1 Passo a tractar del que em vau escriure. És bo abstenir-se de relacions sexuals.2 Perň, per a evitar comportaments immorals, val més que cada home tingui la prňpia muller, i cada dona, el propi marit:3 que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit.4 No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller.5 No us refuseu l'un a l'altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregŕria; perň després torneu a tenir relacions matrimonials, no fos cas que Satanŕs us temptés aprofitant-se de la vostra falta de domini.6 Tot aixň ho dic no com qui dóna un manament, sinó com qui admet més d'un camí.7 Prou voldria que tothom fos com jo, perň cadascú ha rebut de Déu el seu propi do: els uns, aquest; els altres, l'altre.8 Als qui no són casats i a les viudes, els dic que és millor de viure com jo visc.9 Perň si no poden guardar continčncia, que es casin, perquč val més casar-se que cremar-se.10 Als casats els dono aquesta ordre, que no és meva, sinó del Senyor: la dona no s'ha de separar del marit,11 i si se'n separa, que no es torni a casar o bé que es reconciliď amb el seu marit; l'home no ha de deixar la seva muller.12 Als altres, els ho dic jo, no pas el Senyor: si un dels germans té una muller que no és creient perň que s'avé a conviure amb ell, que no la deixi.13 Igualment, si una dona té un marit que no és creient perň que s'avé a conviure amb ella, que no el deixi.14 El marit no creient és santificat grŕcies a la seva muller, i la muller no creient és santificada grŕcies al marit creient. Si no fos així, els vostres fills serien profans, quan de fet són sants.15 Ara bé, si el no creient es vol separar, que se separi; en aquest cas, el creient, ja sigui el marit o la muller, no queda lligat: Déu us ha cridat a viure en pau.16 Perquč tu, dona, com pots saber si arribaries a salvar el teu marit? I tu, home, com pots saber si arribaries a salvar la teva muller?
No canviar de condició
17 D'altra banda, que cadascú continuď vivint en la mateixa condició que el Senyor li havia assignat, aquella en quč es trobava quan Déu el va cridar. Aquesta és la norma que dono a totes les esglésies.18 Si quan Déu el va cridar era circumcís, que no dissimuli que va ser circumcidat; si era incircumcís quan Déu el va cridar, que no se circumcidi.19 La circumcisió no té cap valor, ni tampoc la incircumcisió: el que val és complir els manaments de Déu.20 Que cadascú, doncs, continuď en la mateixa condició en quč es trobava quan va ser cridat.21 żEres esclau quan vas ser cridat? No te'n preocupis; perň, si poguessis obtenir la llibertat, procura aprofitar l'ocasió.22 Perquč l'esclau que ha estat cridat a ser del Senyor és un llibert del Senyor. Igualment, el qui ha estat cridat essent lliure és un esclau de Crist.23 Heu estat comprats pagant un preu: no us feu esclaus dels homes!24 Germans, que cadascú continuď davant de Déu en la mateixa condició en quč es trobava quan va ser cridat.
Els no casats i les viudes
25 Pel que fa als no casats, no tinc cap manament del Senyor, perň us dono el meu parer, com a home que, per la misericňrdia del Senyor, és digne de confiança.26 Crec, doncs, que en la mala situació present és bo que cadascú visqui en la condició en quč es troba.27 Si estŕs lligat en matrimoni a una dona, no busquis de separar-te'n; i si no hi estŕs lligat, no busquis muller.28 Si et cases, no fas res de mal; i si una noia es casa, tampoc no fa res que estigui malament. Perň els casats hauran de suportar contrarietats, i jo us les voldria estalviar.29 Vull dir, germans, que el temps s'acaba. D'ara endavant, els qui tenen muller, que visquin com si no en tinguessin;30 els qui ploren, com si no ploressin; els qui estan contents, com si no ho estiguessin; els qui compren, com si no tinguessin res;31 els qui treuen profit d'aquest món, com si no en traguessin gens. Sapigueu que aquest món passa.32 Jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de complaure'l.33 En canvi, el casat s'ha d'ocupar de les coses del món i mirar de complaure la muller,34 i té el cor dividit. Igualment, la noia jove o la dona no casada poden ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santes de cos i d'esperit; en canvi, la casada s'ha d'ocupar de les coses del món i mirar de complaure el marit.35 Tot aixň ho dic pel vostre bé, no per lligar-vos a res. Penso tan sols en allň que més convé i que més facilita de viure dedicat al Senyor, sense destorbs de cap mena.36 Si algú creu que, endut per la passió, es comporta de manera inconvenient amb la seva promesa i que s'hi hauria de casar, que faci el que desitja. No fa res mal fet: que es casin.37 Perň el qui ha pres una ferma resolució i, sense cap mena de coacció, sinó amb ple domini de la seva voluntat, ha decidit de respectar la virginitat de la seva promesa, farŕ bé.38 Per tant, qui es casa amb la seva promesa, fa bé; i qui no s'hi casa, fa millor.39 La muller estŕ lligada al marit mentre ell és viu; perň si el marit mor, queda lliure de casar-se amb qui vulgui, sempre que sigui amb un cristiŕ.40 Tanmateix, serŕ més feliç si no ho fa. Aquest és el meu parer, i crec que jo també tinc l'Esperit de Déu.