1 Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes que es deixen guiar per l'Esperit, sinó com a homes que es guien per ells mateixos, encara infants en Crist.2 Us vaig donar llet, i no menjar sňlid, perquč no l'hauríeu pogut assimilar. De fet, ara tampoc no podeu fer-ho,3 perquč encara viviu de manera terrenal. Les vostres gelosies i desavinences, quč són sinó comportar-se de manera terrenal i massa humana?4 Quan uns afirmen: «Jo sóc de Pau», i els altres: «Jo sóc d'Apol·ló», żno vol dir aixň que viviu de manera purament humana?5 Quč és Apol·ló? Quč és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allň que ha rebut del Senyor.6 Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, perň és Déu qui feia créixer.7 Per aixň no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer.8 El qui planta i el qui rega en fan un de sol, i cada un rebrŕ la seva recompensa d'acord amb el seu treball.9 Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l'edifici que ell construeix.10 Jo, com a bon arquitecte, amb la grŕcia que Déu m'ha donat, he posat el fonament, i uns altres hi construeixen al damunt. Perň que cadascú miri bé com construeix!11 De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que estŕ posat, que és Jesucrist.12 Sobre aquest fonament es pot construir amb or, amb plata, amb pedres precioses, o bé amb fusta, amb herba seca o amb palla,13 i ja es veurŕ quč val l'obra de cadascú: el dia del judici la posarŕ en evidčncia, perquč es manifestarŕ acompanyat de foc, i el foc comprovarŕ el valor de cada obra.14 Si l'obra resisteix, el qui l'ha construďda en rebrŕ la recompensa,15 mentre que, si crema, en sofrirŕ la pčrdua, tot i que ell se salvarŕ, perň com qui s'escapa just del foc.16 żNo sabeu que sou temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres?17 Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirŕ a ell, perquč el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.18 Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi.19 Perquč, als ulls de Déu, la saviesa d'aquest món és un absurd, tal com diu l'Escriptura: Atrapa els savis en la seva prňpia astúcia.20 I també: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són buits.21 Per tant, que ningú no es gloriď dels qui són homes i prou! Tot és vostre:22 Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre,23 perň vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.