enganya Simó i mata Jonatan
12 Trifó sortí de Ptolemaida amb un gran exčrcit per envair el país de Judŕ. Duia amb ell com a presoner Jonatan, germŕ de Simó.13 Simó va acampar a Hadid, davant la plana.14 Quan Trifó va saber que Simó havia succeďt el seu germŕ Jonatan i que venia disposat a presentar-li batalla, li enviŕ ambaixadors amb aquest missatge:15 «El teu germŕ Jonatan exercia molts cŕrrecs, i per aixň devia molts diners a la tresoreria reial; per aquest motiu ara el retenim presoner.16 El deixaré anar tan bon punt m'enviďs dos mil quilos de plata i, a més, dos fills seus com a ostatges, no fos cas que, un cop lliure, ens fes traďció.»17 Simó va comprendre que el missatge era un engany, perň va fer portar la plata i els dos fills. No volia guanyar-se l'enemistat de la gent,18 que diria: «Jonatan ha mort perquč Simó no ha enviat a Trifó ni la plata ni els nois.»19 Així, doncs, Simó enviŕ els nois i els dos mil quilos de plata, perň Trifó, faltant a la paraula, no deixŕ lliure Jonatan.20 Després d'aixň, Trifó va posar-se en campanya per envair el país i devastar-lo. Trifó i el seu exčrcit van fer una gran volta passant pel camí que porta a Adoraim, perň Simó amb els seus homes no el deixava de petja arreu on anava.21 Mentrestant, els qui ocupaven la ciutadella de Jerusalem van enviar missatgers a Trifó instant-lo que anés cap a ells pel camí del desert i els fes arribar queviures.22 Trifó va preparar tota la seva cavalleria per a anar-hi, perň aquella nit va caure una nevada tan forta que no hi pogué arribar. Llavors Trifó es dirigí a Galaad.23 En arribar prop de Bascamŕ, assassinŕ Jonatan i el féu enterrar allí mateix.24 Després se'n tornŕ al seu país.
Construcció del sepulcre familiar dels Macabeus
25 Simó enviŕ gent a recollir les despulles del seu germŕ Jonatan i les féu enterrar a Modín, la vila dels seus pares.26 Tots els israelites van fer un gran dol per ell i el van plorar amargament durant molts dies.27 Simó va fer construir damunt la tomba del seu pare i dels seus germans un monument que fos visible de lluny estant. Era de pedra tallada tant per davant com per darrere.28 Va dreçar-hi set pirŕmides, l'una al costat de l'altra, en honor del seu pare, de la seva mare i dels seus quatre germans.29 Al voltant de les pirŕmides hi posŕ grans columnes coronades de panňplies en memňria eterna dels Macabeus i, flanquejant les panňplies, unes naus esculpides en baix relleu que podien ser vistes per tots els navegants.30 Aquest és el sepulcre que Simó erigí a Modín i que encara es conserva avui.
Aliança de Simó amb Demetri II
31 Durant tot aquest temps, Trifó es comportŕ traďdorament amb el jove rei Antíoc, i finalment el va assassinar.32 Després ocupŕ el tron en comptes d'ell, se cenyí la corona de l'Ŕsia i causŕ grans desastres al país.33 Simó, per la seva banda, va reconstruir les places fortes de Judea, dotant-les d'altes torres i de grans muralles, amb portes i forrellats. I va proveir de queviures aquestes fortaleses.34 Després enviŕ uns homes de confiança al rei Demetri perquč descarregués d'impostos el país, ja que Trifó no feia més que depredar-lo.35 Demetri, en resposta a aquesta demanda, li va escriure aquesta carta:36 «El rei Demetri saluda Simó, gran sacerdot i amic de reis, els ancians i el poble jueu.37 Hem rebut la corona d'or i la palma amb quč ens has obsequiat, i estem disposats a signar amb vosaltres una pau estable i a escriure als funcionaris que us atorguin exempcions en els impostos.38 Continua en vigor tot el que vam acordar amb vosaltres i queden vostres les fortaleses que heu edificat.39 Us perdonem els errors i les faltes que heu comčs fins al dia d'avui i els tributs especials que ens deveu. I si a Jerusalem es recaptava algun altre impost, sapigueu que des d'ara no us serŕ exigit mai més.40 Si alguns de vosaltres estan capacitats per a enquadrar-se en la nostra guŕrdia personal, s'hi poden enquadrar. Que regni la pau entre nosaltres!»41 L'any cent setanta, Israel es tragué de sobre el jou dels estrangers,42 i el poble començŕ a datar així els documents i contractes: «Any primer del govern de Simó, gran sacerdot, general i cap dels jueus.»
Simó conquereix Gučzer
43 Aquells dies, Simó va acampar prop de Gučzer i la va assetjar amb les seves tropes. Féu construir una torre mňbil i la va acostar a les muralles de la ciutat; atacŕ un dels baluards i se'n va apoderar.44 Els soldats saltaren des de la torre a dintre la ciutat i van sembrar-hi un gran pŕnic.45 Llavors els habitants, amb les dones i les criatures, van pujar a la muralla, esquinçant-se els vestits i demanant amb grans crits a Simó que els concedís la pau.46 Deien: --No ens tractis com mereix el mal que hem fet. Tingues pietat de nosaltres!47 Simó va arribar a un acord amb ells i suspengué l'atac. Tanmateix, va expulsar-los de la ciutat i purificŕ les cases traient-ne els ídols. Després va entrar a Gučzer entre himnes i cŕntics de lloança.48 Tragué de la ciutat tot allň que la feia impura i va instal·lar-hi gent fidel a la Llei de Moisčs. Va fortificar Gučzer i s'hi va construir una casa.
Simó s'apodera de la ciutadella de Jerusalem
49 Els ocupants de la ciutadella de Jerusalem, com que no podien circular pel país per comprar o vendre, passaven una fam terrible i molts morien d'inanició.50 Per aixň van clamar a Simó demanant la pau, i Simó els la concedí. Perň els expulsŕ de la ciutadella i la va purificar de tot el que la profanava.51 El dia vint-i-tres del mes segon de l'any cent setanta-u, els jueus van entrar a la ciutadella enmig d'aclamacions i amb palmes a les mans, al so d'arpes, címbals i lires, amb himnes i cŕntics, perquč havia estat esclafat i expulsat un gran enemic d'Israel.52 Simó va disposar que cada any se celebraria aquella festa. Va fortificar la muntanya del temple pel costat de la ciutadella i va habitar-hi amb els seus.53 Quan Simó veié que el seu fill Joan era ja un home, li va confiar el comandament de tot l'exčrcit, amb residčncia a Gučzer.